Sobreviure a la tempesta


fotografia via

Ahir estava a la platja de la Zurriola (Gros, Donostia) perquè feia sol; i aquí la norma és que quan fa sol, deixis tot el què estàs fent i vagis a la platja, que vés a saber quan hi podràs tornar. De fet en tot el mes de juliol aquest cap de setmana ha estat el primer a fer bon dia.

Sempre m’ha agradat la infraestructura de salvament i socorrisme que tenen aquestes platges, els avisos, senyals, banderes… De sobte al mig de la platja hi ha un espai d’uns 30 metres marcat entre dues banderes vermelles on es prohibeix el bany, i no és perquè si. Es creen corrents per sota l’aigua, ni que no hi hagi gaire onatge, que t’arrossega mar endins.

Doncs ahir en dues ocasions van avisar del perill de què hi hagués Galerna, una tempesta sobtada, deguda a un canvi de pressions i temperatures, que porta unes ratxes de vent molt fortes. Avisaven que la gent sortís de l’aigua i que no es deixessin els parasols al marxar. Feia sol però lluny es veien alguns núvols. La gent es seguia banyant, hi havia onades grosses i tothom jugava a rebolcar-se…

5 minuts després del segon avís, i quan els núvols just havien tapat el sol, no va ser necessària la megafonia. La gent es va posar a córrer com boja cap al passeig de mar, el vent aixecava la sorra i no es veia res. Tothom corria. Moltíssima gent (era diumenge i feia molt sol) corrent en desbandada cap a refugiar-se. La sorra només molestava però com volaven les sombrilles era realment espectacular. I perillós! Jo i uns quants ens vam posar darrera la paret de fusta d’un xiringuito, que la cambrera amb prous feines podia tancar els porticons. Les papereres es buidaven pel vent i escampaven papers i ampolles per tot arreu.

Des del refugi, era espectacular veure l’escena; desenes de parasols girats al revés, xancletes i tovalloles volant, gent que havia perdut les claus, el mòbil, la samarreta, els fills, la sogra… i tot en 5 minuts!! Després el vent va afluixar, tot i que segui aixecant la sorra i no s’hi podia estar. Alguns agosarats es banyaven, i d’altres utilitzaven les tovalloles per fer de veles i deixar-se arrossegar pel vent sobre la sorra. No va ploure.

Una experiència, comuna pels d’aquí, interessant pels visitants!

Notícia al diari

Leave a Reply

Your email address will not be published. Required fields are marked *

Rutabaobab Learning around the world
Akoranga Educación, tecnología y desarollo
Crowdfunding Sherpas