Ahir a la tarda arribava a Chicago, després d’un llarg viatge via Milà (amb hostessa indisposada inclosa, suma-li una hora més).
Definitivament Alitalia no és de les millors aerolínies. Per Setmana Santa ens van perdre maletes i aquest cop el sistema d’entreteniment d’un viatge transatlàntic era pèssim (només dues pel•lícules en tot el viatge, i a la pantalla petita que compartíem cada 20 o 30 viatgers). Una mica avorrit… tot i què els horaris ens van obligar a llevar molt dora i per tant dormir durant el vol.

Un cop aterrats, em va sorprendre el fet que a les ja conegudes cues d’immigració, amb exhaustius controls i preguntes sobre perquè vas a Estatus Units, si ets un espia o si tens intencions de matar al President, es separen els visitants/immigrants, dels residents, en dues cues diferents. Quan a la part de residents s’acumula molta gent (perquè ha arribat un vol intern, etc.) obren la cua i fan que els residents passin per les oficines dels visitants, i aquests (tinguin pressa o no, hagin d’agafar un altre vol, o el què sigui) han d’esperar, quiets i morts de calor, a que passin tots els residents. Per atraure turisme deu ser…

Després d'anar a comprar al super (megasuper COSTCO em truca el meu tiet que està a l’estadi de Beisbol dels Chicago White Sox i que li sobraven dues entrades, per mi eren les 2 de la nit i el partit acabaria cap a les 5 de la matinada (hora biològica) però com que encara era de dia i no és fàcil trobar entrades així, m’hi vaig apuntar. Em va costar mantenir-me despert però l’espectacle s’ho valia.

Avui dia de jetlag (horaris del tot trastocats), desfer la maleta i contestar alguns emails i demà ja cap a la Universitat a entrevistar-me amb el professor que m’acollirà aquí, i començar a treballar… que de feina en porto un carro ple!

I com que acabo d’arribar i encara no he pogut fer gaires fotos, he aprofitat aquesta de Flickr per a la capçalera.

Seguiré informant!