Hawaii on tour (1a part)

Els dos ultims dies, de ruta per l'illa, tambe van ser mooolt llargs i intensos, aixi que en dues parts. Pero el dia abans, al centre de submarinisme d'un amic de l'Steve, em pregunten que d'on soc, dic que de Barcelona i el noi de la caixa en angles em pregunta el carrer, i jo li contesto pensant que com que no ho coneix tant li fara, i li dic el numero i tot. I ell em repeteix el numero en catala. Osti! es fa un fart de riure i em diu que es de Bellaterra. Es en Feliu i fa 5 anys va venir a fer la carrera de biologia marina aqui i ara es instructor de submarinisme i video camera subaquatic, i fa reportatges pel Discovery Channel i National Geographic. Encara no havia vist cap catala per la ciutat, i ja comensava a perdre'n les nocions… Bon paio el Feliu!

La Ruta Volta a l'illa amb el Chrysler PT Cruiser Touring comensa ben dora, com de costum. Primer indret, al Nord Est, Waipi'o Valley (l'altre dia em vaig confondre i era Polou Valley). Estava a la costa est i feia bon temps, increible!

IMG_1711

Tota la costa esta formada per desenes de valls, cadascuna amb el seu riu i cascada que van a parar a l'Ocea. La carretera es espectacular i parada obligatoria a les Akaka Falls, la casacada de la foto.

IMG_1754

La seguent de la ruta es la Rainbow Fall, no tant alta pero esta en un lloc molt xulo, prop de Hilo, la ciutat mes important de l'illa i zona de pluges.

Segueixo direccio sud, bordejant sempre la costa fins a l'extrem mes oriental, on hi ha un far. Be, una torre de ferro i un focus, poc romantic.

Segueixo i paro a un parc natural que esta en recuperacio perque una plaga de granotes de Puerto Rico quasi destruiexen l'ecosistema.

L'Steve m'havia recomanat alguns punts d'interes pero que sobretot pares alla on em sembles interessant, i evidentment aixi feia. Portava tot el dia conduint i quan vaig veure una platja m'hi vaig apropar. El que te estar en un volca es l'activitat geologica, i una virtut el descobriment d'aquesta platja: unes piscines naturals d'aigua calenta, paret per paret amb les roques del mar. Un lloc increible, tot i que adverteixen que l'aigua no esta tractada (mes faltaria) i que hi ha perill d'infeccions, bla, bla, bla…

IMG_1972

I voltant una mica per alla descobreixo una platja al costat, que si accedeix caminant per les roques del mar, on estan fent surf! Era impressionant veure'ls, pero sobretot el lloc: aigues cristalines, palmeres, sorra blanca, cocos,… un raco amagat que nomes gaudien 7 o 8 persones i jo. M'hi vaig estar mes d'una hora, molta calmaaaaa…

IMG_1867

La carretera acaba tallada per un vessament de lava de fa 10 anys, va arrassar pobles, boscos… i es esgarrifos veure les fotos del abans i el despres. Es torna per una altra carretera, ja en direccio al volca.

Vaig recollir a un rodamon autostopista, un noi de California carregat amb una motxilla enorme i el vaig fer seure davant. Fins ara el meu copilot era la camera de fotos, sempre engegada, i em venia de gust canviar, es el que te…
Pero trencant topics, un paio amb tatuatges per tot arreu, una perilla tenyida i amb trenes (a la perilla), i pircings, gros i fort, enlloc de treure'm un ganviet i atracar-me, es posa a plorar! L'acabava de deixar la dona, pero deixar, deixar! El va deixar per alla sol, a 9 km del poble mes proper i ara no sabia ni on era ella, ni tenia un duro, ni sabia que fer… JODER!! Va baixar a Pohoa, el poble hippie ple de gent pels carrers, cotxes destartalats i molt bon ambient callejero. Good luck man!

A les 4 vaig arribar al Parc Nacional dels Volcans de Hawaii. deixo les coses a la cabanya del tio Tom, on dormire, i torno al centre de visitants perque m'expliquin les excursions a fer. A la tarda visites curtes i el dia seguent ja caminare tot el mati. Baixo del volca, 1200m d'alsada amb el cotxe fins al mar, on hi va espetegar una altra llengua de lava al 2003 que talla la carretera, i en teoria de nit s'hi pot veure brillar lava fosa (sobretot des d'helicopters).

IMG_2051

Despres de la posta de sol, i que la temperatura baixes en picat (12 graus) conferencia de natura al centre de visitants. I despres a sopar a un restaurant que m'havia recomanat l'Steve. Reconec que no era un lloc per anar-hi sol (era molt xulo i romantic) pero si entro sol, perque em pregunten si vaig jo sol? es pensen que treure algu de la motxilla un cop sigui dins?? 🙂

Sort de ser previsor i portar un sac de dormir de mes, a la Cabanya del tio Tom hi feia un fred de mort, aixo si, molt acollidores!

Leave a Reply

Your email address will not be published. Required fields are marked *

Rutabaobab Learning around the world
Akoranga Educación, tecnología y desarollo
Crowdfunding Sherpas