Nadal dieferent, diferent!!

24/12/2007 Bon Nadal!

Avui ens llevem més dora del compte, per recuperar una mica el dia d’ahir. Fem els 100 km encara de nit i desembarquem les motos. Ells aniran en línia recta cap a l’oest seguint la via del tren més llarg del món, porta entre 250 i 350 vagons de minerals. Quedarem a Atar, jo he de baixar 400 km fins a la capital i fer-ne 400 més per una altra carretera cap al nord.

Quan porto 40 km i torna a haver-hi tempesta de sorra, sento un soroll estrany a la roda i paro. Penso que és el remolc ja que les rodes estan inflades i bé. El senenganxo i provo a veure què passa. El soroll segueix. Alguna cosa no va bé!!

Paro i desemonto la roda del costat on sentia soroll. Fa mooolt de vent i la sorra pica com cristallets. Estic al mig del desert, pràcticament no passa ningú i no sé què li passa a la furgoneta. M’imagino que ha petat un amortidor. Torno a montar la roda i rodo uns metres. El soroll és més fort. Torno a parar i veig la roda que s’havia punxat ahir torçada. S’han afluixat alguns cargols. Tot i que l’haviem apretat molt fort amb les vibracions s’han afluixat. Hauriem d’haver-ho reapretat passats uns km!!
Desmonto la roda enmig de la tempesta de sorra, avui sí que Alà o qui sigui no estava per la feina. Estic més de dues hores batallant amb la roda però és impossible. Els cargols s’han llimat i la rosca s’ha passat de rosca. No puc fer res, el cotxe no es pot moure, no puc tornar a montar la roda, el suport s’ha fet malbé. Buuuuffff

Dels pocs cotxes que passen quasi cap para. El que ha parat o no sabia francès o deia que no hi podia fer res i marxava. Han passat uns amics anglesos que feien el mateix camí que jo, però han tingut problemes a mb un policia i no poden tornar enrere. Estan una estona amb mi. Intentem trucar però no hi ha manera.

Para un cotxe i baixa un senyor i el xofer. Em diuen que ell m’ajudarà, que vagi amb ells fins a Nouadibou (160 km enrere, d’on vinc) allà agafarem un mecànic, tornarem a la furgo i mirarem d’arreglar-ho. Així ho fem. Arribem al migdia a la ciutat, em convida a casa seva, estic deshidratat i em donen te, menjo amb ells arros i pollastre i descansem. Parlem de Mauritània, de l’Islam… molt bona gent! Si no hagués tingut aquest problema no hauria pogut conèixer tant de prop aquesta gent i ell m’assegura que no em deixarà fins que ho tingui solucionat, té la grip i molta febre però això és l’islam. Busquem uns mecànics, dos nois jovenets rebossats de grassa. I tornem cap on hi ha la furgo. Havia agafat tot lo més important i resava molt perquè no l’haguessin trinxat. Tot i que en general són bona gent, hi ha de tot i ja porta moltes hores al mig del desenrt sense ningú.

Arribem a la furgo i amb feines i treballs (més de dues hores) poden refer algunes rosques i posar cargols nous i tornem a muntar la roda. S’ha fet fosc i encara falta mitja hora de discutir perquè ara noi accepten el preu que haviem acordat… estic mooort!! Faig proves i tot correcte. Arreglat!

Descanso una estona i molt xino xano vaig tirant. Parlo amb el Jordi i em donen ànims, ha estat un dia dur. Arribo a la capital ben entrada la nit, busco un camping i a dormir. No puc més!! zzzzzzzzzzzzzzzz

Realment, com a la vida, amb paciència i sense desesperar-se les coses es van solucionant i d’una manera o altre sempre hi ha solució. Problemes d’última hora, sitiuacions que mai havies imaginat que podien passar… Si pots rebre una ajuda (en Lamin, m’ho ha ofert tot) molt millor, i si s’està en companyia tant les coses bones com les dolentes passen millor, però tot és experiència i es pot anar fent.

Bon Nadal a tothom!!

Leave a Reply

Your email address will not be published. Required fields are marked *

Rutabaobab Learning around the world
Akoranga Educación, tecnología y desarollo
Crowdfunding Sherpas