Una revetlla diferent!!

31/12/2007

Deixo enrere St. Louis per seguir travessant Senegal fins a Dakar. I el Petit Príncep em torna a saludar; enormes i vells baobabs a banda i banda de la carretera van inspirar també l'autor del llibre i el paisatge realment s'ho val.

Arribo a Dakar sense problemes, a les 12:30 passant més de dues hores i mitja per fer els 20 km d'entrada a la ciutat, amb un trànsit molt intens i aturats cada dos per tres. S'havia mort el papi de roma de senegal i estan tres dies de dol i tothom ha anat a ciutat a la missa.

Trobo l'hotel i m'hi instalo. Però mentres us escrivia i desitjava un bon any no estava tranquil. Alguna cosa no anava bé.
Haviem quedat arribar a Dakar al migdia i a les 5 de la tarda no tinc notícies d'ells dos i m'és impossible contactar-hi. Els mobils que vam llogar no han funcionat bé des de que hem entrat a aquest país, ni GSM ni directament via satèlit, però en canvi aquí tothom utilitza mobils…
Ahir a la nit no va quedar clar si havien rebut el sms amb l'adreça de l'hotel i per tant no sé ni com ni quan ens trobarem.

Trucos des de l'hotel varies vegades però no tenen cobertura. Vaig a donar una volta pel mercat i m'intenten estafar amb la clàssica “ei, que jo et conec, no recordes que l'altre dia…” Busco internet i els hi envio un email amb l'adreça de l'hotel per si no podem contactar via mobils.

A les 18:30 la preocupació ja és més gran; una cosa és quedar a la nit i haver d'esperar a que arribin i l'altre és que passin 6 hores de l'hora acordada i no sàpigues res de res, estan en un lloc com aquest.

A les 19:00 aconsegueixo trucar al Ciscu que portava el seu mobil de Movistar i em diu que se li ha trencat el motor a a mig camí i que està venint amb una furgoneta/bus i la moto carregada a la baca. Va molt lent i arribarà tard. El Jordi ha seguit amb la moto i creu que quedàven uns 150 km fins Dakar, que fa estona que s'han separat i no hauria de trigar gaire. Li ha enviat l'adreça de l'hotel per sms però no té confirmació de si la rebut. Jo no puc trucar al Jordi perquè el seu mobil no té cobertura.

Jo vaig trucant cada hora al ciscu per tranquilitzar-lo i animar-lo, porta moltes hores amb més de 40 persones dins la furgo i no s'acaben d'entendre…
Ell diu que l'esperi a “l'entrada de Dakar” però és tan llarg i ple de cotxes i gent que és impossible trobar-nos per allà.

Al final esbrino on paren tots els autocars i com hi podré arribar jo amb la furgo i el remolc. El truco i li dic que no baixi fins al final, que quedarem a l'estació. Del Jordi seguim sense saber-ne res. No té cobertura. És negra nit i ni que hagi rebut l'adreça és molt difícil que pugui veure els noms dels carrers, quasi no hi ha faroles…

Torno a internet i li envio les coordenades gps de l'hotel (el mobil satèlit no té cobertura però sempre indica la posició) i ells porten un gps a la moto. No ha contestat el 1r email, per tant encara no ha intentat connectar-se.

Torno a trucar al ciscu (no us dic quan ens han costat les trucades des de l'hotel, jajajaja), porta moltes hores dins el minibus i diu que li sembla que està arribant.

A les 22:30, mentre faig temps llegint perquè arribi el Ciscu i anar-lo a buscar (hem quedat que fins que no estigui a l'estació no sortiré, ja que només el puc trucar des de l'hotel) el Jordi entra per la porta de l'habitació!!! Ha trobat l'hotel, i 10 hores més tard del previst ens retrobem!!

Resulta que no estava a 150 km sinó a 270 i que entre el trànsit i tot ha estat conduint fins ara. Un policia li ha indicat molt bé la direcció (havia rebut el sms!) i ha trobat l'hotel.

Anem a buscar el Ciscu a l'estació. Si les gran estacions de busos a la nit són desaconsellables, aquesta ho és més. Sembla un cementiri de cotxes abandonats, amb algú polulant, petits grups al voltant de fogueres…

Donem una volta sense aturar-nos i ni rastre del ciscu. Suposem que li poden haver robat la motot però esperem que ell estarà bé. Quan iniciàvem una segona volta, un home amb xilava i caputxa (aquí és normal, però a aquelles hores i aquell lloc impressionava) ens fa senyals que sap on és el noi de la moto. Aiaiaiai

Jo conduia i el Jordi el fa pujar al seu costat, i seguim entre taxis estarractas i furgonetes atrotinades, que esperen tornar a la rutina demà al matí.

Fem altra vegada la volta (és una esplanada gran com un camp de futbol) i ni rastre. Ell diu que l'ha ajudat a descarregar la moto i l'havia deixat allà… i allà no hi havia ningú!
Baixa i se'n va caminant entre els cotxes. Moments tensos!! Passada una estona torna i darrera apareix el ciscu arrossegant la moto. Com que no li agradava gaire la situació i uns homes li van començar a dir coses, es va anar a refugiar amb un grup de taxistes.
Vam carregar la moto al remolc i tornar cap a l'hotel. A les 12:30 ja erem a l'habitació, ens haviem pogut dutxar i tot i els 3 dies de dol ens han dit que encara trobariem alguns llocs de festa. Vam fer les campanades allà mateix, tranquil·lament al nostre ritme, raïm de llauna i al so del nang nang que mig ennuagat cantava el Jordi.

“Sopar de gala” al Indigo Cafè, i després de festa a la boîte Ker Samba, que curiosament la regenta la Monste de Granollers, i els pescadors vascos i gallecs ens van fer d'amfitrions. Quan ja era hora de canviar de lloc i anar al Gran Scala de Dakar, estavem morts i vam tornar cap a l'hotel.

Tot i que un dia més tard del previst i amb algun petit contratemps d'última hora, els 3 hem arribat a Dakar i estem junts!!!

Leave a Reply

Your email address will not be published. Required fields are marked *

Rutabaobab Learning around the world
Akoranga Educación, tecnología y desarollo
Crowdfunding Sherpas