L’altre dia algú em va escopir a la moto, al compte km i al seient. Crec que vaig aparcar massa arran de les dues motos que hi havia i algú s’ho va prendre malament. I deuria sortir del gimnàs creuat o amb pressa i va reaccionar així.
Però em va fer gràcia, em vaig posar a riure i vaig pensar que hi ha gent molt amargada i que per quedar-se tranquil·la (ell/a podia treure la moto igualment sense problemes) ha de desfogar-se així, buscant qualsevol excusa.
Vaig treure un drap de sota el seient i fiufiu tot net, NO WORRIES!!
🙂
Enlloc d’emprenyar-me em va saber greu per ell/a, ho deu estar passant malament?
Una altra persona, que pràcticament no conec de res, em va trucar fa uns dies a la matinada quan dormia, cridant-me no sé què, que no em posés no sé on, i que el deixés tranquil… semblava preocupat…
Podria odiar o sentir ràbia… però ben al contrari, crec que són persones que deuen tenir problemes més seriosos que aquests… que estan passant un mal moment… i em sap greu per ells. Ni que no els conegui, espero que no els hi duri sempre, que es tranquilitzin i gaudeixin de la vida… però jo no hi puc fer res, i no en tinc cap culpa ni que amb aquest comportament m’ho vulguin fer creure.
I a mi, que em preocupo per tot i per tothom, i que també tinc els meus problemes, només em falta que em carreguin amb els seus. Això sí, si els he molestat no ha estat expressament, ho sento.