Manhattan & around

He dormit 12 hores… no se quants anys feia que no dormia tant pero el jetlag em deuria afectar. Abans de marxar, vaig llegir que per evitar-ho el millor era no menjar res a l'avio, que els apats eren el que mes descontrolava els bioritmes i tal… pero despreciar els bons menjars de SwissAir i els unics moments que trencaven la monotonia del viatge, m'hi van fer desistir.

He caminat molt, molt. He anat a la zona 0. Recordo perfectament on era el dia que es va ensorrar tot aixo, i ara 7 anys despres hi soc aqui en directe. Segueix sent un gran forat, unes grues, i mooolta seguretat, a part de les repercussions mundials que n'ha tingut.

He travessat tot Manhattan caminant, el Ferry cap a Staten Island des d'on es veu d'aprop l'estatua de la Llibertat (me la imaxinava mes gran), he caminat molt pel port fins al pier 17 i s'ha posat a ploure a bots i barrals… tothom a cobert!! El dia no acaompanyava gaire i per fer fotos amb tan mala llum era complicat. 🙁

He travessat ChinaTown, Little Italy fins a entrar al Soho, on hi ha totes les botigues importants, i caminant fins a Union Square on encara compten els segons des de l'any 2000.

La ciutat m'agrada, te molts racons i es plena de vida, de gent, de turistes, i l'estic caminant pam a pam.
M'he assegut a llegir, prendre un cafe, escriure i descansar!! He seguit amunt per la 5a Avinguda (que tambe me la imaxinava mes gran) i entre botigues i aparadors he arribat a l'alberg, 10 minuts mes tard que tornes a ploure.

Ara actualitzar una mica aixo, i a dormir, dema encara queda molt per veure i si puc, anire als Last Minute per veure el musical Be de Mayumana.
Per cert, sembla mentida pero aqui internet es mes car que a mauritania 🙁

Arribada a NY

(sense accents) Al control d’immigracio he hagut d’explicar un munt de coses, entre elles de que anava la conferencia que anire, si ja havia estat als EUA, etc. i amb l’empanada mental i son que portava encara sort que ens hem entes. La maleta tambe ha arribat be!

Si l’ultim taxista que vaig agafar a Chicago era boig, el de la furgoneta d’ahir deuria ser el seu cosi. L’ha omplert a vessar i despres, com que hi havia cua, doncs pel lateral de l’autopista (arcen) a fondo.

A les 5 de la tarda ja era a l'alberg, al mig del barri de Chelsea, molt centric i ben situat. Per lluitar el jet-lag havia de fer alguna cosa i la guia anunciava Special Day al MOMA aixi que tot xinoxano vaig passar la tarda al museu d'art modern. No em vaig atrevir amb el metro perque feia tard i no volia anar a parar a l'altre costat… El museu es espectacular i es pot fotografiar tot i tot!!
Feia una calor de mort, i jo venia preparat pel fred… A l'alberg hi ha una gran terrassa, sopar a la fresca i a dormir, estava mort. Queden 2 dies i un munt de coses per veure.

de nou en ruta

Demà ben dora agafo un vol cap allà, ben enllà. Està sent un mes intens, un no parar de coses i projectes que no sé com acabarà, jejeje

La presentació d’ahir va anar molt bé, tothom va marxar molt content, que és el que compta. I sí, pensava que no calia per un llibre educatiu, però tothom que el va comprar, el volia signat, jejeje Gràcies als que vau venir i als qui m'heu donat suport!!

A Chicago es celebra la Conferència Anual de TPSR – Alliance, un projecte que treballa la integració social dels joves (la responsabilitat, el treball en equip, etc.) a través de la pràctica esportiva, per afavorir la seva integració i bon desenvolupament a l’escola, etc.
És un projecte que ja vaig conèixer anys enrere i el qual ara torno a visitar, de la mà de Don Hellison i Gloria Balagué. Dos professors de la facultat de Psicologia i Ciències de l’Educació de la University of Illinois Chicago, que dediquen una part del seu temps a treballar amb aquests nois i noies. It’s my pleasure!!
🙂

Doncs res, aprofitant que l’avió havia de fer una parada “obligatòria” a una altra ciutat coneixeré New York. Tot i que m’ha decebut sentir avui que molts països han signat un tractat per prohibir la fabricació de bombes de fragmentació, ja era hora!! Però que els principals productors se n’han abstingut, entre ells aquest que visito…
🙁

Així que, fins ara!!

Metge 24 hores al dia (II)

Lluís metge de poble II
15 min. Aprox

20 de maig de 2008 a COM Radio

ACTUALITZO:
Descarrega entrevista (botó dret guardar enllaç)

i coincideix que avui fa anys, Felicitats 🙂

Metge 24 hores al dia (I)

Lluís metge de poble

30 min. aprox.

Metge de poble 24 hores al dia; però també pediatre, psiquiatra, amic, psicòleg, reumatòleg, pare, cirurgià, bomber, dermatòleg, marit, confident, geriatre, professor, company, padrí, anestesiòleg, pacient, … i persona.

Programa Efectes Positius a Radio 4 – 19 de maig de 2008

Salut: MEDICINA RURAL: Noves tecnologies i relacions personals. Parlarem amb el doctor Lluís Balagué, metge de família de l'Àrea Bàsica de l'Anoia Rural i membre del Grup de Medicina Rural de la CAMFIC.

>>Descarregar entrevista (botó dret – Guardar enllaç com)

Presentació del llibre “Usos educatius dels blogs”

El proper dimecres 28 de maig presentarem el llibre Usos educatius dels blogs, a les Drassanes de Barcelona.

Ha estat una experiència molt interessant i que recull molta informació del meu dia a dia Professional.

Però hi ha un element que voldria destacar, i és la gent que m’ha ajudat a fer-ho possible. Alguns ja ho saben de sobres (no paro de recordar-ho) i d’altres no tant. Són els i les mestres que he tingut al llarg de la vida.

No és just que es parli només d’educació quan hi ha vagues, discussions per les lleis o problemes d’horaris, bullying o qui és responsable de no sé què…
Gràcies a tot ells són molts els que han pogut seguir estudiant, que s’han anat desenvolupant com a persones, i en part és gràcies a tots ells i elles i al què ens van anar ensenyant.

Suposo que per deformació professional soc més sensible a aquest tema, però no us podeu imaginar la il·lusió que els hi ha fet a l’institut, rebre una carta meva, tant sols explicant que faig i l’exemplar del llibre agraint-los tot el què m’han ensenyat. Amb 17 anys deixes l’institut, bé, de fet l’únic que vols és marxar quan abans millor i anar a la Universitat o fer altres coses,… però passat el temps, si tothom reconegués la feina que un dia van fer i (ni que no ens ho semblés llavors) tot el que es van dedicar a nosaltres, segurament ara treballarien més a gust i suportarien millor les pressions i responsabilitats que els hi van caient a sobre.

Així que esteu tots convidats (hi haurà copa de cava a l’acabar) i em farà il·lusió compartir aquests instants amb tots vosaltres. Aquí hi ha el targetó de la presentació:

enviat!

Tenia pendent enviar unes postals a Senegal, al Llac Rosa, on uns nois ens van rebre encantats i ens van regalar uns quadres fets de sal del llac i pintats a mà. Sense demanar res a canvi. Només volien xerrar una estona, conèixer coses d’Europa i si podíem que els hi enviéssim algunes postals de Barcelona.
I així ho he fet, els hi he revelat aquestes dues fotos i enviat amb algunes postals de Barcelona.

Le comandant, le sub-comandant et le chef Lac Rose

Quan érem allà, faltava poc més d’una setmana perquè arribés el Dakar, i encara no sabíem que es suspendria. Ells ens explicaven tot el què estaven preparant, els beneficis que els hi comportava, etc. i és que al Llac Rosa és la mítica arribada d’aquest Rally.

Finalment es va acabar suspenent per les amenaces. Esperem que hagin pogut superar els inconvenients que els hi hagués pogut causar aquesta suspensió (uns es van hipotecar per comprar reserves de gasolina per abastir als visitants) en un país que desgraciadament el Rally era una de les fonts d’ingressos més importants, com ja havia explicat.

Salaam aleikum السلام عليك

p.d: La capçalera és la foto d'un d'aquests quadres de sal

Capoeira


Fa un dies, al programa d'en Manel Fuentes, van entrevistar a l’Alegria i la Laura, de Brasil Capoeira Barcelona. És curiós com es pot explicar la capoeira per radio… i a més a més amb l’humor de Fuentes!!

Per fi he pogut aconseguir el berimbau que m’han deixat. Ha estat tota una odissea recollir el pal que el tenia no sé qui i mai me’l portava… vaig haver de recórrer el barri de Sant Andreu, trucar, esperar, tornar a quedar,… però ja està, el tinc!!! Ara a aprendre’n
🙂

Aquests dos vídeos són les sessions que va fer la monitora Alegria per als candidats d’aquest any d’Operación Triumfo. vídeo 1 i vídeo 2

Un món estupendo!

Plou. Ha refrescat. Una dona gran fa cua pacientment al forn de pa. Quan li toca, pregunta i repregunta quin pa és aquest i aquell altre, demana una barra de viena tallada. Té els cabells blancs, li costa moure’s, però se sent viva.

Després demana dos croissants, que li costen més que la barra de pa. Sembla que no té gaires diners, però fa un esforç. Treu el moneder i paga la compra comptant cèntim a cèntim.

Surt a fora i li dóna els dos croissants, a la noia que hi ha fora, a la porta, demanant caritat. Agraïda, no s’ho pensa dues vegades i comença a menjar.

This is a woderful world!!

Per cert, demà dissabte es celebra a Barcelona la nit dels museus, una proposta cultural que consisteix en obrir la majoria de museus de la ciutat fins la 1 de la nit amb entrada lliure i moltes actuacions complementàries: musicals, poesia, projeccions, visites comentades, etc.
Jo no hi seré però per exemple em crida l’atenció el concert a les 21 h. al Museu Picasso, espectacle musical de veu i hang, l’instrument metàl·lic que per casualitat vaig fotografiar fa uns mesos per ciutat vella.

Street Percussion

I també voldria felicitar a una persona que avui acaba una etapa important de formació. Han estat 4 anys d’aprenentatges en tots els sentits, completats amb èxit!! Felicitats; boa sorte!! 🙂

M’ha agradat

Cobardes

M’ha agradat!! És una pel·lícula que posa sobre la taula i sobretot davant dels ulls, un fenòmen del què n’hem sentit a parlar molt però que en coneixem poc. Es podia enfocar de moltes maneres, i ells n’han triat una, que m’ha agradat i que pot ser molt interessant com a punt de partida pel debat i per tractar el tema del bullying i l’assetjament escolar.

“Després de sorprendre molts cinèfils amb “Tapas”, Jose Corbacho i Juan Cruz han apostat ara per un registre més seriós a “Cobardes”, la segona pel·lícula escrita i dirigida per aquesta parella televisiva.

Tot i que es fa difícil calcular-ho, perquè és un fenomen que habitualment es manté en secret, alguns psicòlegs calculen que entre un 15% i un 35% dels alumnes es veuen involucrats en comportaments intimidatoris. L'assetjament escolar, conegut també com a “bullying”, és preocupant i reflecteix les pors de la societat contemporània. El conflicte, doncs, mereix que el cinema ajudi a trencar tabús, que el doni a conèixer, i això és precisament el que fa “Cobardes”.

Corbacho i Cruz segueixen parlant d'incomunicació. Ho fan a partir de la història d'un noi de 14 anys maltractat per alguns companys de classe. Entre d'altres, es mostra la problemàtica des de diferents punts de vista: la víctima, la família, els amics i els mestres, cansats de fer més de policies que d'educadors. Tots ells són la demostració del creixent clima de desconfiança que ens envolta. La pel·lícula alerta dels perills de prioritzar excessivament els valors materials i de donar massa l'esquena als nostres ideals”.

Font: iCatFm

I també us presento una altra experiència que m’ha cridat l’atenció (a través de la Laura). Es tracta de “Debajo del sombrero” una associació de persones amb discapacitats intel·lectuals que es dediquen a la creació artística contemporània i que com expliquen aquí segueixen models d’experiències similars que s’estan duent a terme arreu del món.

Julio Medem va produir el documental dirigit per LOLA BARRERA e IÑAKI PEÑAFIEL que porta per títol el mateix que aquesta experiència i que narra la història d’una artista de 64 anys, a qui li arriba el reconeixement internacional després de viure 36 anys en una institució psiquiàtrica. Fragments del documental els podeu veure aquí

http://www.debajodelsombrero.org/

Rutabaobab Learning around the world
Akoranga Educación, tecnología y desarollo
Crowdfunding Sherpas