¿Què és la llibertat?
“Aconseguir viure el teu propòsit de vida més elevat. Si vols ser lliure, crea el teu destí”.

Aquesta és la Resposta que dóna Miriam Subirana a l'entrevista que li van fer fa unes setmanes a el Periódico i que vull compartir aquí.

La nostra societat ha conquistat la llibertat, però és infeliç.

Això passa perquè no hem nodrit el nostre esperit, i per tant ens hem debilitat com a societat. I les forces del desig que impulsen aquesta societat s'han incrementat. Aquest buit espiritual ens porta a voler omplir les expectatives a través del que és material.

I del sexe. Gairebé tota la publicitat televisiva gira al voltant seu.
Perquè establim unes relacions basades en una dimensió física i emocional molt limitada.

¿Quin és l'antídot?
Viure els valors. Sense els valors tenim una visió molt limitada del món. I en lloc de considerar-nos germans que habiten un planeta, generem separació, fronteres, i això provoca violència.

¿Què és la llibertat?
Aconseguir viure el teu propòsit de vida més elevat. Si vols ser lliure, crea el teu destí.

Però a vegades la vida no és com l'esperàvem.

Llavors sempre tindràs el poder de l'elecció. És cert que a vegades les circumstàncies hi interfereixen, però podem deixar-nos portar per elles o ser nosaltres els creadors de noves circumstàncies.

¿Què és el que ens impedeix viure en llibertat?
Els límits autoimposats, les creences que ens mantenen dins d'una caixa, les dependències cap als altres. L'aferrar-se. Si depens d'algú, no ets lliure, perquè depens d'una cosa externa a tu.

És lògic que ens aferrem al que ens agrada.
Aferrar-se és un senyal de debilitat i de baixa autoestima. Pensem que una persona o un lloc de treball ens donen identitat, però, com que es tracta d'una cosa exterior subjecta a fluctuacions, el nostre nivell d'auto- estima fluctuarà sobre la base del que passi amb aquella persona o aquella feina.

¿En quina mesura el passat ens impedeix ser lliures?
En gran mesura. Estar vivint del record no permet gaudir plenament del present.

El filòsof Osho deia que el passat és una tomba.
Exacte. Perquè ja no existeix. A més, viure del record et treu energia.

¿Per què?
Viure del record ens debilita. Volem reviure una experiència que ja va passar, i finalment ens sentim decebuts i patim un gran desgast emocional i mental.

¿Com s'ha de viure el present?
Des de l'acceptació. I, sobretot, deixant de comparar-se amb els altres. Volem el que té l'altre (les seves propietats, els seus talents, la seva bellesa), en lloc d'agrair el que tenim i acceptar-nos com som. Així, no estarem mai satisfets.

¿Què és el més important que podem fer ara?
Estar bé.

¿I després?
Estar bé. La prioritat, passi el que passi en aquest moment, és estar bé.

Però ara no puc. Tinc massa feina.
Aquesta pressió és innecessària. A més a més, quan et sents pressionat, ja no ets lliure.

¿I què faig amb la feina?
Ens sentim pressionats perquè creiem que passarà alguna cosa dolenta si no assolim l'objectiu que ens demanen o que ens proposem. Però ets tu qui es pressiona i permet que l'exterior exerceixi aquesta pressió.

Doncs que bé.
Es pot complir l'objectiu amb ansietat i estrès, o amb confiança i determinació. Depèn de tu.

A vegades som perfeccionistes.
Només pots fer el millor segons la teva capacitat del moment. Si no arribes al llistó que t'has proposat aquesta vegada, t'enfortiràs i aprendràs per poder millorar en el següent.

¿I què li diria a algú que senti la pressió dels diners?
Que només pot pagar amb els diners que té. Si no en té prou, haurà de reduir els compromisos.

¿I si la pressió és per problemes de salut?
Qualsevol dolor físic és perquè una debilitat, un mal, està abandonant el cos, dissolent-se i curant-se. Per tant, és bo.

…
Qualsevol patiment mental i emocional és un missatger que ens diu que hem de canviar alguna cosa a nivell de pensaments i sentiments.

¿On ha après tantes coses sobre la pressió?
A l'Índia. Aquí funcionem a una velocitat terrible, però allà intentes pressionar-los i ni s'immuten. N'aprens de la seva actitud i aprens a no pressionar, perquè com més pressiones, menys es mouen.

Ha Publicat el llibre Vivir en libertad (Integral), sobre els límits que ens autoimposem i que ens impedeixen ser verdaderament lliures.

I també vull destacar “Monocultivos de la mente” de Shiva Vandana.

Una mateixa forma de pensar, de dirigir la societat, de consumir, de vestir-se, d'expressar-se, d'acceptar la democràcia, una mateixa forma d'ensenyar i aprendre.“Un sistema la continuïtat del qual depèn de la universalització de la ignoracia, és a dir, de la restricció a l'accés de coneixements per a profit privat, és un sistema immoral. Destruir-lo és simplement un pas més en la llarga història de la lluita per la llibertat”

Foto Zen: Filicudi