No més armes!

La “refundación” del genocidio africano

Carles Soler. Director de Cooperación Sur de Veterinarios Sin Fronteras

Mareas humanas, cadáveres apilados, pánico en las miradas, personas que se desplazan sin saber hacia dónde. Esa son las imágenes que, desde el año 1994, nos recuerdan uno de los mayores genocidios de la historia que la humanidad, avergonzada, no debería olvidar. Yo tampoco puedo ni quiero olvidarlo, sino que lo recuerdo cada uno de mis días. Allí estaba y no quiero borrar de mi memoria cada uno de los seres humanos que vi morir.

Ahora por enésima vez la historia se repite. Y hoy como entonces me repugna nuestra hipocresía occidental en la que nunca somos culpables de nada, a pesar que han sido nuestros gobiernos europeos quienes -entre otros- alientan, arman y apoyan estos crímenes, estos genocidios.

Mientras, nuestros representantes políticos centran su preocupación en viajar a Washington y hacerse la foto con Bush para refundar el capitalismo. Ironías macabras del destino. Los principales causantes de este genocidio africano (el modelo occidental, la agresión neoliberal y el consuma usted hasta reventar) se reúnen ahora –dicen- para refundar otro modelo financiero. Me temo que tratan de refundar una manera más refinada de seguir imponiendo sus normas y de seguir promoviendo y permitiendo genocidios y feminicidios como el de la República Democrática del Congo.

No nos dejemos engañar. Lo que está sucediendo ahora en el Congo no es fruto de la casualidad ni tampoco es un conflicto de hace unas semanas. Es un conflicto que, a pesar del silencio cómplice de los gobiernos y los medios de prensa, existe desde hace mucho tiempo y, sobretodo, desde los años 60.

No es sólo un conflicto local. Pregunten ustedes al gobierno francés el papel que tuvo Miterrand y su hijo en el comercio de armas en Rwanda en los años 90, pregunten ustedes quien estuvo apoyando a Mobutu y a los interahamwe. Pregunten a los gobiernos anglosajones (USA y Gran Bretaña) quien estuvo financiando al ejército rwandés durante su ocupación armada del Congo en el 98. Pregunten de dónde saca el dinero y las armas el general rebelde Nkunda. O, mejor, preguntemos a las multinacionales de telefonia y de informática qué pasaria si el coltán no existiera. También deberíamos de preguntar el motivo de la inoperancia y de la pasividad de la ya desprestigiada ONU. Y al gobierno español mejor ni preguntar, corremos el riesgo de que nos mientan.

Tan sólo volver a recordar que aquí sólo hay unas víctimas: la población congoleña. Y entre la población recordar el sufrimiento de las miles de mujeres violadas y el de los miles de niños que se les ha prohibido ser niños. Demasiado sufrimiento: 4 millones de muertos, cientos de miles de desplazados … imposible ser consciente de esta tragedia. Desgarradora la pasividad de la comunidad internacional para poner una solución, impotencia delante de tanta injusticia y miseria,…

En el Congo se dice que: Quien ha sido mordido por una serpiente desconfía incluso de un lagarto. Entonces, si en medio de este conflicto tan sólo hay serpientes y lagartos ¿en quien deben y debemos confiar?

Algunes claus per entendre què està passant a la República Democràtica del Congo (.doc)

La neu m’acomiada

Últimes fulles, primeres nevades… i una estada que s’acaba!


IMG_0337 IMG_0324
IMG_0430 IMG_0414
IMG_0428 IMG_0427
IMG_0395 IMG_0405
IMG_0391 IMG_0380
IMG_0371 IMG_0359
IMG_0376 IMG_0350
IMG_0413 IMG_0358

Ha estat un bon dia !!!

Cirque du soleil – Love

Si aquest cap de setmana esteu avorrits i no teniu temps d’anar a Las Vegas, on Cirque du Soleil estrena els seus espectacles, aahhh i estem de crisi i cal estalviar, doncs us presento uns vídeos de l’espectacle Love de Cirque du Soleil, un tribut als Beatles: enjoy the show 🙂

(Actualitzo Mafalda) No vols sopa? doncs tres tasses!

I això que a mi no m’havien agradat mai les sopes… i mira… serà el clima, la sol·litud, la distància, que estic més a prop del cercle polar o jo què sé… i ara cada dia, SOPA!!! i és que les fan boníssimes i molt variades 🙂

I a part de la de tòmaquet, que va ser una gran sorpresa, la segona que més m’agrada és la Bospaddestoelen soep que tradueixo a continuació, per si la voleu provar:

Ingredients:

– 300 g de diferents bolets (pensar en diverses espècies de bolets)
– 1 litre de caldo de pollastre (la recepta diu que sinó en tens utilitzis avecrem, però jo no ho diré, no ho feu, ves a saber què hi han compactat allà dins, bé, si que ho sé però ho deixem a banda…)
– 1 / 2 l de crema de cuina
– 1 El timó fresc
– Sal i pebre
– 50 g de mantega
– 1 escalunya (un tipus de ceba)
– 100 ml de Madeira ¿?

Elaboració:

1. Neteja els bolets i la escalunya.

2.  Afegir el timó i la mantega

3.  Aquí hi ha un pas que no queda clar, que hi afegeix 100 ml. de Madeira però per no crear intoxicacions, passeu al punt 4 millor, entesos? (I’m not responsible)

4. Aproximadament 10-15 minuts bullint suaument.

5. Mescla en un processador d’aliments o liquadora que funcioni bé.

6.  Ara, salpebrar al gust.

Consells:

Es poden afegir alguns trossets de bolets tallats fi, un copa ja s’ha fet la sopa.

Podeu servir la sopa en una tassa de cafè (de les grosses, eh! que si no vessarà, segur!)

I si en teniu, podeu aromatitzar la punta de la cullera amb una mica de tòfona.

Foto Soup Time: Wen Z


21-11-08 Acabo de llegir que Quino va explicar el perquè a la Mafalda no li agradava la sopa; “Quino reveló que la sopa que odiaba Mafalda representaba el autoritarismo militar, pero era representado de esta manera por miedo a la censura”. “Uno aprende a autocensurarse y encuentra maneras de evitar el control: por ejemplo, la sopa, en el caso de Mafalda, que era para mí una metáfora del autoritarismo militar”.

Interessant aquest article!!

Dia universal de la infància

Avui es celebra el Dia Universal de la infància, i s’ha engegat una campanya contra la pornografia infantil, per tal de donar a conèixer la situació d’explotació sexual i d’abusos de tota mena que encara es donen a dia d’avui.

Potser no us hi haureu fixat però portem tota la setmana sentint trossets de notícies (tampoc hi dedicaven massa temps) a l’explotació infantil, a quants nens i nenes no van a l’escola, les condicions d’explotació laboral, etc. El problema és que la setmana que ve seguiran igual, milions de nens i nenes sense escolaritzar, explotats i en situacions d’esclavatge que els hi ve d’herència familiar i que pensar-hi un dia a l’any no els traurà d’aquesta roda que els esprem.

43 milions de nens i nenes veuen com la Guerra marca les seves vides, per sempre. I un d’aquests exemple, explicat en primera persona el teniu a l’abast de la mà, la història d’Ismael Beah, qui va ser nen soldat (en vaig parlar aquí). Però n’hi ha moltes més, Save the Children en recull algunes. I lluita per “trencar les cadenes” de 8 milions de nens i nenes esclaus.

La campanya contra la pornografia infantil pretén donar a conèixer aquesta problemàtica omplint milers de blogs amb paraules utilitzades pels pedòfils per cercar imatges a internet, com totes aquestes: “angels”, “lolitas”, “boylover”, “preteens”, “girllover”, “childlover”, “pedoboy”, “boyboy”, “fetishboy”, “teen”,  o “feet boy”.

Segurament trobaran altres maneres de buscar la informació, però com a mínim és un toc d’atenció a la societat en general.

Només són nens!!!

He llegit els posts de l’Eduard i la Rits que també en parlaven!

namaste, índia!

Doncs ja fa temps que ho tenia pendent… només arribar i amb una velocitat sorprenent vaig acabar l’àlbum de l’índia, una selecció de fotografies, que vaig enviar a imprimir amb Hoffman.

Doncs bé, com que estic a la quinta forca de tothom, i molta gent encara no l’ha vist que ja serem nadal, he fet mans i mànigues per copiar l’àlbum, passar-lo a pdf i pujar a aquesta plataforma de publicacions electròniques (zero CO2), i així el podeu visualitzar, quasi com si fos el real, passant pàgina a pàgina, al vostre ritme!. Ho podeu acompanyar d’aquesta cançó!!

namaste

The Generator Hostel

Allotjament / Alberg

Compton Place
(Off 37 Tavistock Place)
London WC1H 9SE – UK
T
: 0044 (0)20 7388 7666
F
: 0044 (0)20 7388 7644
E-Mail:
London@Generatorhostels.com
Web: http://www.generatorhostels.com/

Mapa: Google Map

Un alberg econòmic i ben comunicat a Londre (o Berlín).
Hostals Generator,estupendament localitzats i amb més de 800 llits  cada hostal. Generator Londres,està situat a Rusell Square (zona 1), molt a prop del Museo Britànic i de Covent Garden. Generator Berlin està situat a l’est del centre, al districte de Prenzlauer Berg, just a 10 minuts amb tramvia cap Alexanderplatz.

Pilobolus Dance Theater

He rebut aquest vídeo molt xulo, basat en les ombres xineses (que tantes hores havíem dedicat de petits). No acostumo a obrir els emails FWD i menys després de formatejar l’ordinador per un virus, però aquest m’ha cridat l’atenció pel nom, “Pilobolus” i m’he arriscat a descarregar-lo. I el risc ha valgut la pena.

Es tracta d’una companyia de teatre, creada l’any 1971 i sense ànim de lucre. L’espectacle és espectacular, (valgui la redundància) però en tenen molts més. Fins i tot han participat en anuncis comercials.
Tot i que segueixo pensant que els millors són els Blue Man Group

Les Fosses de la Memòria

Josep Maria López i Neus Sallés, companys de la universitat, presentaran el llibre Les Fosses de la Memòria el proper dimarts 18 de novembre a les 19,00 a la Biblioteca Poble Sec-Francesc Boix de Barcelona (Sant-Montjuïc) c/Blai, 34.

“Sota el títol Les fosses de la memòria, plantegen un assaig serenament raonat i molt documentat sobre la importància que, actualment, té la memòria històrica, des de la convicció de que –com diu el professor Joan Santacana, autor del pròleg– sense memòria no hi ha història, sobretot quan la història s’ha escrit amb el filtre social dels vencedors, que distorsiona, amaga les fonts documentals, fa desaparèixer els testimonis, eliminant tot allò que no convé, manipulant interessadament la memòria, fent desaparèixer les víctimes en l’anonimat de les fosses comunes. Ha passat al llarg de la història sempre que han succeït conflictes apocalíptics com guerres, genocidis… En el nostre temps, hi ha un fenomen nou quan ja no es pretén únicament distorisionar la memòria històrica, sinó el que es vol és que no quedi ni rastre de l’enemic. Que no quedi ni la memòria! Aquest llibre, que ha obtingut el suport del Memorial Democràtic del Departament d’Interior de la Generalitat, és un esforç per lluitar contra tot això, un anàlisi acurat per ajudar a entendre les conductes i les actituds de la gent que cerca els seus familiars desapareguts com a camí de superació d’un trauma, potser en el desig de que “mai torni a passar”, manifestat per Simone Weil en la celebració del 60è aniversari de l’Alliberament d’Auschwitz, vist des de les víctimes materials. “És tan dur pensar en la possibilitat de no tornar a veure mai més als teus”, com es queixa Manuel Carrasco i Formiguera, a la darrera carta que va escriure des de la presó que el llibre recull a tall de pròleg, fins ara inèdita.”

fòrum fotogràfic

Aquest és el vídeo que recull les fotografies que Barcelona Photobloggers presenta al 10è Fòrum Fotogràfic de Can Bastè, del 17 al 22 de novembre. Un viatge pel món i pels racons més quotidians de Barcelona. Realment val la pena trobar uns minuts per gaudir-lo.

Can Basté és un Centre Cívic de Nou Barris que organitza moltes activitats relacionades amb la fotografia, amb cursos i tallers, comptant amb fotògrafs com Juan de Dios o Isabel Flores, i ara que s’hi organitza aquest fòrum és un bon moment per a deixar-s’hi caure.

Rutabaobab Learning around the world
Akoranga Educación, tecnología y desarollo
Crowdfunding Sherpas