Entre rates i ratolins

Des del viatge a l’Índia, que la meva relació amb les rates és diferent. En primer lloc, el respecte pels animals, però si a més a més en algun lloc del món són animals sagrats, encara més. L’estada al Temple de les rates va ser, una nova experiència!

Però la cosa canvia quan es passegen per la terrassa de casa o el “quarto dels mals endreços” / síndrome de díogenes room. I no petits ratolins, era una rata, rata!

http://farm1.static.flickr.com/61/157067590_904f7e4ba3_m.jpg

Un cop identificada, Internet és la primera font per buscar respostes a la pregunta… i ara que faig? com matar rates, etc.

I sorgeixen els primers dubtes… i les primeres descobertes que mai haguessis pensat. Si poses verí, la rata se’l menja i no saps allà on es morirà…i clar, tenir un animal mort vés a saber on… mal assumpte! Però també hi ha uns altres tipus de verins que… (per si esteu menjant, m’estalvio les explicacions).

L’altra opció és la de les trampes tradicionals (a falta de gat, que a casa sempre havien estat efectius). També per Internet vaig trobar una trampa casolana, consistent en un sistema de galleda i passarel·la de fusta i esqué, que acabava amb la rata ofegada dins la galleda. La meva reproducció del sistema no va acabar de funcionar…

El segon intent de trampa va ser el que venen a la ferreteria, la típica que quan mossega l’esqué (vaig llegir que els agrada més la xocolata que el formatge…) una palanqueta atrapa la rata. A la ferreteria em van dir que en principi, la matava, però ho vaig dubtar. Total, que 24 hores més tard, la trampa s’havia activat i ni rastre del pa amb xocolata ni de la rata… 2n fracàs.

Canvi radical d’estratègia… també vaig llegir que busquis d’on surten i intentis eliminar el niu. Per fer-ho, calia netejar tot el quartet de sota l’escala de la terrassa (ple de trastos) i veure si entraven pel desaigua. Feia mooolta mandra, però era necessari. Un cop tot net, vaig veure que efectivament, el filtre del desaigua estava rosegat i trencat i que les rates tenien accés directe amb les clavegueres… i venien a passar el dia a la terrassa!!

Doncs un cop tot net i comprovat que no hi havia cap rata per allà, el més efectiu era tapar adequadament el desaigua i impedir que hi tornin a entrar.

Finalment, no he hagut de matar cap animal, he netejat un espai que feia molta mandra de fer, i he estat distret uns quants dies :)

Foto 1: Phil Gyford i foto 2: MSH

6 thoughts on “Entre rates i ratolins

  1. puahhhj!! quin fàstig, per mi les rates són asqueroses, Aquí, a la India i on sigui(em sembla que ets tu el que te penjat el video del temple de les rates,no??, el vaig veure perquè n’havia sentit a parlar i em vaig morir del fàstig!!!)

    Un dia vaig haver d’ajudar a ma germana a matar-ne una o si més no que sortís a fora, i es que de vegades se li colava alguna per la ximeneia, el que té viure al mateix costat de la montanya. I va ser la Bomba! mai oblidaré l’estampeta d’ella amb botes de muntanya-perquè no la mosegués- guants de cuina per no infectar-se i l’escombra, jajaja i només em preguntava:-però segur que és un ratoli?? perque jo el vec grandet i jo fent-li creure que si que era un ratolí perquè no s’angoixés més jajajaja, realment tenir intrusos a casa és un mal rotllo.

  2. Jajaja m’alegro que al final la poguessis fer fora sense necessitat de matar-la.

    El meu últim encontre amb una rata va ser precísament a l’Índia. M’estava dutxant tranquilament (a l’estil indi, és a dir amb un cubell d’aigua) i de cop pel desaigüe del terra va sortir una rata que al veure’m es va espantar tant com jo. Després de córrer com una boja per tot el lavabo buscant algun lloc per escapar va tornar a marxar per allà on havia aparegut i jo vaig respirar tranquil! 🙂

  3. Quan viviam a Igeldo vam tindre molts ratolins. No em fa por, pero tampoc m’agradan donant voltes per la casa. Vaig comprar un aparell de ultrasons que, teoricament, els espantava. Segons el Julio als ratolins alló els hi semblava “los 40 principales”, mes aviat sembla que els hi agradava. La solució va ser un gat.

  4. jejejeje m’alegro de no ser l’únic que ha patit aquestes trobades fortuïtes amb animalons descarats 🙂

    :jump:

  5. Dons l’altre dia em va sortir un ratoli corrent d’un costat de despatx al altre mentres tenia una clienta alla. Va fer una cara de sorpresa tremenda! Menos mal que no li feia por ni angoixa, sino… L’administrador de la finca com resposta a la meva queixa ha posat platets amb veneno per tot arreu. Crec que prefereixo endurme un gat al despatx!!!

  6. uix, quina situació; rates al despatx jejejeje. Li podies haver dit que estaves obrint mercat a nous pacients 🙂

    Però tu tens uns excel·lents gats per aquestes situacions!!

Leave a Reply

Your email address will not be published. Required fields are marked *

Rutabaobab Learning around the world
Akoranga Educación, tecnología y desarollo
Crowdfunding Sherpas