Un dels glaciars més famosos de Bolívia està a punt de desaparèixer

Científics de Bolívia diuen que un dels glaciars més famosos del país està a punt de desaparèixer com a resultat del canvi climàtic (llegir BBC) via @ecogestos

Oktoberfest

oktoberfest
Mai se m’hagués acudit anar de festa a un lloc on l’únic objectiu és beure litres, i litres, i litreees de cervesa (això si no cau per terra, si no li tiren per sobre del veí, si aconsegueixes entrar a alguna carpa o si ets capaç de resistir-ho tot plegat).

Però res, per 20 euros de bitllet de Ryanair i dormint al campament punki de Munich, tot és possible, i un esdeveniment així, s’ha de veure per saber què és exactament.

Una esplanada enorme, enorme, enorme, plena de carpes que semblen naus industrials de fusta, amb dos o tres pisos, i plenes fins a la bandera! Entrar a dins era impossible, si no estaves a fent cua des de les 7 del matí, i entrar a les terrasses de fora, difícil a partir de les 12… però ho vam aconseguir. Comparar-ho amb la Feria d’Abril no té sentit, però és l’únic esdeveniment que s’hi pot assemblar una mica. A Munich, hi va gent de tot el món, atrets per una fama internacional, a beure, beure, i beure (els japonensos, nova zelandesos i australians, molts americans, tots els sudamericans que estudien a europa, i sobretot italians).

Tots els autòctons vesteixen el vestit tradicional, els homes de “llenyataires” les dones amb el típic vestit escotat… però en canvi només es tracta de beure…

Veure que qui més feina té, a part de les cambreres, són els sanitaris, defineix molt bé el context alholitzat de la festa; camilles a munt i avall sense parar. El terra, cerveza; per sobre les taules, cerveza; i les gerres, plenes de cervesa. Només per fer-se una idea dels diners que mou la festa, cada cambrera cobra 13.000 euros per 15 dies de feina, és a dir 1000 euros al dia. Es venen mooolts milions de litres de cervesa, a un preu aproximat de 9 €/litre.

Un lloc curiós que cal ser-hi per fer-se’n una mica la idea… però potser aquests vídeos us ajuden…

i algunes fotos aquí.

Pàgina Oficial Oktoberfest

el tabú d’anar de ventre

Hi ha molts temes tabú, però segurament el d’anar de ventre (cagar, evacuar el ventre, fer de cos, expel·lir,…), guanya de golejada. Podem parlar de política, de religió, de la mort, de sexe, de violència, etc. però mai es troba el moment per parlar d’aquest acte quotidià. I l’altre dia es va donar la situació idònia per parlar-ne, i la comparteixo (sense detalls escatològics).

I quina situació millor que la de tres amics que es coneixen de tota la vida, i que coincideixen un migdia, en un país llunyà on ningú els entén, en uns lavabos, els wàters dels quals només estan separats per parets de cartró/fusta… i se sentia tot; la respiració, els moviments, les apretades,… i per trencar l’incomoditat del moment, res millor que parlar clar i català!

“Ostres, feia tres dies que ho necessitava”, o “aquell entrepà del Subway m’ha matat” o “malaguanyat dinar, tot el que ha entrat ara es perd”…

Vam parlar de temes com de quant tros de paper necessita cadascú i quina és la proporció perfecta per anar doblegant, si tirar la cadena abans i després de netejar-se,,per evitar que s’embussi al tirar-hi el paper, com reaccionar ràpidament en cas d’embussar la tassa, els motius que alteren la densitat de la femta, com netejar la tassa quan entres a un servei públic, etc. Són temes interessants i poc debatuts, que si els compartíssim (tothom es guarda els seus trucs per ell mateix), segur que viuríem millor! Que no ens faci vergonya, nosaltres no vam parar de riure!!

P.d: m’ha vingut al cap fer-ne un post, després de veure molt cafè i haver d’anar corrents a …

Foto CC: Davic

Caminar sense sabates pel carrer s’ha convertit en una forma de vida a tot el món

Caminar sense sabates pel carrer s’ha convertit en una forma de vida a tot el món (llegir)

Els valors del segle XXI?

Aprenent a nedar

Rutabaobab Learning around the world
Akoranga Educación, tecnología y desarollo
Crowdfunding Sherpas