He passat uns dies sota l’aigua. De fet només treia el cap molt de tant en tant per respirar. Com l’illa de les sargantanes, i a part d’estar ple de sargantanes de colors i italians adinerats, també he conegut molta gent i el temps ha estat genial les 24 hores del dia.
Sota l’aigua no hi ha gaires preocupacions, és un dels llocs més tranquils que conec i la companyia dels peixos impagable! I com sempre, en un medi que no és el nostre, quan necessitem aprofundir-hi més o explorar-lo més a fons, necessitem l’ajut d’experts.
Però quan sortia fora, hi havia gent de bon rotllo, festival de ciclomotors per la carretera, viatges a munt i avall amb bicicleta, i la festa de Sant Joan! No és una revetlla com les de per aquí, però no està gens malament. Al Pilar de la Mola, un grup arribat de terres de ponent (tipus deNoche) acompanya la nit fins a la matinada. A la barra, al veure que no fèiem cara de pitiussos (tot i que sigui típica de Menorca), la pregunta era “Pomada, o pomada pomada?”. La primera, pels visitants, és meitat Xoriguer i meitat llimonada, però la pomada pomada, és tresquarts de Xoriguer i un quart de llimonada… encara bo que ho pregunten, que sinó…
Dies d'anar descalç, deixar el rellotge i estrenar braçalets de llavors sud-americanes, sense despertador i poca roba, sota el sol…
;)
I he triat la cançó de Caetano Veloso, musicant el poema “Navio Negreiro” per exemplificar com una empresa, Acciona, que vol ser referent en energies renovables i no sé què més… no és capaç de gestionar un grup de persones que només han de pujar a un barco, deixar una maleta, recollir-la i tornar a baixar. Lamentable!!!
Més coses:
– Conduir un Seat León Tdi. Li faltaria una sisena marxa i un quadre de controls més acurat, però no està malament!
– No em vaig emportar la càmera! pecat? segurament; unes platges, paisatges, sargantanes i postes de sol impressionants, però si a sota l'aigua no hi ha problemes, a fora n'hi pot haver, i per no patir tota l'estona, la vaig deixar a casa, que encara ha de viatjar molt i demanava repòs!