Ni que ja sàpigues que el món no s’acaba demà, aprofita per abraçar als qui tens a prop i sobretot somriure 🙂
Com fer Pa? fes-t’ho tu mateix
Després d’anar provant diferents maneres i fòrmules de fer pa, aquí n’explico una que em funciona i surt un pa que a mi m’agrada 🙂
Utilitzo
– 500 g de Farina
– 25 g de Llevat “fresc” (al mercadona en trobareu)
– Llet
– Aigua
– Sal
– 2 ous
– Raig d’oli
– Cereals
– Olives negresI ho poso al forn uns 20 minuts a màxima potència…
un any intens… en 12 minuts
Un plaer de conversa amb la Gemma Urgell i en Ricard Espelt, a qui vaig conèixer fa temps a través de la xarxa i amb qui compartim moltes coses. Dins de la seva sèrie d’entrevistes TalkingAbout, vam estar parlant una mica dels meus tres grans projectes que s’han enllaçat en aquest darrer any…
Entrevista als organitzadors del IV Congrés de la Cibersocietat
Un projecte que ja va arribant a la seva fi…
Vídeo de Sant Feliu Innova
A poc a poc…
Slow food, slow travel, slow design, slow wear… a poc a poc!! (Llegir a Vilaweb)
Passejades de tardor
Diuen que la tardor és època trista, de depressions i aixafament. Els ritmes biològics s’alteren i la manca de sol es tradueix en apatia i tristesa…
Però només cal obrir els ulls (mirar), fer silenci (escoltar), obrir els pulmons i inspirar profundament (olorar), gaudir de les textures i del cruixir de les fulles (tacte)… per carregar-se d’energia: passejades de tardor!
Instants: Santa Fe del Montseny, gaudint de la fotografia…
Milow – Ayo technology
Triatló de Barcelona
Algunes imatges que expliquen la triatló del diumenge passat, la meva segona vegada que participava en una prova així, i el temps final va ser 1:15:34, quedant 411 dels 1100 participants modalitat sprint (750 m. nedant, 20 km bici, 5 km corrent). El mar, per fer surf, genial, però per nedar… no gaire; mooolt mogut!! i sembla ser que les distàncies no estaven ben mesurades, però tot i així va ser un GRAN dia!!
Reflexions cafeteres
Porto bastant de temps reflexionant, en moments diversos del dia, sobre el cafè i les cafeteres. Fins ara, acèrrim defensor de la cafetera Oroley tradicional (no comença el dia fins que he preparat el cafè amb aquest electrodomèstic típic)… però des de que van entrar al mercat les cafeteres de càpsules (Nespresso), el neguit no em deixa dormir (aquí exagero una mica…). No m’acabava de fer el pes, per l’elevat preu, però sobretot perquè cada càpsula és d’alumini i comporta un cert cost (econòmic i natural) d’elaboració i problemes per a reciclar-ho… però a Holanda vaig veure les Phillips Senseo, que els envasos són de paper, i també em van agradar molt! (ara ja es comercialitzen aquí, però més difícil de trobar les càrregues).
Però hi ha una cosa que m’encanta de la meva cafetera de sempre; és l’únic moment del dia que tinc la sensació que em regalen 3 minuts. Poso el cafè al foc i tinc tres minuts per fer el què vulgui. Pot semblar una tonteria però realment tinc aquesta sensació, i no la tinc en cap més moment del dia… i suposo que en la immediatesa actual, aquesta sensació es perdrà per sempre…
I escric això després de provar uns dies com va de bé la Nespresso, quin bon cafè que queda i sense embrutar ni molestar gaire… Si ara tots els electrodomèstics que es fabriquen, tenen una durada màxima de 4 anys (per haver-los de canviar), amb els greus problemes de generació de residus que suposa, com serà d’aquí 5 anys quan tothom s’hagi de canviar la pantalla plana per un nou model… i ara que ja ho té quasi tothom, vindrà d’aquí si jo tinc una Nespresso?
Només hi ha una cosa que realment em frena, i és no saber on seré l’any que ve, i com que no la necessitaré… aupa Oroley!
… estaré llençant la tovallola?
Foto: Web Oroley
el tabú d’anar de ventre
Hi ha molts temes tabú, però segurament el d’anar de ventre (cagar, evacuar el ventre, fer de cos, expel·lir,…), guanya de golejada. Podem parlar de política, de religió, de la mort, de sexe, de violència, etc. però mai es troba el moment per parlar d’aquest acte quotidià. I l’altre dia es va donar la situació idònia per parlar-ne, i la comparteixo (sense detalls escatològics).
I quina situació millor que la de tres amics que es coneixen de tota la vida, i que coincideixen un migdia, en un país llunyà on ningú els entén, en uns lavabos, els wàters dels quals només estan separats per parets de cartró/fusta… i se sentia tot; la respiració, els moviments, les apretades,… i per trencar l’incomoditat del moment, res millor que parlar clar i català!
“Ostres, feia tres dies que ho necessitava”, o “aquell entrepà del Subway m’ha matat” o “malaguanyat dinar, tot el que ha entrat ara es perd”…
Vam parlar de temes com de quant tros de paper necessita cadascú i quina és la proporció perfecta per anar doblegant, si tirar la cadena abans i després de netejar-se,,per evitar que s’embussi al tirar-hi el paper, com reaccionar ràpidament en cas d’embussar la tassa, els motius que alteren la densitat de la femta, com netejar la tassa quan entres a un servei públic, etc. Són temes interessants i poc debatuts, que si els compartíssim (tothom es guarda els seus trucs per ell mateix), segur que viuríem millor! Que no ens faci vergonya, nosaltres no vam parar de riure!!
P.d: m’ha vingut al cap fer-ne un post, després de veure molt cafè i haver d’anar corrents a …
Foto CC: Davic