Flickr

Hi ha dies que arribes a casa i no tens ganes de fer el sopar, menjaries qualsevol cosa i a jeure al sofà.

Però hi ha dies que et ve de gust fer una bona amanida i, ai las, no queda enciam! I no és que el Thiago se l’hagi menjat, ell té altres preferències, sinó que me’l vaig acabar ahir i ara a les 21:30 o baixo al Paki o improvitzo…

Doncs au, amanida de pastanaga (que en queden moltes):

Ingredients:

Pastanaga
Pera
Dàtils
Nous
Tonyina
Pebrot vermell
Olives
Formatge

Un cop ratllada la pastanaga, molta pastanaga, hi afegim la pera tallada a daus. Del pebrot se’n pot prescindir, però també en tenia i l’hi he afegit. Els dàtils donen un punt dolç/curiós més agradable que els panses, talladets a rodanxes petites. Les nous trencades i olives i formatge al gust.
La tonyina hi aporta la proteïna i espessa l’amanida (també se’n pot prescindir si ja heu menjat carn o ho acompanyeu amb altres aliments).

Ho he amanit amb vinagre de Mòdena i oli de Cubells

A cuidar-se!!

😉

Conduir 4 o 5 hores un divendres a la tarda, quan ja has enllestit tota la feina no es cap problema. M’agrada conduir!

Sopar pizzes del Gepetto (de Vielha) amb bona gent i provar el joc de golf i bolos de la Wii.
I encara mes si et lleves dora el dissabte, prepares uns entrepans, el termo de te, la motxilla amb roba d’hivern, la navalla suïssa, una manta tèrmica i el xiulet (mai se sap) i començar una excursió.

Havia caigut la primera nevada considerable de l’any al Pirineu i volia anar fins al circ de Colomers (Vall d'Aran). Però la pista estava massa nevada i quan el cotxe ha patinat i ja tenia dues rodes a la canal, he decidit tornar enrere i fer els 8 km a peu.

Llavors he conegut a la Pepa, en Joan i al pelut (un coocker de les neus) que m’han pujat fins al final de la pista. Són una parella jove de Ripollet i ella que és fotògrafa professional d’interiors, em parlat de poder treballar amb ella algun dia! Hem tingut un parell d’ensurts però el seu nou jeep cherokee pot amb tot.

He començat a pujar fins al circ de colomers amb uns 40 cm de neu però un dia radiant i vent zero. Un cop a dalt, visitar el nou refugi (si no fos perquè tenia un sopar m’hi hagués quedat a dormir). Es tracta d’un dels 9 refugis que formen el circuit Carros de Foc que queda pendent.

A dalt no hi havia absolutament ningú, he estat una hora gaudint del sol, el llac, el te calent que encara aguantava i he passat temps i temps relaxat. La tornada ha estat més llarga ja que m'ha tocat desfer la pista a peu, perquè el Pelut tenia unes ferides a la pota i han hagut de marxar abans. Per sort uns altres excursionistes m'han recollit a l'últim tram i m'han salvat els 3 quilòmetres fins a Tredós.

Us deixo algunes fotos i us envio molta, molta energia des d’aquí dalt (estava tant carregat que ni tants sols tenia son conduint de tornada!!).

Una cosa que em va fer sentir bé l’altre dia va ser comprar olives a granel. És un detall insignificant; 45 segons de les 24 hores d’un dia poden ser res o ho poden ser tot.

En aquest cas, quan la tardor no ens deixa veure més enllà de la poca llum, 45 segons et poden fer obrir els ulls i passar la resta del dia més animat.

Al entrar a la fruiteria, tenien tot de cubells amb olives a granel de tot tipus, i pel mòdic preu de 4,5 euros el quilo (està bé, eh!) podies triar i fer la combinació que volguessis. Total que 200 g., no arriba a un euro, i tinc olives per tota la setmana; i les que més m’agraden!! Recordava les que venen al Whole Foods de Chicago!
Un plaer senzill, econòmic i que m’ha ajudat a passar el dia més animat.

Fàcil, oi? Perquè complicar-se…

I alhora us recomano que escolteu aquest fragment del programa de Joan Barril, el Cafè de la República, on cada dia, mitjançant la poesia i la rima, repassen l'actualitat (menys de 3 minuts).

powered by ODEO

Si no se sent bé, baixa'l aquí

La primera experiència de Couch Surfing va anar prou bé! Però hi ha amics que sense pàgines web ni ser usuaris registrats, també van de sofà en sofà; agafen el mòbil (també utilitzen tecnologia), et truquen “ei que avui plego molt tard a veure si em puc quedar a dormir a casa teva” Al sofà? “si, si cap problema!”

I al cap d’una setmana et tornen a trucar, “ei que m’han tocat dues entrades a la radio per anar a l’IMAX, t’apuntes?” I au, som-hi!!

Feia molt temps que no anava a l’Imax, bàsicament perquè el preu és una mica elevat (11 euros) però les pel·lícules acostumen a ser molt bones, curtes, però molt bones!

Era a les 10 i vint de la nit, una sessió doble que començava amb la pel•lícula Els Alps, protagonitzada pel fill d’un escalador que va morir escalant l’Eiger, un cim de més de 4.500 m. D’alçada amb una paret de 1.800m. verticals plens de neu, glaç i roques.
Veure això davant d’una pantalla que fa 7 pisos d’alçada i que tu et sents part de l’expedició… ooohh men!!

Però la cosa ja és impressionant quan comença la segona part, Deep Sea 3D: un viatge per l’oceà (precisament prop de Hawaii) i en 3 dimensions. Tot i haver fet submarinisme en el mateix entorn, la sensació és molt diferent. Vaig veure els mateixos peixo, tortuges, barracudes, meros…. però aquí et sents com dins de l’aigua i sense preocupar-te del regulador, de la flotabilitat, de la càmera de fotos, de no trencar coralls, de no enredar-te amb una roca… Només disfrutant. Vam sortir del cine amb la “gallina de piel” En voleu una mica?

Tot i que algunes coses no m’acaben de sortir com voldria, ahir tot i ploure i estar tapat, vaig tenir un raig de sol només per mi.

Vaig trobar per casualitat un curs de fotografia digital però el de nivell II estava complert. És al centre de Can Basté, està molt bé de preu i l’imparteix un fotògraf professional. Però lamentablement no hi havia places i em van posar en llista d’espera.

Però ahir quan vaig trucar per preguntar la situació em van dir que dues persones no havien pagat i que hi podia participar! Així que fins al novembre, cada dijous al vespre seré per allà aprenent i gaudint de la meva afició.

Un bon remei per a la tristesa és entrar a la cuina i posar-se a fer alguna cosa bona, en aquest cas croquetes de sèmola d’arròs. Després queda fregar el terra i els lavabos, però això ja no ho explico.

He hagut de fer algunes trucades a les tietes i a la mama per saber com es feia, i m’han acabat donant una recepta que era de la meva àvia, que potser inclús les havia fet en aquesta mateixa cuina i tot. Així què per passar una tarda diferent, us presento la recepta:

CROQUETES DE SÈMOLA

Ingredients:
100 g de sèmola d’arròs
½ litres de llet
2 ous
50 g de sucre
25 g de mantega
Vainilla
Sal
Pernil dolç (si es vol…)

Preparació:
Bullir la llet i afegir-hi la sèmola fins que quedi fet una pasta consistent. Barrejar-hi la mantega i un pessic de sal.
Batre els ous i barrejar-los amb el sucre. Quan la sèmola i la llet ja estigui fora del foc i no tant calenta, barregeu-ho tot i afegiu-hi pernil dolç tallat a trossets(sense també són molt bones).
Deixar refredar, estendre-ho en una safata i fer trossets o boles per tal d’arrebossar-los. Com diu la Mª Àngels, que de cuina en sap un munt, per arrebossar primer passar per la farina, després ou i finalment pa ratllat (“així queda més cruixent”).

La vainilla poseu-la quan us sembli, jo no en tenia i no n’he posat.

I tot acompanyat amb una tranquil·la cançó jazzbrasil de Brazuca Matraca, Falando alto

Enjoy it!

p.d: Com que em sobrava mig litre de llet i jo no en prenc, he duplicat totes les mesures i em sembla que m’he passat i menjaré croquetes fins setmana santa 😉

p.d2: Gràcies a tots i totes els que m'heu anat felicitant avui pel meu sant, i als que no ho hageu fet però hi heu pensat també! Una abraçada!

Brasil Capoeira

Entrem a la setmana final, durs assajos, darrers preparatius, reunions,… però també molts ànims i energia!

Una petita mostra d'un altre grup:

axé!