Esperar un tren, a 300 m. d’un museu, és una bona oportunitat per dedicar el temps a entrar i relaxar-se, descobrint o coneixent un artista. Es tracta del Caixa Fòrum de Madrid, que té una façana que reprodueix un jardí vertical impressionant.
En aquest cas, Maurice Vlamink, un artista que no coneixia de res però que per primera vegada s’exposen obres seves, fins al 7 de juny.
The River Seine at Chatou, 1906
A banda de les seves pintures, que em van transmetre bon rotllo, pel seu optimisme i colors, em va agradar llegir els escrits que acompanyen cada època, que et situen en un moment del temps (a principis del 1900) i que et contextualitzen una època. I és que per desgracia, sabem tant poc d’història… que siguin benvinguts aquests moments per anar-la coneixent!!
Maurice de Vlaminck, un instint fauve. Pintures de 1900 a 1915
L’exposició de Maurice de Vlaminck (1876-1958) incideix en el període avanguardista de l’autor, l’anterior a la Primera Guerra Mundial. La mostra posa en relleu l’essència de l’obra de Vlaminck i com va renovar la pintura dins l’avantguarda europea de principi del segle xx; també s’inclouen algunes pintures de joventut que confirmen la solidesa i la violència de la seva expressió, característiques que van fer que se’l considerés un dels fauves més radicals de la seva generació.
Les pintures exposades són compreses entre els anys 1900 i 1915, i mostren l’evolució estilística de Vlaminck durant aquest període: des de la influència del postimpressionisme fins a la definició del fauvisme i la recuperació del cezanisme. Tot i la delimitació cronològica de la mostra, les obres que s’exhibeixen defineixen els temes més afins a l’autor: el paisatge, la natura i el retrat.
S’exhibeix també la col·lecció d’escultura negra que va reunir el mateix autor i la seva breu aproximació al llenguatge ceràmic.
És la primera vegada que es presenta una exposició dedicada a aquest artista en el nostre país.