El dret a la indiferència

Ja fa un mes i mig, Josep Maria Espinàs va escriure una columna amb aquest mateix títol i avui que he trobat el retall de diari, en poso aquí l’enllaç i un abstracte:

He de triar, inevitablement, encara que les dues opcions que m’ofereixen tinguin el mateix interès per a mi. Durant molt de temps, he comès l’error d’insistir: «De debò, totes dues coses m’agraden. Si tingués predilecció per una de les dues t’ho diria. Però et sóc absolutament sincer: m’és igual».

Sí, volia ser sincer, i ho era, però la meva sinceritat no era valorada. Més aviat al contrari, irritava. Per tant, havia d’escollir. «M’agrada tot» era una explicació que no resolia el problema. Ho sentia com una ordre («¡tria!»), i jo era una persona que, en lloc de donar facilitats, complicava les coses.

He procurat corregir-me, per cortesia amb la persona que està tan ben disposada a servir-me. La posava nerviosa. S’ha acabat, doncs. Alguna vegada se m’escapa encara un «m’és igual», però vaig adquirint l’hàbit de dir que sí a la primera proposta. Per exemple: «A la planxa». Aquesta decisió immediata veig que satisfà molt.

seguir llegint…

Rutabaobab Learning around the world
Akoranga Educación, tecnología y desarollo
Crowdfunding Sherpas