No cal recorre 15.000 quilòmetres per trobar una zona desconeguda, just a 1 hora de Ceuta, separada per menys de 15km de Gibraltar, hi ha la ciutat de Tetuan. I allà, el barri de Jamaa Mezwak; un barri marginal d’on van sortir cinc dels suïcides dels atemptats de Madrid.
El primer llargmetratge de Daniel Hernández, intenta donar una visió diferent d’aquest barri, després que tots els mitjans de comunicació l’estigmatitzessin com a niu de terroristes. L’equip de la pel·lícula va passar un any allà, i van triar tres personatges amb unes vides representatives del barri, que sense ser actors professionals, fan un bon paper.
Tota la pel·lícula, si bé sembla documental, és ficció; hi ha un guió i les preses es van assajar, repetir, recrear situacions… però sempre dóna la sensació d’estar immers en la vida d’aquest barri, en la vida d’aquests tres nois… amb un futur poc esperançador.
En paraules del seu director, que va presentar dijous la pel·lícula a Barcelona, es tracta de mostrar les diferents veritats d’una mateixa realitat. Donar a conèixer com viuen i quin problema tenen realment aquests joves. El títol, “Nois normals” és l’expressió que es diu quan algun d’aquests nois comet un acte violent, i se sent la frase “és que era tant normal”… El director vol mostrar aquesta normalitat, són joves amb problemes i preocupacions com qualsevol altre.
I com a dada curiosa, diu la “llegenda” que els tres protagonistes van rebre un visat per poder assistir al Festival de Cinema de Sant Sebastián; els dos nois hi van anar i van ser rebuts com a estrelles però la noia va excusar-se dient que la seva família no li ho permetia i que no volia problemes, que no hi anava. Però al tornar a Marroc, els dos nois van explicar que la noia, havia aprofitat el visat per marxar a Europa i a hores d’ara, aprofitant aquesta oportunitat, déu estar buscant-se la vida en qualsevol país europeu.
La pel·lícula s’acaba d’estrenar, i és totalment recomanable!!
