Viatge per l’Àfrica Occidental

Avui fa un any que marxàvem cap al sud, una furgoneta, dues motos, tres sonats i 15.000 km de carretera per endavant, molts dels quals vaig recórrer en solitari.

Ara mateix apagaria l’ordinador, i me n’hi tornava pitant, però com que no podrà ser, com a mínim recordar tots els moments que vam passar en aquell viatge. Portava un portàtil mooolt vell que em permetia anar escrivint cada dia i després entrar a qualsevol Ciber a penjar-ho al blog, i hi ha molta informació escrita de tot el viatge.

Hi va haver moments de tot, alguns de més difícils i d’altre més divertits, però que al final tot va acabar bé, amb el record d’un experiència impressionant; la descoberta d’un continent i una gent que t’atrau per sempre.

I pels que no sapigueu de què anava la història aquí deixo el primer post que en parlava, el 9 de desembre de l’any passat:

Havien de ser 10 dies per Marroc però la cosa s’ha anat ampliant. La resposta a la pregunta “Ja t’ho pensaràs, eh?“No m’ho he de pensar gaire, jejeje, demano uns dies i marxem.”

Així que marxem dijous a fer una volta: una furgoneta, un remolc, dues motos d’enduro, tres sonats i quilòmetres i quilòmetres de desert.

La previsió és tornar el dia de reis aprox. Però tot és bastant imprevisible i hi ha marge per a la improvisació i mantenir la seguretat del viatge.

Travessar tota la península fins a Algeciras, travessar l’estret de Gibraltar i entrar a Marroc. Travessar tot Marroc. A Marrakech ens separem, les motos camps a través (desert + Atlas) i la furgoneta per la carretera de la costa fins a Noadibou (Mauritània). Visitar diferents punts d’aquest país i decidir allà si dóna temps i és viable entrar fins a Bamako (Mali). Sembla que arribar al País Dogón amb la furgoneta serà més complicat.

De Mali en línia recta fins a Dakar, alguna volta per Senegal i tornada, directa per “l’autopista” fins a casa.

A partir d’ara la crònica del viatge, detall a detall, en funció de les connexions a internet que puguem anar trobant.

Us podeu anar fent una idea del paisatge i de l’ambient, a través de l’experiència de Sergi Fernàndez, que ha fet “7 deserts amb un parell de rodes”, una aventura en solitari amb bicicleta, l’últim el del Sàhara, que podeu veure el vídeo aquí que van passar a tempsdaventura.

L’aventura a començat ja abans de sortir de Barcelona, avui mateix. Uns cables “sueltos” de la bateria, arranca/no arranca i trucada al RACC. A riure que són dos dies!!

Només Marroc?

De totes les experiències, les dues més difícils van ser el problema de la roda i entrar a Senegal, que es pot resumir així:

“Acaba un enèsim dia llarg del viatge. No us escric mai abans que tot s’hagi solucionat i el to amb el què ho escric, us asseguro que no té res a veure amb com visc aquests moments més tensos i d’incertesa. També em relaxa i em serveix de teràpia per relativitzar i assimilar tot el que ha passat. Acabo esgotat, però tot solucionat!!”

I per ordre cronològic, així continua el viatge:


No hi ha cap foto als posts perquè al canviar de plataforma s’han “perdut”, però en podeu veure algunes triades aquí:

…. un viatge, un gran viatge!!

Rutabaobab Learning around the world
Akoranga Educación, tecnología y desarollo
Crowdfunding Sherpas