Porto bastant de temps reflexionant, en moments diversos del dia, sobre el cafè i les cafeteres. Fins ara, acèrrim defensor de la cafetera Oroley tradicional (no comença el dia fins que he preparat el cafè amb aquest electrodomèstic típic)… però des de que van entrar al mercat les cafeteres de càpsules (Nespresso), el neguit no em deixa dormir (aquí exagero una mica…). No m’acabava de fer el pes, per l’elevat preu, però sobretot perquè cada càpsula és d’alumini i comporta un cert cost (econòmic i natural) d’elaboració i problemes per a reciclar-ho… però a Holanda vaig veure les Phillips Senseo, que els envasos són de paper, i també em van agradar molt! (ara ja es comercialitzen aquí, però més difícil de trobar les càrregues).

Però hi ha una cosa que m’encanta de la meva cafetera de sempre; és l’únic moment del dia que tinc la sensació que em regalen 3 minuts. Poso el cafè al foc i tinc tres minuts per fer el què vulgui. Pot semblar una tonteria però realment tinc aquesta sensació, i no la tinc en cap més moment del dia… i suposo que en la immediatesa actual, aquesta sensació es perdrà per sempre…

I escric això després de provar uns dies com va de bé la Nespresso, quin bon cafè que queda i sense embrutar ni molestar gaire… Si ara tots els electrodomèstics que es fabriquen, tenen una durada màxima de 4 anys (per haver-los de canviar), amb els greus problemes de generació de residus que suposa, com serà d’aquí 5 anys quan tothom s’hagi de canviar la pantalla plana per un nou model… i ara que ja ho té quasi tothom, vindrà d’aquí si jo tinc una Nespresso?

Només hi ha una cosa que realment em frena, i és no saber on seré l’any que ve, i com que no la necessitaré… aupa Oroley!

… estaré llençant la tovallola?

Foto: Web Oroley