Un món que no entenc
Tinc la sensació de viure en un món equivocat,
on passen coses que no entenc.
Coses sense sentit o coses que en tenen massa…
Actituds contradictòries o actituds confoses…
Paraules buides o paraules contundents…
La cançó la proposava fa uns dies Vafalungo al seu blog
Flickr (cc): fotopakismo
Anava a dir que tots hem tingut aquesta sensació algun cop, però no ho sé. Jo sí que l’he tingut. Sentir-se desubicat deu ser el primer pas (primer però no necessàriament ordenat el primer) per fer alguna cosa…
M’agrada aquest post perquè m’adono que no sóc l’únic a qui li passen aquestes coses, et pares a pensar i dius, jo aqui no hi pinto res… suposo que és temps i s’acaba acceptant, però a mi també em passa, penso i dic si és que no hi puc fer res…
Suposo que si Tirai, passen tantes coses que hi ha moments que no saps on ets… tot i tenir molt clar qui ets 🙂
Hola cesc, gràcies per passar per aquí!! Jo crec que si què hi podem fer coses, partint de nosaltres mateixos, el que passi al voltant ens pot desubicar però no hauria d’impedir-nos fer el nostre camí. I si cal amb l’ajut del cremallera 🙂
Holaaaaaaaaaaaaaa, i jo sense passar per aquí? Quina barra que tinc!!!! Sort que he vist al coi aquell de qui passa aquesta adreça, sinó m’ho perdo!
Ben cert, jo tampoc entenc res de res, tot plegat sembla que el món gira al revés…. Petonets! Ah, i he vist el blog daurat, jollons, més merci encara!
Gràcies per saludar Zel, pots tornar sempre que vulguis, aquí no hi ha portes ni finestres. 😉
Impotència és el que sento jo davant de moltes situacions que m’envolten. Molts, tenen els ulls tapats i la seva ignorància no els deixa treure’s el mocador.