És tan difícil trobar el meu camí…
És tan difícil trobar el meu camí,
Ara que estic jo sol,
Et vaig veure l’altre dia,
Com has canviat.
Vaig recordar enrere fins llavors,
A vegades venço pensant en
Fer l’amor sobre l’herba verda,
Darrera l’estadi amb tu,
La meva noia dels ulls de color mel,
Tu, la meva noia dels ulls de color mel.
Recordes quan cantàvem?
Sha la la la la la la la la la la te da
Van Morrison – Brown Eyed Girl
El trobaràs, no tinguis pressa. Per anar fent via, pots descartar senders, i així tindràs més possibilitats de trobar el camí adeqqüat.Si estàs sol tens més llibertat a l’hora de decidir. Sort.
Se m’ha oblidat dir-te que quan escolto aquesta cançó m’imagino damunt d’un cotxe, saltant i cantant i porto els cabells lleugerament despentinats pel vent. Es estiu.
No ho puc creure…….sembla que em coneguis..i que decideixis posar petits fragments de la meva vida. Per mi aquesta cançó representa molt!! primer amor..i tot el que representa..buufff, tantes coses….
Amb el teu permís, et poso un tros de la que cantaven Els Pets:
Què se n’ha fet de les nits a la fresca,
petons i bromes a cau d’orella,
amagats rera un
arbre sols passejant per l’herba,
tot semblava tant senzill, tan real
mentre et mirava els
ulls de color mel.
Aquells ulls de color mel.
QUANTES COSES QUE EM FAS REVIURE! 🙂 diuen que tot arriba…..jo no ho se!
Gràcies Laia!! pressa, pressa no tinc… però aquesta incertesa, en alguns moments és caòtica!! tot i que estic aprenent a gaudir de la llibertat que comentes 😉
Per cert, tot i que avui plogui, per mi ja quasi és estiu!!!
Uix Nuscka, me n’alegro! jejeje casualitats dels dies de pluja??? 😉
No és fàcil, però si tu veus que pot estar en qualsevol lloc, ves-hi… si vols canviar les coses i hi fiques força es pot complir, tot amb tranquil·litat i poc a poc..
Gran fotografia, la natura ens dóna tant!
Bé, aquesta cançó i la gran adaptació que van fer Els Pets, van ser ells, oi?
Gràcies Cesc!!
Alegria de la Huerta, crec que les dues cançons són inseparables per molts de nosaltres 🙂