salt d'aigua
Dins d’un gerro d’aigua freda, en aquest cas més aviat va ser un salt d’aigua, hi ha petites gotetes que reflecteixen la llum, els colors.
Són quasi imperceptibles, si no ens hi fixem ni les veiem. Són gotes més tèbies, algunes fins i tot calentes, però que la majoria de gotes gelades impedeixen percebre-les.
Com que el fred el suporto bastant bé, prefereixo fixar-me en aquestes gotes més petites, petits detalls, cristalls positius, càlids i plens de colors. I quan més freda sigui l’aigua, més llampants seran els colors i més càlids els records.
Estic més tranquil!! (el lloc de la foto també em transmet calma i m’agrada recordar-ho)
La imatge impressiona i dóna un estat ben diferent al del món que veig cada dia, la cançó genial i l’escrit què he de dir… amb poca cosa expliques molts sentits que ens passen.
jejejeje…. quasi totes les cançons de Manà fan referència a moments viscuts. M’alegro de compartir-ho 😉
M’encanta aquesta cançó!!! De fet, m’encanta Maná! Sempre he pensat que aquesta cançó té una melodia alegre, tot i que la lletra potser no ho és tant…
La foto hi queda de conya! I transmet la pau i alegria de la melodia que et comentava.
Prò no he acabat d’entendre el joc de les gotetes…
Me n’alegro Núr!! les gotes d’aigua són una mica anada d’olla 🙂
Una anada d’olla???? M’agraden aquestes anades doncs!!! Observador i detallista. Veig que estàs més tranquil….. Una abraçada.
ei!!! tu també ets molt observadora 😉
una abraçada!!