Rauxa – Churumbele
Brutal! Aquesta foto és Brutal!!!! Això he d’aprendre jo..a navegar sense rumb ni objectiu!! sense destí… ^^
Espero que el viatge hagi estat 100% profitós en tots els sentits!!
Una abraçada
On! Estic d’acord amb la Nuscka, és una foto brutal!
M’agrada molt.
Doncs saps? me’n podries ensenyar… perquè m’agafo on puc i mai me’n surto, sort! i la foto genial 🙂 com tots diuen 🙂
Contracorrent? Una mica temerari, no????? Però m’atrau la idea de navegar sense un destí, portant el timó de la teva embarcació. Una abraçada.
M’agrada moltíssim la fotografia, hi ha un gran contrast. Això em fa pensar com de burra em vaig sentir quan després de 21 anys vivint a la ciutat em vaig adonar que cap a dalt, hi havia alguna cosa més, el cel. Un cel que darrerament plora 😉
Gràcies Nuscka! el viatge realment molt bé!!
Merci Tirai i kaosbrutal, m’alegro que us agradi la foto, precisament aquesta va ser feta una mica així de passada 🙂
cesc, crec que mica en mica n’anirem aprenent entre tots!!
Gràcies Laia! una mica de temeritat… si! jejeje
ànims Alegria, espero que surti el sol ben aviat 🙂
i una abraçada mooolt forta a totes i tots!!!
Masses vegades a contracorrent… Però… caminante no hay camino… se hace camino al andar!!!! Petons
La fotografia m’ha semblat increïble! Quina passada!
Quant a navegar contracorrent, sense rumb ni destí, la veritat és que no m’acaba d’atreure gaire la idea…
La cançó també m’ha agradat 🙂
Eli, crec que trobar la mida justa d’anar a contracorrent és necessari 🙂
Gràcies Núr!! jejeje hi ha moments per tot, improvitzar, navegar, descobrir nous camins…
Name (required)
Mail (will not be published) (required)
Website
Δ
Brutal! Aquesta foto és Brutal!!!!
Això he d’aprendre jo..a navegar sense rumb ni objectiu!! sense destí… ^^
Espero que el viatge hagi estat 100% profitós en tots els sentits!!
Una abraçada
On! Estic d’acord amb la Nuscka, és una foto brutal!
M’agrada molt.
Doncs saps? me’n podries ensenyar… perquè m’agafo on puc i mai me’n surto, sort! i la foto genial 🙂 com tots diuen 🙂
Contracorrent? Una mica temerari, no????? Però m’atrau la idea de navegar sense un destí, portant el timó de la teva embarcació. Una abraçada.
M’agrada moltíssim la fotografia, hi ha un gran contrast. Això em fa pensar com de burra em vaig sentir quan després de 21 anys vivint a la ciutat em vaig adonar que cap a dalt, hi havia alguna cosa més, el cel. Un cel que darrerament plora 😉
Gràcies Nuscka! el viatge realment molt bé!!
Merci Tirai i kaosbrutal, m’alegro que us agradi la foto, precisament aquesta va ser feta una mica així de passada 🙂
cesc, crec que mica en mica n’anirem aprenent entre tots!!
Gràcies Laia! una mica de temeritat… si! jejeje
ànims Alegria, espero que surti el sol ben aviat 🙂
i una abraçada mooolt forta a totes i tots!!!
Masses vegades a contracorrent…
Però… caminante no hay camino… se hace camino al andar!!!!
Petons
La fotografia m’ha semblat increïble! Quina passada!
Quant a navegar contracorrent, sense rumb ni destí, la veritat és que no m’acaba d’atreure gaire la idea…
La cançó també m’ha agradat 🙂
Eli, crec que trobar la mida justa d’anar a contracorrent és necessari 🙂
Gràcies Núr!! jejeje hi ha moments per tot, improvitzar, navegar, descobrir nous camins…