Metàfora felina
Ella li ha donat tot,
li ha donat sentit a la seva vida,
li ha donat la vida.
Han passat un dels millors moments,
que cap dels dos coneixia.
Eren feliços, es cuidaven,
es preocupaven l’un per l’altre,
es mimaven…
Quan per situacions diverses es separen,
passen uns dies descol·locats,
es busquen i no es troben,
s’enyoren, es troben a faltar,
però de seguida passa i cadascú fa
o refà la seva vida.
Sembla que als gats, les seves 7 vides
els ajuda a passar full molt més ràpid
que als humans!
L’escrit és genial, però si, els gats amb 7 vides poden refer-se, i els humans?
Els humans ho tenim 7 vegades més difícil, més o menys 🙂
salutacions cesc!!
M’agradaria ser com un gat.I no ho dic per la mirada felina ni per les 7 vides. Un petonet.
Uix! I hi ha humans que encara ens costa més recuperar-nos de segons què! :p
I no pot ser l’instint de supervivència?
Potser sembla que tot sigui més fàcil, però potser també els costa, però si no passen full, no sobreviuen.
Haurem de buscar la manera de passar full amb la nostra única vida, perquè no en tenim una altra.
Molts ànims!!
un petó
Laia, si fóssim com els gats podriem fer moltes coses de forma diferent i tindriem altres preocupacions (potser menys?) 😉
Jejeje Tirai vols dir encara més difícil que 7 vegades més?
Doncs podria ser Rits, però és ben curiós, com passats uns dies, estan ja com si res… serà el tamany del cervell o la seva intel·ligència emocional que es desborda?? Doncs si, en tenim una i l’hem d’aprofitar!! Gràcies 🙂
Síps… quan ens fem grans deixem la mama i ens emancipem… Prò pobrets gats, que ho fan a cada cadellada, oi?
El petitó dormint és preciós! 🙂
bon cap de setmana!