de nou tristesa

Com va? què fas? per on pares?

Com les muntanyes ruses, tot puja i baixa, sense parar. No hi ha treva.

Ha tornat una certa tristesa, ma solitude, anyorança, records, aquella melancolia que se’t posa dins…

Mirar fotos, sommiar, recordar viatges passats, no saber-ne res… tot crea un nus a l’estomàc que contrau el diafragma i dificulta la respiració. No m’ofegaré, queda un escletxa que permet la recirculació de l’aire, i perquè no em vull ofegar, però…

Costa no saber res… però aquests moments on la muntanya russa arriba a baix de tot, ens fan tocar de peus a terra, frenen l’eufòria i tot i la tristesa i l’anyorança, ens equilibren.

demà serà un altre dia, avui al música la trieu vosaltres 🙂

7 Comments

  1. Tirai says:

    Com dius, demà serà un altre dia. Ànims!

  2. cesc says:

    No voldria dir sempre el mateix, però em recordes a mi nano, serà que són coses que passen i no hi podem fer res però saps que hi ha altres que ho passen i som una reunió de gent unida sentint-nos així però no estem sols 🙂 salut!

  3. kaosbrutal says:

    La meva muntanya porta baixant sis mesos i penso que encara li queda troç. No mes queda l’esperança i la bona companyia.
    Salut company.

  4. Nuscka says:

    Recuerdo d’Ismael Serrano.

    “Esos gestos traen recuerdos
    de otros paisajes, otros tiempos,
    en los que una suerte mejor me conoció.”

    Els records estan i estaran allà sempre..i no s’han d’esborrar mai. Però em d’intentar que es quedin en això només records, i que no ens puguin “trasbalsar” tant., ni que fer-ne d’ells un dia a dia.

    Anims, abraçades i pensa, qualsevol dia et torna una sort millor 🙂

    Anims, una forta abraçada

  5. Xocolatera says:

    Recorda: “Si plores per haver perdut el sol, les llàgrimes no et deixaran veure les estrelles” (Tagore)…

  6. francesc says:

    Gràcies Tirai!!

    Cesc i Kaosbrutal, si les dones ho fan, també podríem fer un sopar nosaltres tres, i qui s’apunti!!! jajaja

    Molt xula la cançó Nuscka! telaaaaaaa

    Paraules sàvies Xocolatera, aviat estarem a la terra d’on van sortir 😉

  7. Laia says:

    Qualsevol nit pot sortir el sol. Jo també em trobo en una muntanya russa que a estones m’excita i a voltes em venen ganes de treure el fetge i tot. Ja vindràn altres temps. Un petonet.

Leave a Reply