records de trens de mitjanit
Converses intenses,
hores sense dormir,
instants profunds,
… als trens de mitjanit.
p.d: ja de tornada, recomençant el curs des de Maastricht (estada de recerca de 3 mesos).
Aquests moments són com una realitat paral.lela, oi? L’endemà, et sembla un somni, un viscut intemporal…curiós…
Ben tornat!!!
Maastricht dius? caram que lluny!!!
La foto podria ser una estació de tren de la vella Sicilia…
😉
M’alegra saber que has trobat aquests instants i n’has sabut gaudir.Sembla que tot es paral·litzi i només existeixin aquests moments. Sort!
Aquí n’hi ha un que no para, oi?
Si, la nit i els trens poden ser una barreja explosivament íntima.
Moltes gracies!!
…sempre m’ha agradat viatjar amb tren 🙂
salutacions!!