A canviar el món, som-hi!

Tots voldríem fer alguna cosa per millorar aquest món, però no tenim molt clar per on començar … però els teus petits gestos quotidians poden convertir aquest planeta en un lloc una mica més agradable per viure. Somriure, reciclar les teves velles ulleres, abraçar a algú, rebutjar les bosses de plàstic o aprendre’t un bon acudit són algunes de les 50 accions que et proposa aquest llibre promogut per We Are What We Do, un moviment que al Regne Unit s’ha convertit en una autèntica commoció social amb milers de seguidors i amb un lema molt clar: Petites Accions x Molta Gent = Grans Canvis.

El Llibre  “Vamos a Cambiar el Mundo

+ Entrevista de La Vanguardia a l’autora del llibre.

Ulls i mirades

“Tots els ulls miren, pocs observen i molt pocs hi veuen”

La Pell Freda – Albert Sánchez Pinyol

Foto: Michele Catania

bons homes

Acabat de llegir el llibre Terra d’Oblit. El vell camí dels Càtars, d’Antoni Dalmau. Molt interessant, una part de la història (com moltes altres èpoques) que desconeixia del tot. I em sap greu no saber més coses d’història…

El llibre utilitza la història de dos joves per transportar-nos al segle XIII i anar explicant, amb tota mena de detalls i descripcions, qui eren els Bons Homes, com es vivia en aquella època i la persecució que van patir (Inquisició, etc.).

Com explica l’autor a la nota final, el mot Càtar, era un nom pejoratiu per referir-se als “Bons Homes”.

M’ha sorprès molt l’ús de vocabulari de l’època, i és que tot i ser una novel·la, està àmpliament documentat, com s’explica amb detall al final del llibre. I moltes de les paraules catalanes que m’han cridat l’atenció (algunes, eh, no les posaré totes), les recullo a continuació. Moltes estan relacionades amb la vida al camp, doncs la majoria de personatges del llibre vivien de pagès, pastors, etc.

Traguinyol: traguet
Bacivar: separar les ovelles dels marrans
Gaiato: bastó com un garrot, ‘porra o garrot’
Sadollar: Satisfer plenament un apetit del cos. Satisfer plenament la gana, atipar.
Neulir-se: Anar perdent, un ésser viu, les forces, la vitalitat, el bon aspecte, etc., per consumpció gradual; decandir-se.
Troca: Madeixa. En el sistema català de numeració del cotó, conjunt format per deu madeixes de 500 canes.
Rastells: Rascle. Eina semblant al rampí, però amb doble fila de pues, que serveix per a replegar espigues, herba, etc.
Manyac: De condició suau, dòcil, no esquerp, mansuet. Només vol que li facin carícies: és molt manyac. Terme afectuós usat per a designar un infant, un moltó o una ovella, etc. Carícia, manyaga.
Fatic: Esforç treballós, penible, que hom fa per vèncer una grossa dificultat o les dificultats que li sobrevenen.
Garlar: Parlar de coses fútils, pel gust de parlar. Xerrar, refilar, refilar, fer piuladissa els ocells.
Contumaç: Que es resisteix obstinadament a complir les ordres de qui comanda.
Domàs: Teixit de seda, d’un sol color, amb una sola trama i un sol ordit i la decoració obtinguda per l’alternança de setí per ordit i setí per trama. Faixa de vellut negre, o també del color del camper de l’escut, damunt la qual hom posa els escuts dels prínceps i grans senyors en llurs funerals.
Cairell:Arma llancívola, de fusta endurida al foc, més curta que la sageta, emprada a l’edat mitjana.
Coltell: Instrument que consisteix en una fulla d’acer relativament curta, amb un sol tall i amb un mànec de fusta, de metall, etc., a vegades formant una sola peça amb la fulla; ganivet. Eina consistent generalment en una fulla d’acer amb un mànec o dos, usada en diversos oficis.
Delmar: Causar una gran mortaldat la guerra, les malalties, la fam o qualsevol altra calamitat. Delmar les forces enemigues.
Barbacana: Obra de fortificació interior i exterior situada davant punts estratègics (muralles, portes, ponts, places, valls, etc.) per tal d’obligar a l’escissió i a l’escalonament de les ofensives enemigues. Teuladeta que tenen algunes finestres per a protegir-les de la pluja.
Carnalatge: A l’edat mitjana, dret que gravava el bestiar transhumant en passar pels dominis reials.
Ahuc: crit, grinyol, soroll… ??
Jull:Planta herbàcia anual de la família de les gramínies (Lolium temulentum), d’arrel fibrosa, fulles linears i espiga amb espícules grosses i oblongues (barrejades amb les del blat poden produir intoxicacions).
Melgoresos: De Melgor (territori feudal del Llenguadoc).
Capet: Persona de poc seny, eixelebrada, de conducta lleugera.

I no he trobat el significat de l’expressió “Tocar les hores petites”… algú la coneix?

I quan tinguem uns dies lliures, doncs a récorrer el Camí dels Bons homes (wikipèdia)!!

Petjades de tardor

Autumn feelings II..Autumn feelings IIIAutumn feelings I..Autumn feelings IV

autumn feelings – elrentaplats

Viatge per l’Àfrica Occidental

Avui fa un any que marxàvem cap al sud, una furgoneta, dues motos, tres sonats i 15.000 km de carretera per endavant, molts dels quals vaig recórrer en solitari.

Ara mateix apagaria l’ordinador, i me n’hi tornava pitant, però com que no podrà ser, com a mínim recordar tots els moments que vam passar en aquell viatge. Portava un portàtil mooolt vell que em permetia anar escrivint cada dia i després entrar a qualsevol Ciber a penjar-ho al blog, i hi ha molta informació escrita de tot el viatge.

Hi va haver moments de tot, alguns de més difícils i d’altre més divertits, però que al final tot va acabar bé, amb el record d’un experiència impressionant; la descoberta d’un continent i una gent que t’atrau per sempre.

I pels que no sapigueu de què anava la història aquí deixo el primer post que en parlava, el 9 de desembre de l’any passat:

Havien de ser 10 dies per Marroc però la cosa s’ha anat ampliant. La resposta a la pregunta “Ja t’ho pensaràs, eh?“No m’ho he de pensar gaire, jejeje, demano uns dies i marxem.”

Així que marxem dijous a fer una volta: una furgoneta, un remolc, dues motos d’enduro, tres sonats i quilòmetres i quilòmetres de desert.

La previsió és tornar el dia de reis aprox. Però tot és bastant imprevisible i hi ha marge per a la improvisació i mantenir la seguretat del viatge.

Travessar tota la península fins a Algeciras, travessar l’estret de Gibraltar i entrar a Marroc. Travessar tot Marroc. A Marrakech ens separem, les motos camps a través (desert + Atlas) i la furgoneta per la carretera de la costa fins a Noadibou (Mauritània). Visitar diferents punts d’aquest país i decidir allà si dóna temps i és viable entrar fins a Bamako (Mali). Sembla que arribar al País Dogón amb la furgoneta serà més complicat.

De Mali en línia recta fins a Dakar, alguna volta per Senegal i tornada, directa per “l’autopista” fins a casa.

A partir d’ara la crònica del viatge, detall a detall, en funció de les connexions a internet que puguem anar trobant.

Us podeu anar fent una idea del paisatge i de l’ambient, a través de l’experiència de Sergi Fernàndez, que ha fet “7 deserts amb un parell de rodes”, una aventura en solitari amb bicicleta, l’últim el del Sàhara, que podeu veure el vídeo aquí que van passar a tempsdaventura.

L’aventura a començat ja abans de sortir de Barcelona, avui mateix. Uns cables “sueltos” de la bateria, arranca/no arranca i trucada al RACC. A riure que són dos dies!!

Només Marroc?

De totes les experiències, les dues més difícils van ser el problema de la roda i entrar a Senegal, que es pot resumir així:

“Acaba un enèsim dia llarg del viatge. No us escric mai abans que tot s’hagi solucionat i el to amb el què ho escric, us asseguro que no té res a veure amb com visc aquests moments més tensos i d’incertesa. També em relaxa i em serveix de teràpia per relativitzar i assimilar tot el que ha passat. Acabo esgotat, però tot solucionat!!”

I per ordre cronològic, així continua el viatge:


No hi ha cap foto als posts perquè al canviar de plataforma s’han “perdut”, però en podeu veure algunes triades aquí:

…. un viatge, un gran viatge!!

Restaurant La Polpa

Restaurant
Telf. 93 3238308 – Web
C/Enric Granados, 69
Barcelona

Interessant cuina Mediterrània amb reminiscències orientals, on es combinen plats i productes autòctons mediterranis amb receptes orientals. Destaquen les amanides de tot tipus, verdures i uns postres originals i excel·lents (3,6€ aprox.). Menú migdia econòmic.
Un dels meus restaurants preferits de Barcelona!

Idees diferents de compres per Nadal

Les enfants (VI)

Si bé volia acabar el post proposant com a regal una donació/subscripció a qualsevol ONG, crec que és un regal més interessant que tots aquests altres que volia proposar, i  per tant el  col·loco en primer lloc: podeu regalar des d’un apadrinament per un any, fins a una subscripció a una ONG o donació esporàdica pel valor que considereu.


Però altres idees, sense sortir de casa, que amb quatre clics podem fer algunes compres “solidàries”:

Greenpeace: http://www.tienda.greenpeace.es/home.php
Intermón: http://www.intermonoxfam.org/tienda/
Médicos Sin Fronteras: http://www.msf.es/participa/tienda/index.asp
Pallassos sense fronteres: http://www.clowns.org/productos.php
Setem (en construcció): http://www.comerciojusto.com/
Amnistia Internacional: https://www.es.amnesty.org/ssl/tienda/
Unicef: http://tienda.unicef.es/
CamisetaSolidaria: http://www.camisetasolidaria.com/
Save the Children: http://www.savethechildren.es/tienda/

I com que tot el què a un se li pugui ocórrer (un portal que reculli aquestes botigues, per exemple) algú ho altre ja hi ha pensat, aquí en recullen algunes més.

De tots aquests llocs, fent una ullada ràpida, en destaco:

Un DVD sobre els oceans

Samarreta energia positiva

Tasses d’esmorzar

Samarreta Rangoli – fundación vicente Ferrer

Però torno al que deia al principi, un regal diferent pot ser un apadrinament o una subscripció a qualsevol d’aquestes organitzacions

I per acabar amb una mica de reflexió personal, la Marta feia referència a la iniciativa de resistència al Nadal, contra el consumisme i la compra compulsiva.

Turisme i repatriacions

M’ha agradat la reflexió que feia Joan Barril sobre les repatriacions de turistes espanyols que estaven a Tailàndia aquests dies.

Ens en anem a Tailàndia, un dels patis d’esbarjo d’Occident. Hi anem i no volem saber ni qui governa aquell país ni els problemes que tenen els tailandesos. En aquests paradisos vacacionals és més important la immersió en les seves platges que en la seva gent. I, de cop i volta, el viatger es presenta a l’aeroport i no pot volar perquè els tailandesos no estan de vacances i volen un canvi de Govern. ¿Què s’ha de fer? Doncs trucar al papa Estat perquè vingui a buscar-nos a l’altre costat del món. El nostre Govern està disposat a fer pagar el rescat al boletaire que s’ha extraviat, però, en canvi, es considera una gesta nacional anar a Tailàndia a repatriar turistes cansats. Un mal precedent. ¿S’hauria fet el mateix en una vaga de controladors francesos o italians? ¿Es farà el mateix quan un espanyol hagi de ser repatriat per una malària o una fractura? ¿Quants espanyols desitgen anar avui a una platja llunyana amb el suport de l’Estat?

Joan Barril- El Periódico 3-12-2008

I com ho il·lustra en forma de conte, en Pau Rodamón, llegit a la radio, que podeu escoltar aquí:

Srs. lladres…

… estem en temps de crisi i últimament han baixat molt les vendes.
De fet, aquesta setmana només han entrat tres clientes.
Una buscava un exprimidor de llimones d’acer inoxidable.
L’altra, volia un joc de te per fer un regal.
i la darrera, la que ha vingut just aquest matí, volia un girapeix,
us ho podeu creure? una botiga de disseny, que ens preocupem d’oferir
els millors productes d’importació, i va, i demana un girapeix.

I això, que se’m en va del cap, doncs que com que no estem fent ni cinc,
els hi demanaria que aquest any no entréssiu a robar.
Els 8 euros del girapeix que he cobrat avui,
els porto a la butxaca de dins de la jaqueta.
Us deixo el calaix buit a sobre la taula perquè veieu que no hi ha res,
només faltaria que em trenquéssiu un vidre per no trobar res
i llavors si que hauríem de plegar; la botiga ara és molt moderna,
però va ser dels avis de la meva mare, i no m’agradaria gens haver de tancar.

Així doncs, si no és molt demanar, us demano que entengueu la situació actual
i que aquest any no entreu a robar. El calaix buit és la senyal que així us ho demana.

Atentament,

Maria Rosa
Gerent d’In-Style Design

No més armes!

La “refundación” del genocidio africano

Carles Soler. Director de Cooperación Sur de Veterinarios Sin Fronteras

Mareas humanas, cadáveres apilados, pánico en las miradas, personas que se desplazan sin saber hacia dónde. Esa son las imágenes que, desde el año 1994, nos recuerdan uno de los mayores genocidios de la historia que la humanidad, avergonzada, no debería olvidar. Yo tampoco puedo ni quiero olvidarlo, sino que lo recuerdo cada uno de mis días. Allí estaba y no quiero borrar de mi memoria cada uno de los seres humanos que vi morir.

Ahora por enésima vez la historia se repite. Y hoy como entonces me repugna nuestra hipocresía occidental en la que nunca somos culpables de nada, a pesar que han sido nuestros gobiernos europeos quienes -entre otros- alientan, arman y apoyan estos crímenes, estos genocidios.

Mientras, nuestros representantes políticos centran su preocupación en viajar a Washington y hacerse la foto con Bush para refundar el capitalismo. Ironías macabras del destino. Los principales causantes de este genocidio africano (el modelo occidental, la agresión neoliberal y el consuma usted hasta reventar) se reúnen ahora –dicen- para refundar otro modelo financiero. Me temo que tratan de refundar una manera más refinada de seguir imponiendo sus normas y de seguir promoviendo y permitiendo genocidios y feminicidios como el de la República Democrática del Congo.

No nos dejemos engañar. Lo que está sucediendo ahora en el Congo no es fruto de la casualidad ni tampoco es un conflicto de hace unas semanas. Es un conflicto que, a pesar del silencio cómplice de los gobiernos y los medios de prensa, existe desde hace mucho tiempo y, sobretodo, desde los años 60.

No es sólo un conflicto local. Pregunten ustedes al gobierno francés el papel que tuvo Miterrand y su hijo en el comercio de armas en Rwanda en los años 90, pregunten ustedes quien estuvo apoyando a Mobutu y a los interahamwe. Pregunten a los gobiernos anglosajones (USA y Gran Bretaña) quien estuvo financiando al ejército rwandés durante su ocupación armada del Congo en el 98. Pregunten de dónde saca el dinero y las armas el general rebelde Nkunda. O, mejor, preguntemos a las multinacionales de telefonia y de informática qué pasaria si el coltán no existiera. También deberíamos de preguntar el motivo de la inoperancia y de la pasividad de la ya desprestigiada ONU. Y al gobierno español mejor ni preguntar, corremos el riesgo de que nos mientan.

Tan sólo volver a recordar que aquí sólo hay unas víctimas: la población congoleña. Y entre la población recordar el sufrimiento de las miles de mujeres violadas y el de los miles de niños que se les ha prohibido ser niños. Demasiado sufrimiento: 4 millones de muertos, cientos de miles de desplazados … imposible ser consciente de esta tragedia. Desgarradora la pasividad de la comunidad internacional para poner una solución, impotencia delante de tanta injusticia y miseria,…

En el Congo se dice que: Quien ha sido mordido por una serpiente desconfía incluso de un lagarto. Entonces, si en medio de este conflicto tan sólo hay serpientes y lagartos ¿en quien deben y debemos confiar?

Algunes claus per entendre què està passant a la República Democràtica del Congo (.doc)

Rutabaobab Learning around the world
Akoranga Educación, tecnología y desarollo
Crowdfunding Sherpas