Alguns ens han anat deixant i molts ja estan aquí de nou o en camí… una part de la família (captada fa uns anyets, eh!), una gran família.
Avui, un record.
notícies d’arreu
Fa uns anys semblaria impensable un titular com aquest: Ecuador descarta abrir negociaciones para revocar la expulsión de Repsol, o “L’Equador rescindeix el contracte d’explotació amb Repsol“, on s’explica que Repsol haurà de marxar del país per no arribar a un acord amb el seus dirigents. Amb paraules del propi president Correa,
“las multinacionales deben entender que “la Banana República se acabó. Aquí las condiciones no las van a poner ellos; las va a poner el país”
El sistema en molts països sudamericans permetia que multinacionals estrangeres s’establissin en els seus territoris a canvi d’irrisoris percentatges en les explotacions de sobretot minerals, gas i petroli. Però sembla que han començat a aixecar el cap i proposar les seves condicions.
Lluitar per invertir aques percentatges i passar a rebre el 80% el país i el 20% l’empresa estrangera, per exemple, és només un deute que feia temps que s’havia d’haver resolt, però que sembla que mica en mica s’aixeca el cap. Tot i que els interessos són tant grans que ja es veurà com acaba tot, perquè:
A la Terra hi ha suficients recursos per satisfer les necessitats de tots, però no tant com per satisfer l’avarícia d’alguns. Mahatma Gandhi
A d’altres països:
Per què estudiar?
buffff quina pregunta, eh?
Quan anava a l’institut i era “obligatori” no m’agradava gens, i resulta que ara porto 6 anys estudiant per “vocació” i perquè vull, i perquè m’agrada i perquè és la meva feina…
Si l’altre dia us convidava a acompanyar-me amb cotxe a treballar, unes hores després rebia un email d’spam que em feia aquesta pregunta “Perquè estudiar?”
Vols millorar el teu salari?
Vols millorar les possibilitats de trobar feina?
…
Truca a aquests núeros de tèlefon
xxxxxxxxxxxxxxxxx [dins d’EUA]
xxxxxxxxxxxxxxxxx [fora d’EUA]i t’ajudarem. Demana’ns informació sobre els diferents títols i certificats que oferim (carreres, diplomatures, MBA, doctorats…) t’oferim el certificat que vulguis, sense exàmens, sense estudiar, sense treballar…
Només deixa’ns el teu nom, país i telèfon, i una persona del nostre equip et trucarà ben aviat.
Doncs això, qui ho vulgui sense esforç (l’esforç el necessitarà per aconseguir els milers d’euros que deuen demanar per cada títol) doncs ja sap què hi ha.
Suposo que en la societat en xarxa serà més fàcil connectar sistemes i veure si realment aquella persona va cursar aquells estudis o no, més que basar-se en un tros de paper signat per alguna autoritat… però de moment estem a anys llum de que això funcioni i hi ha gent que se’n lucra.
– 27 detinguts i intervingudes dues acadèmies que oferien títols universitaris per 18.000 euros [elPeriódico 21/10/2008] [La Vanguardia 21/10/2008, + de 68 comentaris dels lectors]
La major part dels títols expedits eren llicenciatures de metge cirurgià i un gran nombre de detinguts treballaven en clíniques privades expedint altes i baixes mèdiques, i receptant fàrmacs. Alguns dels detinguts treballaven en residències de la tercera edat, com ha passat a Càceres, on una imprudència professional gairebé els costa la vida a dues persones per la recepta d’uns fàrmacs.Foto CC: S-Revenge
Com gotes d’aigua
Aquest és el títol del blog de l’Eduard Muntaner, que he trobat a través d’un comentari al blog de l’Ismael.
M’ha agradat molt el blog en general, la temàtica, els articles, les referències… però sobretot l’entrada
L’atzar sol viatjar d’incògnit. S’asseu al nostre costat i ens acompanya silenciós, alterant tímidament les nostres vides sense que gairebé ens n’adonem. Sovint ho fa disfressat de petites casualitats, de circumstàncies quotidianes o, d’accions i decisions aparentment instrascendents […] segueix llegint
I d’aquestes reflexions, n’extreu algunes conclusions, que hem descobert també nosaltres aquest estiu:
- Tu no visites l’Índia, és ella qui et visita a tu.
- No hi ha una Índia. N’hi ha mil.
- La pobresa té ulls, i que aquests t’atravessen com punyals.
- Abans que res som ciutadans del món.
i acaba amb un proverbi hindú:
Tot el que no és donat és perdut
En el seu blog recull moltes experiències i enllaços relacionats amb l’Índia i accions de solidaritat (deixeu-vos caure pels enllaços que recomana).
M’acompanyeu a treballar?
Com cada matí, excepte aquells que fem carpooling i compartim vehicle entre uns quants, agafo el cotxe i amb poc menys de 20 minuts arribo a la universitat. Abans de que canviessin l’hora, veia com anava sortint el sol i sense cues i amb bona música, començava el dia força positiu. Això sí, el dia que no fa boira o que no plou, vent, fred… (que ja comencen a ser majoria).
Ara bé, en el vídeo no s’hi recullen les sortides a la “cuneta”, els cops de volant esquivant obstacles, la persecució policial per manipular objectes no autoritzats mentre conduïa, la bolcada d’un camió de matèries perilloses que es va incendiar, quan el conductor, al veure que el filmava em va saludar i anava sense mans, o quan un motorista no va veure que els cotxes de davant anaven frenant i… però els somnis i imaginacions encara no els he aconseguit filmar, seguiré provant 🙂
p.d: Música d’Elvis PResley – His latest flame
A Luxemburg encara és tardor
Tenia un dia lliure i em quedava pendent aquest petit país. Per no entretenir-me visitant la capital, he decidit visitar alguns dels poblets del nord de Luxemburg, tot just a una hora i mitja de Maastricht. I realment m’ha sorprès el canvi de paisatge; li diuen la petita suïssa. Cada dos per tres canvies de país, ara Bèlgica, ara Luxemburg, travesses un pont i entres a Alemanya i quan gires la corba, deixant Luxemburg enrere, i ja arribant a Maastricht, tornes a Holanda.
He visitat Clervaux, Vianden i Echternach, on es veu que per corpus hi fan una processó molt curiosa, que caminen d’un costat a l’altre agafats d’un mocador, en honor al Sant Willibrord.
Crec que aquesta cançó és molt adequada per escoltar el soroll de les fulles, l’olor a humitat i l’aire gelat:
Biblioteking
Estic fent la bossa, recollint l’ordinador, el cable i el carregador, el ratolí, els apunts, el disc dur extern (que hi tinc TOTA la tesi…), les claus, els calers (per si m’hagués de comprar un croissant a mig matí), els apunts, una llibreta, una ampolla d’aigua, uns auriculars… en fi, tot a punt per passar el dia a la bilbioteca, el verb que anomeno biblioteking.
I és que en aquests dos últims anys ja són moltes les hores que he passat en diferents biblioteques, llegint i escrivint, i m’encanta!!!
Així que avui tornaré a passar el dia a una de les biblioteques més xules que he vist fins ara, al Centre Ceramique. Tot i que els nens juguen a lego, hi ha qui practica lliçons de trompeta o gent que es troba per fer tertúlia i un cafè, l’espai és mooolt acollidor, i motiva a concentrar-se i treballar.
I és que les bilbioteques ja ho tenen això, són espais diferents a la nostra taula habitual, que pel sol fet d’entrar-hi ja conviden a llegir, escriure, … però a més a més hi podem trobar exposicions, xerrades, conferències, presentacions de llibres, cicles de cinema, cursos i tallers… una infinitat d’activitats!
Però també he passat una tarda en una altra biblioteca, molt diferent, més petita però molt més acollidora. És un lloc on la gent hi pot anar a llegir els diaris, revistes actuals, accedir a música i llibres, a utilitzar els ordinadors i sempre amb el suport i ajuda necessari i més. Crec que és una manera de democratitzar la cultura i la formació a la qual no se li dóna la importància que realment té. Que tothom tingui accés a les tecnologies i a la cultura, gratuïta i lliurement, per a totes les edats, per a TOTES LES PERSONES, és bàsic, i que jo conegui, aquests són els únics llocs.
Així que me’n vaig pitant, que sinó ja em passarà el matí…
p.d: Per cert, la música que escolto a la biblioteca, la recullo en aquests instants musicals
Origen 99’9%
Restaurant – Botiga
Telf. 934531120 – Web
Enric Granados, 9 (mapa)
08007 – Barcelona
(hi ha altres locals, veure web)
Els restaurants-botiga Origen 99’9% són un espai per a degustar plats de la cuina catalana i on es poden comprar els millors productes catalans.
Fomenten la gastronomia catalana popular amb recuperació de receptes antigues, molt rica en productes i variada en receptes segons les diferents comarques, mantenint els orígens en l’elaboració dels seus plats i assimilant els nous productes i tendències sense perdre el seu segell d’identitat.
Escalfament Global i fotografia
Impressionant aquest curtmetratge sobre l’escalfament global del planeta i els problemes del canvi climàtic.
Però el què és realment destacable és la tècnica utilitzada: no és un vídeo sinó milers de fotografies, ni més ni menys que 20.000, reproduint-ne més de 15 per segon crea aquesta sensació de moviment com si fos vídeo, amb sequüencies que utilitzen més de 100 fotografies.
Via Xataca
una mica de surrealisme
Algú que encara no té blog però que ja ha publicat una novel·la, em fa arribar aquesta presentació per compartir-la amb vosaltres. Es tracta d’unes il·lustracions del polonès Jacek Yerka. A la seva pàgina web, el pintor explica com fa les seves obres, començant per un petit esboç de 14 x 11,5 cm, que sotmet al veredicte del “jurat familiar”, format per la seva dona i les seves 4 filles, i només si l’aproven, llavors segueix endavant amb la versió definitiva. És simpàtic l’home!
Si algú prefereix veure les imatges en format vídeo, acompanyades de música clàssica, també hi ha vídeo a youtube.
Aquí podeu veure la seva pròpia galeria, i si no, una mica de google.
I també em recorden l’existència de la Llibreria Negra y Criminal de Barcelona, especialitzada en aquest gènere, la novel·la negra.
p.d: el què pot arribar a descobrir un, a partir d’unes recomanacions, eh! moltes gràcies 🙂