crisi, quina crisi? [actualitzo: conferència]

Aquests escrits (Libro de los abrazos) els va escriure Galeano ja fa un temps, molt abans que esclatés la CRISI i que ara tenen una rellevància impressionant…

La vida profesional /3

Los banqueros de la gran banquería del mundo, que practican el terrorismo de dinero, pueden más que los reyes y los mariscales y más que el propio Papa de Roma. Ellos jamás se ensucian las manos. No matan a nadie,se limitan a aplaudir el espectáculo.

Sus funcionarios, los tecnócratas internacionales,mandan en muchos países: ellos no son presidentes, niministros, ni han sido votados en ninguna elección, perodeciden el nivel de los salarios y del gasto público, las inversiones y las desinversiones, los precios, los impuestos, los intereses, los subsidios, la hora de salida del sol y la frescura de las lluvias.

No se ocupan, en cambio, de las cárceles, ni de lascámaras de tormentos, ni de los campos de concentración, ni de los centros de exterminio, aunque en esoslugares ocurren las inevitables consecuencias de susactos.Los tecnócratas reivindican el privilegio de la irresponsabilidad:

– Somos neutrales – dicen

Mapamundi /1

El sistema:

Con una mano roba lo que con la otra presta.

Sus víctimas:

Cuanto más pagan, más deben.
Cuanto más reciben, menos tienen.
Cuanto más venden, menos cobran

Queda dit!

font: vida profesional i mapamundi

Rebo aquest email d’una conferència de Triodos sobre la Banca Ètica a Barcelona aquest dijous, i parlarà Arcadi Oliveres!!

A qui beneficien els teus diners?
Banca ètica i transformació social

La conferència-col·loqui anirà a càrrec del Sr. Joan Antoni Melé Cartañá, director territorial de Triodos Bank a Catalunya i Balears, i el Sr. Arcadi Oliveres, president de Justícia i Pau i professor d’economia de la Universitat Autònoma de Barcelona.

Dia: dijous, 23 d’octubre de 2008
Hora: 19.30 hores
Lloc: Llibreria Altaïr (Gran Via de les Corts Catalanes 616), Barcelona
Organitza: Fòrum Altaïr

canvis estructurals

Com podeu veure, hi ha hagut uns canvis en l’estructura del blog. He “abandonat” la plataforma que feia servir fins ara, SimplePHP Blog, per passar a utilitzar WordPress. Actualment mantinc més de 6 blogs, tots ells amb wordpress i per tant m’és molt més fàcil unificar tots els esforços en una sola plataforma, i tot i que l’anterior era una meravella, se’m començava a quedar limitada, ja no funcionava l’aplicació que mostra els comentaris recents, etc. i finalment he decidit canviar. Que per cert, si esteu pensant obrir-ne un, us recomano que ho feu a WordPress.com, és molt fàcil!!!

:jump:

Els que utilitzàveu la sindicació, haureu d’actualitzar l’enllaç: http://www.elrentaplats.cat/blog/feed.

Tot el contingut acumulat fins ara, seguirà estant disponible a través de l’arxiu històric ja l’he aconseguit recuperar i posar aquí. Alguns posts han perdut la categoria però ja hi són tots. Però per desgràcia els comentaris no els he pogut importar… segueixen a www.elrentaplats.cat/eolicblog

i l’adreça del blog no canvia, segueix sent:

www.elrentaplats.cat/blog

Passant el temps

Take Time, pren-te el teu temps

“desde Franklin, hemos convertido el tiempo en una obsesión: ahorrarlo, perderlo, aprovecharlo…

Como si fuera dinero.

“Tremendo error, e irrealizable, porque para empezar no hay uno, sino dos tiempos: uno en el calendario y otro en nuestro cerebro. Hoy sabemos que no estamos estresados porque nos falte tiempo, sino que nos falta tiempo porque estamos estresados.”

Stefan Klein, Entrevista a La Contra de La Vanguardia 16 d’octubre de 2008

Sempre havia dit que el temps no es perd sinó que passa. D’una manera o d’una altra, fent unes coses o unes altres però passa. No s’atura.

Però hi ha vegades que ens desviem d’aquesta percepció, conscient o inconscientment, i ens deixem portar per l’instint i la sensació de “perdre el temps” (tot i que no fos el cas).

“La prisa y la obsesión por el tiempo es el mejor modo de perderlo, porque la ansiedad que genera la prisa nos impide concentrarnos y ser eficaces en lo que hacemos. […] Si conoce bien su cerebro, podrá evitar algunas de las trampas que nos tiende nuestra percepción del tiempo, que tan poco tiene que ver con el del calendario y el reloj.”

Per sort sempre hi haurà algú que ens farà adonar d’aquestes “trampes” i serem capaços de conèixer millor el nostre cervell, les nostres percepcions i sensacions. Gràcies!!

I això és el que volia transmetre aquest proverbi indi (el de la fotografia superior), que donava la benvinguda als visitants d’un indret del Rajasthan:

Pren temps per treballar,
és el preu de l’èxit.
Pren temps per meditar,
és el preu del poder.
Pren temps per jugar,
és el secret de l’eterna joventut.
Pren temps per llegir,
és la manera de conèixer.
Pren temps pels teus amics,
és el camí a la felicitat.
Pren temps per riure,
és la música de l’ànima.
I el més important,
pren temps per estimar i ser estimat.

I per cert, ni que en català no sigui correcte el mot disfrutar, i a mi m’agrada, disfruteu passant el temps!!

Llibres Stefan Klein

El tiempo (ed. Urano)
La fórmula de la Felicitat (ed. Destino)

Post-it waterfall

Potser alguns ja l’heu vist, però dels inventors de l’experiment de barrejar Mentos+Cocacola arribava fa un temps aquest altre vídeo. Ara necessito tota la concentració del món per llegir i escriure, les distraccions i jocs d’oficina les deixo per als experts!! I com que ara he canviat de despatx, per fer amistats els hi hauré de proposar algun experiment així…

Si us avorriu molt, aquí expliquen més coses sobre com fer-ho!!

jo segueixo llegint…

Coses de l’idioma


No fa gaire ja vaig parlar d’alguna anècdota per qüestions de l’idioma. En aquell cas durant les classes de ioga.

Però ara em trobo sovint al supermercat que la bàscula per pesar la fruita i verdura (molt moderna, digital i tàctil) també està tot en holandès… i no entenc res!

Triar el producte és fàcil, perquè hi ha imatges en miniatura i vas mirant, però per passar de pàgina o acceptar el producte, les icones no són gens lògiques i sempre m’equivoco… i he de tornar a començar.

Com que com a molt vaig a comprar un cop a la setmana, no acabo de fer l’aprenentatge correctament i he de tornar a començar des de zero cada dia, no recordo què volia dir cada cosa. I és que a més a més, les cistelles dels prestatges mostren el preu per mig quilo, i la bàscula el preu per quilo, i com que no coincideix amb el preu que havia vist, penso que m’he equivocat de producte i torna a començar. És com un bucle informàtic difícil de sortir-ne, algun dia la bàscula m’adduirà a l’infinit…

I ja ho deia La Trinca fa molts anys, que eren uns visionaris, coses de l’idioma!!

p.d: i ara no us poseu melancòlics amb La Trinca, eh!
:jump:

Foto Bàscula: (Tres)

El Che


“si fuéramos capaces de unironos… Qué hermoso y cercano sería el futuro!”

Tinc records molt vius de “la escueltia” de la Higuera on Ernesto Guevara va ser assassinat ja fa 41 anys i del “lavadero” de Vallegrande on van portar el cos i ara hi ha un mausoleu. Són llocs que guarden una història, i que difícilment es poden esborrar de la memòria un cop visitats, de la mà de gent d’allà, i que avui és un dia per recordar.

Ell pensava d’una determinada manera, que el va portar a deixar la seva posició de Ministre i Comandant a Cuba per seguir amb la Revolució, en la que ell creia, i que el va portar a la seva mort.

Però hi ha gent que ho veu diferent, i fins i tot hi ha un grup a Facebook titulat “El Che va ser un assassí i la teva samarreta no mola” que té més de 32.000 seguidors. Hi ha opinions per tots els gustos.

I és que com molts personatges històrics, crea certa controvèrsia, i podriem dir que la seva lluita seguia uns camins diferents (també era un altre context) que la de Ghandi, per exemple.

Potser la pel·lícula estrenada recentment pot fer una aproximació al seu perfil , però entre altres llibres i biografies interessants, us deixo aquí també la carta personal de comiat que va escriure a Fidel, quan deixava Cuba per seguir amb la revolució, però abans sobretot aquesta primera que va escriure als seus fills:

A mis hijos
Queridos Hildita, Aleidita, Camilo, Celia y Ernesto:

Si alguna vez tienen que leer esta carta, será porque yo no esté entre Uds.
Casi no se acordarán de mí y los más chiquitos no recordarán nada.
Su padre ha sido un hombre que actúa como piensa y, seguro, ha sido leal a sus convicciones.
Crezcan como buenos revolucionarios.
Estudien mucho para poder dominar la técnica que permite dominar la naturaleza.
Acuérdense que la Revolución es lo importante y que cada uno de nosotros, solo, no vale nada. Sobre todo, sean siempre capaces de sentir en lo más hondo cualquier injusticia cometida contra cualquiera en cualquier parte del mundo.
Es la cualidad más linda de un revolucionario.

Hasta siempre, hijitos, espero verlos todavía.
Un beso grandote y un gran abrazo de… Papá.

font: Facebook


Habana

Fidel:

Me recuerdo en esta hora de muchas cosas, de cuando te conocí en casa de María Antonia, de cuando me propusiste venir, de toda la tensión de los preparativos.
Un día pasaron preguntando a quién se debía avisar en caso de muerte y la posibilidad real del hecho nos golpeó a todos. Después supimos que era cierto, que en una revolución se triunfa o se muere (si es verdadera). Muchos compañeros quedaron a lo largo del camino hacia la victoria.
Hoy todo tiene un tono menos dramático porque somos más maduros, pero el hecho se repite. Siento que he cumplido la parte de mi deber que me ataba a la Revolución cubana en su territorio y me despido de ti, de los compañeros, de tu pueblo que ya es mío.
Hago formal renuncia de mis cargos en la Direccón del Partido, de mi puesto de Ministro, de mi grado de Comandante, de mi condición de cubano. Nada legal me ata a Cuba, sólo lazos de otra clase que no se pueden romper como los nombramientos.
Haciendo un recuento de mi vida pasada creo haber trabajado con suficiente honradez y dedicación para consolidar el triunfo revolucionario.
Mi única falta de alguna gravedad es no haber confiado más en ti desde los primeros momentos de la Sierra Maestra y no haber comprendido con suficiente celeridad tus cualidades de conductor y de revolucionario.
He vivido días magníficos y sentí a tu lado el orgullo de pertenecer a nuestro pueblo en los días luminosos y tristes de la Crisis del Caribe.
Pocas veces brilló más alto un estadista que en esos días, me enorgullezco también de haberte seguido sin vacilaciones, identificado con tu manera de pensar y de ver y apreciar los peligros y los principios.
Otras tierras del mundo reclaman el concurso de mis modestos esfuerzos. Yo puedo hacer lo que te está negado por tu responsabilidad al frente de Cuba y llegó la hora de separarnos.
Sépase que lo hago con una mezcla de alegría y dolor, aquí dejo lo más puro de mis esperanzas de constructor y lo más querido entre mis seres queridos… y dejo un pueblo que me admitió como un hijo; eso lacera una parte de mi espíritu. En los nuevos campos de batalla llevaré la fe que me inculcaste, el espíritu revolucionario de mi pueblo, la sensación de cumplir con el más sagrado de los deberes; luchar contra el imperialismo dondequiera que esté; esto reconforta y cura con creces cualquier desgarradura.
Digo una vez más que libero a Cuba de cualquier responsabilidad, salvo la que emane de su ejemplo. Que si me llega la hora definitiva bajo otros cielos, mi último pensamiento será para este pueblo y especialmente para ti. Que te doy las gracias por tus enseñanzas y tu ejemplo al que trataré de ser fiel hasta las últimas consecuencias de mis actos. Que he estado identificado siempre con la política exterior de nuestra Revolución y lo sigo estando. Que en dondequiera que me pare sentiré la responsabilidad de ser revolucionario cubano, y como tal actuaré. Que no dejo a mis hijos y mi mujer nada material y no me apena: me alegra que así sea. Que no pido nada para ellos pues el Estado les dará lo suficiente para vivir y educarse.
Tendría muchas cosas que decirte a ti y a nuestro pueblo, pero siento que son innecesarias, las palabras no pueden expresar lo que yo quisiera, y no vale la pena emborronar cuartillas.

Hasta la victoria siempre, ¡Patria o Muerte!
Te abraza con todo fervor revolucionario,

+ info

Buena vista social club – hasta siempre comandante che guevara
Lletra Carlos Puebla 1965
foto: supazack

Un negoci diferent

El Maastricht City Gym ja em va semblar diferent des del principi. Si bé la primera impressió era molt bona, està davant de casa i a més a més està molt ben cuidat, petit, tranquil, material nou i modern… però ja hi va haver una primera topada amb el jefe, pel requeriment d’un contracte mínim de sis mesos…

Però un cop acceptades les seves condicions inicials, calia passar una entrevista personal i esportiva per orientar l'activitat física de l'usuari.

Pensava que seria com a altres llocs, que et pregunten què vols treballar i et fan un esquema d'activitats per treballar específicament allò i buscar uns objectius.

Però l'entrevista/prova de tres hores va tenir una altra context. el gimnàs és totalment familiar, ho porten tot un matrimoni, fent de monitors, secretaris, entrenadors,… i es nota.
El director del gimnàs, et fa l'entrevista personalitzada però centrada en la persona i no en l'esport. Et pregunta tota una sèrie d'aspectes personals, de motivació, d'interessos i de manera de ser, així com aficions, esports practicats, etc. i es parteix d'aquesta informació, complementada després amb aspectes de rendiment i condició física, per definir quines activitats responen millor a la meva persona. Si més individuals o grupals, quin tipus de motivació prefereixes, quants dies a la setmana de cada cosa, quins objectius es persegueixen…

I ostres, ho anava encertant de ple. Era un enfocament molt psicològic i personal d'entendre l'esport, i em va agradar!

Així que ja fa un mes que gaudeixo d'aquest espai d'esport, calma i tranquil·litat.

Però hi ha altres coses que m'han agradat, i és que el fet de que sigui familiar, permet una proximitat amb els propietaris molt intensa, que sempre et saluden i es preocupen per tu (i jo que soc foraster, i no entenc l'holandès, s'agraeix), tot està molt ben cuidat, net i endreçat, que ajuda a que siguis més respectuós amb el material i amb les instal·lacions.

Aquí no et deixen una tovallola, ni sabó… i per exemple, quan s’acaba la sessió d’spinning, cadascú ha d’agafar paper i amb una mica de sabó netejar-la i posar-la al seu lloc perquè es pugui fer la següent sessió (quan en d’altres gimnasos hi ha un equip de 3 o 4 persones que quan surts de la sala ja són dins netejant-ho tot).

Són dos models diferents; en aquest cas hi ha una reciprocitat, gaudint d’un tracte més personal i pròxim, amb uns preus més accessibles, i tu hi poses de la teva part (fent coses que no costen res)

M’agrada!

I com que tenen molt clar que el cos i la ment van units, hi ha sessions de ioga cada dia, i he pogut provar les de Hatha Ioga, on es fan postures concretes, relaxació, estiraments,…
Però que l’idioma em fa passar estones “divertides”. Tothom amb els ulls tancats i la professora va dient, en holandès, les postures i moviments que cal fer. Com que no entenc quasi res i no em voldria quedar sol fent postures mentre tothom ja ha canviat d’exercici, he d’anar espiant a veure què fa, sense poder-me concentrar del tot en els exercicis. Quan ja he entès que s’ha de fer, em puc relaxar una estona, i pam, canvi d’exercici…

M’agrada poder fer un dia a la setmana aquest tipus d’exercicis, fas estiraments i relaxa tot el cos, que tantes hores aquí assegut escrivint i llegint davant un ordinador… brrrrrrrr, i que a més a més com que té l’origen al país visitat aquest estiu, hi ha moltes coses que ho recorden!

+ info Hatha ioga i Yog-yoga
Foto Ioga CC: Shunpikie

un cap de setmana per somniar

Vafalungo ens regala aquest vídeo, i el reprodueixo aquí per compartir-lo amb vosaltres.

Pero en este mundo chambón y jodido, cada noche será vivida como si fuera la última y cada día como si fuera el primero – El año 2000 y el derecho a soñar

EDUARDO GALEANO

:bravo:

The Penguin Garden

Bar, Restaurant i German Bakery
Shamshu Complex, Fort Road.
Leh, Ladakh – Índia

Un relaxant jardí per jeure sota les pomeres, amb música ambiental. La confiteria és igualment deliciosa i és un bonic lloc chill out, la gent es reuneix aquí per jugar a les cartes i xerrar; a més a més es poden comprar begudes alcohòliques.
Altament recomanable el reshmi kebab, una barreja de pollastre picat, espècies i herbes fresques. Mentre s’espera, provi una deliciosa peça de Kulcha, que és similar al pa Naan, però ple de cebes o una barreja d’espècies. Penguin és també ideal per a l’alimentació saludable, les bones amanides i pizza i pasta deliciosa. És el lloc ideal per començar el dia amb un esmorzar complert.
Nota: Si s’encarrega, el personal del Penguin estarà encantat de preparar àpats especials per als trajectes per carretera o excursions de trekking. El seu pa especial de llarga durada per a trekkings, especialment preparat amb una massa agra dura fins una setmana.
Mitjana de preus per àpat: Rs 200 / 6 € aprox.

font: http://www.frommers.com/destinations/leh/3525010028.html

Burrito Bar

Gubblestraat, 10
6211 CE Maastricht
Holanda
http://www.burritobar.nl/

Menjar mexicà, fresc i fet del dia.
Ràpid i de qualitat, per un preu moderat.
Tacos, quesadillas, burritos, nachos i guacamole natural!
Preu aprox. 6€ (burrito)

Rutabaobab Learning around the world
Akoranga Educación, tecnología y desarollo
Crowdfunding Sherpas