Gràcies molinet.

Hi havia una vegada, fa moltíssims anys, dos germans que eren pescadors. Shiro, el més gran, tenia vaixells grans, xarxes noves i una bonica casa. Jun, el petit, era pobre; les seves xarxes eren velles i, per més que treballava, no aconseguia prou per menjar.
Un matí Jun va sortir a pescar amb la seva petita barca.
Després de tot un dia de feina, no va poder pescar ni un sol peix, per això va anar a casa del seu germà i li va dir:

– Shiro, he treballat tot el dia, però no he pescat ni un sol peix. Deixa'm una mica d'arròs per que puguem menjar la meva dóna i jo.

El seu germà li va tancar la porta als nassos i li va cridar:

– Deixeu-me en Pau! Així aprendràs a cuidar de la teva família…

El pobre Jun tornava molt trist a casa seva. De sobte, en un revolt del camí, va trobar un ancià amb una gran barba blanca.
L'ancià li va dir amb veu molt dolça:

– Jun, ets un bon home i per això he vingut a ajudar-te. Els nans posseeixen un molinet màgic, ves a buscar-los i porta'ls aquest pot de melmelada de cireres. Com que els encanta, t'ho canviaran per el molinet màgic.

– I per a què serveix aquest molinet? – va preguntar Jun.

– Si gires la maneta a la dreta i demanes un desig, et serà concedit. Quan vulguis que el molinet s'aturi, has de dir: “Gràcies molinet, ja en tinc prou”. Després has de girar la maneta cap a l'esquerra. Però mai diguis a ningú per a què serveix ni com funciona el molinet.

El jove pescador va donar les gracies a l'ancià i es va dirigir a les terres dels nans. Quan en Jun va arribar-hi tot va succeir com li havia dit l'ancià.

El rei dels nans va cridar en Jun i li va dir:

-Què vols a canvi del pot de melmelada?

– El molinet – va dir Jun.

Després d'algunes discussions, Jun va aconseguir fer-se amb el molinet màgic. A partir d'aquell moment va canviar la vida de Jun.

Primer li va demanar al molinet que li moles una casa nova; més tard, una barca nova, i xarxes, i menjar, i diners …

I quan ja tenia suficient de cada cosa que demanava, girava la maneta cap a l'esquerra i deia :

– Gràcies molinet, ja tinc suficient.

El jove pescador es va fer molt ric i, com que tenia bon cor, repartia aquelles riqueses entre tots els seus veïns.
Quan Shiro va assabentar-se de la riquesa del seu germà, es va posar vermell d'enveja i va córrer a visitar-lo:

– Estimat germà Jun, Com has aconseguit tantes riqueses?
Jun recordava el que li havia dit l'ancià; per això, no li va dir res.

Des d'aquell dia el malvat Shiro va començar a espiar el seu germà per a descobrir el seu secret.
Una nit espiava per una finestra quan va veure que Jun agafava el molinet i deia:

– Molinet, mol una mica de diners. Vull repartir-los amb els pescadors que han perdut les seves barques a la tempesta.

El malvat Shiro es va amagar per a no ser descobert, va esperar a que el seu germà sortís de casa, va entrar i va robar el molinet.
Després va recollir algunes coses i va embarcar cap a terres llunyanes, pensant gaudir allà la seva fortuna.

Van passar molts dies de travessa, van patir tempestes i es va perdre part de l'equipatge i tota la sal. Un dia, Shiro va notar que el menjar estava dolç i, per això, se'n va anar a la seva cabina, va girar la maneta a la dreta i va dir:

– Molinet, mol una mica de sal.

El molinet va començar a moldre sal. Quan ja en va tenir prou, Shiro va exclamar:

-Deixa de moldre, ja tinc prou sal.
Però el molinet seguia molent. Shiro no sabia que havia de girar cap a l'esquerra per que s'aturés el molinet.

– Deixa ja de moldre sal, maleït molinet!- cridava Shiro.

Però el molinet molia i molia. Primer, es va omplir de sal el cabina; Després, la coberta. Per últim, el vaixell no va poder suportar el pes i es va enfonsar. I com que ningú ha girat la maneta cap a l'esquerra, el molinet segueix encara molent sal en el fons del mar.

I per això, diuen, l'aigua del mar és salada!

p.d: no costa gaire donar sempre les gràcies 🙂

font: totcontes | foto molinet: Majamarko

reflexions

¿Què és la llibertat?
“Aconseguir viure el teu propòsit de vida més elevat. Si vols ser lliure, crea el teu destí”.

Aquesta és la Resposta que dóna Miriam Subirana a l'entrevista que li van fer fa unes setmanes a el Periódico i que vull compartir aquí.

La nostra societat ha conquistat la llibertat, però és infeliç.

Això passa perquè no hem nodrit el nostre esperit, i per tant ens hem debilitat com a societat. I les forces del desig que impulsen aquesta societat s'han incrementat. Aquest buit espiritual ens porta a voler omplir les expectatives a través del que és material.

I del sexe. Gairebé tota la publicitat televisiva gira al voltant seu.
Perquè establim unes relacions basades en una dimensió física i emocional molt limitada.

¿Quin és l'antídot?
Viure els valors. Sense els valors tenim una visió molt limitada del món. I en lloc de considerar-nos germans que habiten un planeta, generem separació, fronteres, i això provoca violència.

¿Què és la llibertat?
Aconseguir viure el teu propòsit de vida més elevat. Si vols ser lliure, crea el teu destí.

Però a vegades la vida no és com l'esperàvem.

Llavors sempre tindràs el poder de l'elecció. És cert que a vegades les circumstàncies hi interfereixen, però podem deixar-nos portar per elles o ser nosaltres els creadors de noves circumstàncies.

¿Què és el que ens impedeix viure en llibertat?
Els límits autoimposats, les creences que ens mantenen dins d'una caixa, les dependències cap als altres. L'aferrar-se. Si depens d'algú, no ets lliure, perquè depens d'una cosa externa a tu.

És lògic que ens aferrem al que ens agrada.
Aferrar-se és un senyal de debilitat i de baixa autoestima. Pensem que una persona o un lloc de treball ens donen identitat, però, com que es tracta d'una cosa exterior subjecta a fluctuacions, el nostre nivell d'auto- estima fluctuarà sobre la base del que passi amb aquella persona o aquella feina.

¿En quina mesura el passat ens impedeix ser lliures?
En gran mesura. Estar vivint del record no permet gaudir plenament del present.

El filòsof Osho deia que el passat és una tomba.
Exacte. Perquè ja no existeix. A més, viure del record et treu energia.

¿Per què?
Viure del record ens debilita. Volem reviure una experiència que ja va passar, i finalment ens sentim decebuts i patim un gran desgast emocional i mental.

¿Com s'ha de viure el present?
Des de l'acceptació. I, sobretot, deixant de comparar-se amb els altres. Volem el que té l'altre (les seves propietats, els seus talents, la seva bellesa), en lloc d'agrair el que tenim i acceptar-nos com som. Així, no estarem mai satisfets.

¿Què és el més important que podem fer ara?
Estar bé.

¿I després?
Estar bé. La prioritat, passi el que passi en aquest moment, és estar bé.

Però ara no puc. Tinc massa feina.
Aquesta pressió és innecessària. A més a més, quan et sents pressionat, ja no ets lliure.

¿I què faig amb la feina?
Ens sentim pressionats perquè creiem que passarà alguna cosa dolenta si no assolim l'objectiu que ens demanen o que ens proposem. Però ets tu qui es pressiona i permet que l'exterior exerceixi aquesta pressió.

Doncs que bé.
Es pot complir l'objectiu amb ansietat i estrès, o amb confiança i determinació. Depèn de tu.

A vegades som perfeccionistes.
Només pots fer el millor segons la teva capacitat del moment. Si no arribes al llistó que t'has proposat aquesta vegada, t'enfortiràs i aprendràs per poder millorar en el següent.

¿I què li diria a algú que senti la pressió dels diners?
Que només pot pagar amb els diners que té. Si no en té prou, haurà de reduir els compromisos.

¿I si la pressió és per problemes de salut?
Qualsevol dolor físic és perquè una debilitat, un mal, està abandonant el cos, dissolent-se i curant-se. Per tant, és bo.


Qualsevol patiment mental i emocional és un missatger que ens diu que hem de canviar alguna cosa a nivell de pensaments i sentiments.

¿On ha après tantes coses sobre la pressió?
A l'Índia. Aquí funcionem a una velocitat terrible, però allà intentes pressionar-los i ni s'immuten. N'aprens de la seva actitud i aprens a no pressionar, perquè com més pressiones, menys es mouen.

Ha Publicat el llibre Vivir en libertad (Integral), sobre els límits que ens autoimposem i que ens impedeixen ser verdaderament lliures.

I també vull destacar “Monocultivos de la mente” de Shiva Vandana.

Una mateixa forma de pensar, de dirigir la societat, de consumir, de vestir-se, d'expressar-se, d'acceptar la democràcia, una mateixa forma d'ensenyar i aprendre.“Un sistema la continuïtat del qual depèn de la universalització de la ignoracia, és a dir, de la restricció a l'accés de coneixements per a profit privat, és un sistema immoral. Destruir-lo és simplement un pas més en la llarga història de la lluita per la llibertat”

Foto Zen: Filicudi

va de fotos!

WIRED + elrentaplats

En primer lloc, compartir aquesta fotografia feta l'any passat estrenant la càmera i que ha estat escollida per il·lustrar un article del juny passat a la prestigiosa revista WIRED, on es parla del mític metro elevat “L” de la ciutat de Chicago que podeu llegir aquí.

Seria pràcticament impossible publicar una fotografia a una revista com aquesta, ni sent un fotògraf professional, però l'ús de Flickr i la llicència CreativeCommons els hi ho permet. A canvi ells en citen l'autoria amb un enllaç directe a la font original. It's my pleasure.
🙂

A Chicago, com que ja hi havia estat alguna altra vegada i en tenia bastants fotos, vaig fer un experiment per provar el nou objectiu de 50mm. Es tracta d'una lent fixa, que no té zoom, i que al utilitzar-la en una càmera reflex digital equivaldria a utilitzar un objectiu de més de 70mm, és a dir com si sempre tinguéssis un zoom posat. Aquí en donen més detalls.
Es tracta d'una lent molt lluminosa, que permet treballar amb condicions de poca llum i que ofereix molta nitidesa i és ideal per a fer retrats. Però el fet de no poder moure el zoom, obliga al fotògraf a moure's i triar ell el punt de vista.

Com que això limita molt els resultats de les fotos, per això ho volia experimentar en un lloc ja conegut, però que alhora m'obligués a fer un esforç per fer alguna fotografia aprofitable.

De les moltíssimes que en vaig fer, aquestes són les que més m'han agradat, i que al tractar-les en Blanc i Negre els hi dóna un to especial i res millor que acompanyar-les de Wilco (from Chicago):

boomp3.com

Chicago 50mm [13] Chicago 50mm [03] Chicago 50mm [20]

Chicago 50mm [11] Chicago 50mm [21] Chicago 50mm [22] Chicago 50mm [16] Chicago 50mm [19] Chicago 50mm [23] Chicago 50mm [i27] Chicago 50mm [01]

Jugant amb la velocitat del temps

Últimament a través del blog m'heu fet unes demandes que ja se m'escapen jejeje i és que per molts contactes que tingui o hagi voltat una miqueta, tampoc cotrolo de tot, però si puc, amb un clic d'email ho pregunto, així que podeu seguir preguntant i demanant, jo també aprenc coses noves!!

Una companya de feina, l’altre dia al congrés mentre jo feia contactes de projectes internacionals d'altres universitats (en concret a la Griffith University de Brisbane, Australia) em deia “a mi no em cal fer contactes, et conec a tu i ja en tinc prou” jajajaja i jo en la mesura que pugui, doncs contestaré i compartiré els meus contactes
🙂

Porto un dies on tot passa a la velocitat de la llum, extremadament accelerat, com si visqués dins del sincrotró. És interessant i trepidant; des de la feina, als concerts, activitats de cap de setmana, cine a la fresca, quedar amb gent, conèixer-ne de nova, saludar personetes acabades d’arribar a aquest món, fer un beure a la Pl. de l’Ajuntament d’Igualada,… i més que voldria (hi ha gent que fa temps que hem de sopar o quedar) però tot no pot ser.
M’han proposat unes pràctiques de tres caps de setmana amb helicòpter o una sortida de tres dies pel Bessiberri però no podrà ser.
🙁

Necessito tenir uns dies sense res planificat, em costa, però serà vital. Així que quan comenci vacances, res de res (lametablement la Carros de Foc haurà d’esperar, sorry my friend).

Just take it easy!!

I perquè no sembli un post de queixa (al contrari), una curiositat.
Fa dos anys vaig penjar aquest vídeo a Youtube. Simplement, gravant per la finestra del cotxe direcció Suïssa, amb una càmera de fotos de poca qualitat. Doncs ara he rebut un email de Youtube, avisant que la mega discogràfica Universal Music Group ha detectat que la cançó que utilitzo (de Jack Johnson) està protegida per drets d’autor. La curiositat és que enlloc de fer-me treure el vídeo o eliminar-lo, ells adquireixen el dret a monitoritzar-ne les estadístiques i a posar publicitat a la pàgina. Està bé perquè el puc seguir utilitzant, ara bé, per 130 visites que ha tingut en 2 anys, no sé quin tipus de negoci pensen fer…

+ info Youtube Video identification tool

Vull ser com Miquel Siguan

En vaig parlar a la presentació del llibre, ja que era una anècdota que m’havia passat el mateix dia, unes hores abans. I l’altre dia vaig tenir la sort de poder-hi parlar altra vegada. Hem de tornar a quedar però té, amb 90 anys, l’agenda més ocupada que la meva!!!

Podria ser un “dàtil” d’aquells que et toca fer, però en aquest cas m’ha permès conèixer a una gran persona… ara marxa uns mesos fora, no para, però ja som amics! És el director honorífic de l’Institut de Ciències de l’Educació de la UB i la gent que hi treballa ara, com que escriu molt i volia obrir un blog li volien regalar un domini propi i van venir a petar a mi per preguntar-me si els podia ajudar.

Em comentava el profe de l’ICE, que tot i jubilar-se, en els darrers 10 anys Siguan no ha parat de donar conferències, cursos i xerrades arreu, que és president honorífic de mil i una entitats i que ja ha estat investit Dr. Honoris Causa per 4 Universitats, i això si, ara vol gestionar el blog ell mateix (aquest http://siguan.blogspot.com/ és el que estem acabant de configurar) per penjar ell mateix els articles que encara escriu als diaris, etc. Quina marxa!!

Biografia, currículum i publicacions

-Entrevista a la revista Escola Catalana

Biografia a la Viquipèdia

I una altra sacsejada del dia; vaig rebre una trucada d’un dels professors (un altre ja ho havia fet feia dies) de l’Institut agraint que hagués pensat en ells i els animés amb una dedicatòria com la que hi ha al llibre de blogs, en la seva feina de cada dia. Osti, amb el que em costava la física i m’havia d’ajudar i ajudar, i mira 15 anys després li puc agrair aquell esforç que ell va fer i està content!!
🙂

Poema d’un record


Instants 29 de juny de 2008

Hibiscus
L'Hibiscus encara és ben viu

Estiu a la Fresca a Barcelona

Un any més, cinema a la fresca a les gandules del castell de Montjuic, amb un cartell que crec que està molt bé!
Es tracta del típic cinema a la fresca, però amb pantalla i so professional i amb un concert de música en directe, l’hora abans de la projecció. La gent fa un picinic per sopar, etc.

Cada dilluns, dimecres i divendres a partir de les 20:30h durant cinc setmanes: del 30 de juny a l’1 d’agost.
Entrada: 4 Euros.
Lloguer gandula: 3 Euros
Programació: http://www.salamontjuic.com/catala/programacio.php

Dilluns, 30/06/08 • 22:15 h
La Vida de los Otros, Florian Henckel-Donnersmarck, 2006, Alemanya (137 min.)
21:00 h Pablo Selnik Quartet, jazz

– – – – – – – – – – – – – – – – – – –

I també, torna un any més les Nits d'estiu a La Pedrera, una oportunitat de visitar de nit L'Espai Gaudí i el Terrat de La Pedrera, amenitzat amb música de jazz. Gaudeix la nit, la música i la ciutat de Barcelona!

Un any més, els divendres i dissabtes del 27 de juny al 26 de juliol, la Fundació Caixa Catalunya obre les portes de la Pedrera en horari nocturn amb motiu de La Pedrera de Nit, per oferir la possibilitat de visitar L'Espai Gaudí i el Terrat de La Pedrera, tot gaudint de diversos concerts de jazz.

L'Espai Gaudí, ubicat a les golfes de l'edifici, és un recorregut visual per l'obra d'aquest singular arquitecte. El Terrat és un indret suggerent per a gaudir de la creativitat de Gaudí.

Els concerts de jazz es faran entre les 21:00h i les 23:30h, i l'última admissió serà a les 22:00h. El preu de cada entrada inclou una consumició. Els programa de les 'Nits d'estiu a la Pedrera' el trobareu aquí.

– – – – – – – – – – – – – – – – – – –

Què més? Barcelona viurà el 5 de juliol la seva primera 'nit blanca'
Montjuïc acollirà tota classe d'activitats lúdiques i esportives

Una nit plena de música, teatre, dansa, museus i esport… fins a l'alba. Tot això és el que promet Montjuïc de Nit, una oferta que a més a més de ser gratuïta, també inclou activitats que van des d'un concert de rumba fins a classes d'equitació o un bany nocturn.
El projecte importat de ciutats europees com París, on es va celebrar per primera vegada l'any 2002, té com a eix central acostar els ciutadans a la cultura amb el pretext que els actes se celebren durant tota la nit.
L'escenari a Barcelona: la muntanya de Montjuïc, amb els seus 24 espais, equipaments i museus. L'hora: el 5 de juliol vinent a la nit, des de les 22.00 hores fins a les 03.00 de la matinada següent.
Jordi Martí, delegat de cultura de l'ajuntament, va explicar ahir que la particularitat que tindrà la nit blanca de Barcelona respecte a les de la resta del món és que les activitats es concentraran en un espai únic, que és Montjuïc.

Els assistents podran disfrutar d'activitats tan diverses com el concert de L'Orquestra di Piazza Vittorio al Grec, que per cert ja va esgotar les localitats; concerts de rumba dins el recinte del recentment recuperat Castell de Montjuïc; una nit africana al Museu Etnològic de Catalunya; la creació d'un grafit al mur de l'estacionament de Rius i Taulet i fins i tot un bany nocturn a les piscines municipals Bernat Picornell.
Els museus ubicats a la muntanya –CaixaFòrum, la Fundació Miró i el Museu Nacional d'Art de Catalunya– tindran obertes les portes fins a les 03.00 hores.
I fins i tot per als aficionats a l'esport hi haurà una caminada nocturna per descobrir els jardins de Montjuïc i classes nocturnes d'equitació, entre altres activitats.

Font: El Periódico

– – – – – – – – – – – – – – – – – – –

I encara més. També tenim les Nits d’Estiu al CaixaForum (pdf)


* Flickr Mopop

Concert de Jack Johnson i alguna cosa més


Dissabte anem al concert de Jack Johnson, acompanyat per Mason Jennings i G Love, a Badalona. A part de la música, que qui no la conegui ja tarda a descobrir-la, trobo molt interessant la proposta de Johnson de fer un tour sostenible amb el medi Ambient. La seva trajectòria com a surfista i amant dels oceans, ara convertit en music professional, el porta a reivindicar la sostenibilitat i lluitar-hi a favor.

A part de music i surfista d’origen Hawaià, és director de cine, entre elles de la mítica The September Sessions protagonitzada pel campió del món de surf Kelly Slater i altres com Machado.

Doncs una mica d’Aloha Spirit per a tothom 🙂

Aquesta gira es planteja des del punt de vista de la sostenibilitat i alhora col·laborant amb organitzacions sense ànim de lucre preocupades per protegir el Medi Ambient, tant locals com internacionals: 1% For the Planet, Climate Counts, Club Costa Blanca Sup, Fundació CRAM, Fundació Terra, Institut Jane Goodall, Projecte Rius, Surfrider Foundation

GREEN FAN ACTIONS ON TOUR

Algunes accions que promouen abans, durant i després del concert:

-Comprar l’entrada amb l’opció de compensació de CO2

-Mirar els http://www.jackjohnsonmusic.com/allatonce/explore]vídeos[/url] de les organitzacions no governamentals que recolza. Per cada vídeo vist, donarà un dollar a la Fundació Johnson Ohana Charitable. N’hi ha de molt xulos sobre canvi climàtic, altres cultures, animals en perill…

-Fer-se voluntari d’algunes d’aquestes organitzacions

-Anar al concert amb transport públic o bicicleta, vehicle compartit, etc.

-Portar una ampolla d’aigua reutilitzable durant el concert. “Estalvia diners i redueix els residus de plàstic”. Hi haurà punts de reompliment!!
🙂

-Es podrà veure al mateix artista abans del concert, voltant pels estands de les organitzacions, a qui dona un lloc i veu) dins del recinte

-Si et registres i obtens tres “segells verds” en el passaport verd, entres al sorteig de veure el concert des de l’escenari.

-Comprar els adhesius els beneficis dels quals es destinaran a projectes d’energies renovables.

I tot això només per anar a un concert, però ell ho fa a cada ciutat on s’atura la seva gira! Quin crack!!
😉


+ Biografia Jack Johnson

+ Bonus Track:

dies sota l’aigua!


He passat uns dies sota l’aigua. De fet només treia el cap molt de tant en tant per respirar. Com l’illa de les sargantanes, i a part d’estar ple de sargantanes de colors i italians adinerats, també he conegut molta gent i el temps ha estat genial les 24 hores del dia.

Sota l’aigua no hi ha gaires preocupacions, és un dels llocs més tranquils que conec i la companyia dels peixos impagable! I com sempre, en un medi que no és el nostre, quan necessitem aprofundir-hi més o explorar-lo més a fons, necessitem l’ajut d’experts.

Però quan sortia fora, hi havia gent de bon rotllo, festival de ciclomotors per la carretera, viatges a munt i avall amb bicicleta, i la festa de Sant Joan! No és una revetlla com les de per aquí, però no està gens malament. Al Pilar de la Mola, un grup arribat de terres de ponent (tipus deNoche) acompanya la nit fins a la matinada. A la barra, al veure que no fèiem cara de pitiussos (tot i que sigui típica de Menorca), la pregunta era “Pomada, o pomada pomada?”. La primera, pels visitants, és meitat Xoriguer i meitat llimonada, però la pomada pomada, és tresquarts de Xoriguer i un quart de llimonada… encara bo que ho pregunten, que sinó…

Dies d'anar descalç, deixar el rellotge i estrenar braçalets de llavors sud-americanes, sense despertador i poca roba, sota el sol…


Flickr Armandolobos

I he triat la cançó de Caetano Veloso, musicant el poema “Navio Negreiro” per exemplificar com una empresa, Acciona, que vol ser referent en energies renovables i no sé què més… no és capaç de gestionar un grup de persones que només han de pujar a un barco, deixar una maleta, recollir-la i tornar a baixar. Lamentable!!!

Més coses:

– Conduir un Seat León Tdi. Li faltaria una sisena marxa i un quadre de controls més acurat, però no està malament!

– No em vaig emportar la càmera! pecat? segurament; unes platges, paisatges, sargantanes i postes de sol impressionants, però si a sota l'aigua no hi ha problemes, a fora n'hi pot haver, i per no patir tota l'estona, la vaig deixar a casa, que encara ha de viatjar molt i demanava repòs!

Abissínia

Telf. 93 213 0785

c/Torrent de les Flors, 55
08024 Barcelona

Autèntica cuina etíop.
Menjar asseguts a terra, sobre coixins i amb les mans, i compartint un gran plat molt variat (ús d’espècies picants)

Rutabaobab Learning around the world
Akoranga Educación, tecnología y desarollo
Crowdfunding Sherpas