17/12/2007
Tafraoute – Tan-Tan

Ells han marxat amb la intencio d'entrar a Mauritània per un petit poblet que hi ha darrea les muntanyes. Si no poden hauran de baixar amb mi fins a Noadibou.

Avui he desfet la carretera feta ahir nit, de Tiznit a Tafraoute, i de dia he pogut veure l'impressionant vall du Kerdous; muntanyes seques i pedregoses i oasis a les fondalades.

Quan era a 10 km de Guelmin se m'ha reventat un pneumàtic al mig d'una llargaaa recta.

He parat a canviar la roda i vès per on, l'eina que va amb el gat no és de la mateixa mida que els cargols de la roda; quina gràciaaa!! He caminat fins a una masia perٍ tot i tenir el pati ple de pneumàtics m'han dit que no tenien cap eina… Ha parat un taxista, que tot i tenir el cotxe ple de passatgers, m'ha deixat la seva clau i mentre jo treia una roda ell preparava l'altra. A Guelmin m'han hagut de canviar el pneumàtic…

Mentre esperava al taller, he dinat un quart de pollastre amb salsa no sé què i patates fregides, a peu de carretera on menjava tothom.

Després seguir fins a Tan-tan, assentament d'antics nomades i comença a haver-hi molt més control policial i de l'exèrcit.

He anat fins a la platja, per 28 km més volia arribar-hi 😉 i és on hi ha els campings. I encara he estat a temps de veure-hi pondre's el sol. He aprofitat que estava a un camping i tindria dutxa per anar a correr una mica i estirar els musculs, tantes hores dins la furgo acabaré garrativat.
Passeig maritim amunt i avall amb el frontal petit, mooolta humitat del mar; boirina, poca gent, cases de colors i poca llum donaven un ambient molt curiَs.

Diu la guia que la carretera de Guelmin a Tan-Tan és l'inici de la desolacio.. tot i que no ha estat fins passar Tan-tan que m'ha rebut el gran desert, i amb una posta de sol impressionant!! Ara si, encara queden més de 1000 km per entrar a Mauritània, pero comença el Sàhara Occidental!!

Si les voleu veure en mes gran aqui

16/12/2007

A Marrakech va ser més o menys fàcil trobar un gasolinera on omplir els dipٍsits d'aigua de la furgoneta. El dipٍosit està a la part del darrera i cal obrir la porta grossa de la furgoneta per omplir. Just allà hi havia un aspirador industrial de netejar cotxes (era l'aigua d'un tren de rentat) i quan ja tenia la manguera dins del dipٍosit el motor de l'aspirador es va encendre i va copmençar a omplir de fum la furgoneta i tot el voltant. El vigilant/encqrregqt va venir corrents per apagar-ho, peroٍ va picar de cap amb la porta i va caure estabornit amb el cap obert. Jooooh jo només volia una mica d'aigua i ells em volien ajudar i la que hem liat!! Li vaig posar una tovallola al cap i mig remugant, mig atordit se'n va anar cap a les oficines del taller; tenia un bon trau i no parava de sagnar.
Comencem bé!!

De cami cap a Agadir, no hi ha perill d'adormir-se al volant. Conduir per aqui és tota una aventura i et manté més despert que 3 redbulls. Els avançaments son improvitzats, sense indicar i vinguin o no cotxes/camions en contradireccio… aixo que estic distret, vigilant molt en tot moment (vespinos, burros, nens que travessen, gallines, ovelles i vaques per la carretera) i també hi ha mala gent que ens posa en perill a tots.. uffff.

També he experimentat el que tothom em deia: els hi dones la mà i t'agafaran els dos braços!! Al parar a fer unes fotos a uns dromedaris va venir corrent el pastor i em volia portar a montar-hi, pero com que passo de deixar el vehicle sol a peu de carretera li vaig dir que no, em va fer una foto i la volia cobrar. No tenia dirhams i li oferia 1 euro perٍ no el volia. Es va enrabiar i volia entrar a la furgo a veure què tenia. Per sort els seguros tancats. Li dono dos cigarros (ja els he portat per aquestes situacions) i el paio em fot esgarrapada i m'agafa tot el paquet i se'n va! Aquesta m'ha sortit barata, pero ja l'he après 🙂

Vaig parar a Tiznit, que té una medina i mercat com el de Marrakech pero en petit. No hi havia turistes i la gent no m'atabalava gens, podia passejar tranquil, fer fotos, comprar, preguntar… molt bon rotllo.

La carretera a Tafraute està fatal. Era fosc i va pujant muntanya amunt fins al peu de les muntanyes. Els taxis gas a fondo, i s'havia de vigilar molt quan venia un cotxe de cara (poc sovint) de no sortir-se pel barranc.
A Tafraute ja m'esperaven el Jordi, el Ciscu i el Karim, que han conegut aqui i com que no para d'atabalar-nos se'l van passant i ara em toca aguantar-lo a mi… En broma el Jordi li ha dit que el Ciscu volia unes babuxes i ara no se'l treu de sobre 🙂

Ens acompanya al camping, bueno l'acompanyem nosaltres a ell, i ens arregla el preu a canvi d'una llauna de tonyina (la trobarem a faltar a Mauritània!!)

A la nit, cel estrellat, el fred de les muntanyes apreta amb vents gèlids de l'Atlas nevat, el vigilant ens convida a te calent mentre acabem de preparar la nova jornada. Nit freda, freda!!

15/12/2007
El despertador sona a les 6 però ningú reacciona fins a les 8. Ha fet fred tota la nit, portàvem 24 hores de camí i estàvem morts. Avui directes cap a Marrkech, 6 hores sense parar.

Arribem i visita a la Medina, Plaça Djema, mercats, encantadors de serps, dentistes-curanderos, i moooltes espardenyes i curtits de pell.

Anem al camping de les afores a preparar les motos (alforjes, aigua, bidons de gasolina, motors, gps i rutes…). Deixarem el remolc aquí i demà cadascú cap al seu camí.

16/12/2007

Ens hem llevat molt dora perque hi havia molta feina per fer! Un cop les motos a punt i les alforges i motxilles carregades a les 9:00 del mati han sortit cap a l'Atlas.
Jo he recollit el campament? que deu n'hi do quina escamapada de trastos hem fet en nomes una nit, i qun volia carregar aigua i bateries de la camera el sereno del camping em diu qua s4ha espatllat la bomba i que no funciona ni l'electricitat ni l'aigua!! I el Jordi i el Ciscu se l'havien emportat tota contant que jo ja carregaria al camping… en fi, a buscar aigua! i les bateries, potser dema!

Ara direccio Agadir i depenent del temps aue es trobin ells a l'Atlas quedarem aquestq nit o dema una mica mes avall.

Estem be i la furgoneta aguanta, aguanta!! toquem fusta!

fins aviat!

13/14-12-2007

Per problemes tècnics d'última hora, ja t'ho deia jo que no ho deixessis tot per l'últim dia!!! 🙂 hem acabat sortint de La Llacuna a les 12:30 de la nit.
Els llums del remolc “no cremaven”, algú encara havia de canviar el filtre de la moto, carregar el remolc… i tot això a 7 sota zero!!

Hem anat tirant i un per l'altre no ens hem enrecordat de parar a dormir i hem anat baixant. Ens hem perdut pels camps d'oliveres de Jaén, de matinada, amb una boira que ho congelava tot i el termòmetre marcant 9 sota zero; però la furgoneta aguantava.
La coca de la iaia ens ha ajudat a anar aguant i ens turnàvem per conduir. El de darrera dormia i el copilot en teoria no…

Arribem a Algeciras a les 4 de la tarda, a 18 graus, i busquem l'oficina de Viajes Normandie en un polígon industrial, “promotion ideal campingcars”. Ferry per 128 euros els tres, furgo, remolc, motos i… Anada i tornada!!

El viatge amb Acciona, mogut mogut, per molta mala mar però amb només 35 minuts som a Ceuta.

Qui ha estat al Marroc amb cotxe ja coneix com funciona la Duana, així que el Jordi ha anat a fer els “tràmits”. Després de quasi tres hores i veure tot el mercadeig de paquets d'un costat a l'altre i com la policia intervé per la força (n'han estomacat a un) tot el què li interessa, a les 8 del vespre ja som a Marroc. De Ceuta cap a Tànger, passem de llarg i parem a dormr en una gasolinera… primeres 24 hores de viatge.

Havien de ser 10 dies per Marroc però la cosa s’ha anat ampliant.
La resposta a la pregunta “Ja t’ho pensaràs, eh? Va ser: – “No m’ho he de
pensar gaire, jejeje, demano uns dies i marxem.”

Així que marxem dijous a fer una volta: una furgoneta, un remolc, dues motos d’enduro, tres sonats i quilòmetres i quilòmetres de desert.

La previsió és tornar el dia de reis aprox. Però tot és bastant imprevisible i hi ha marge per a la improvisació i mantenir la seguretat del viatge.

Travessar tota la península fins a Algeciras, travessar l’estret de Gibraltar i entrar a Marroc. Travessar tot Marroc. A Marrakech ens separem, les motos camps a través (desert + Atlas) i la furgoneta per la carretera de la costa fins a Noadibou (Mauritània). Visitar diferents punts d’aquest país i decidir allà si dóna temps i és viable entrar fins a Bamako (Mali). Sembla que arribar al País Dogón amb la furgoneta serà més complicat.

De Mali en línia recta fins a Dakar, alguna volta per Senegal i tornada, directa per “l’autopista” fins a casa.

A partir d’ara la crònica del viatge, detall a detall, en funció de les connexions a internet que puguem anar trobant.

Us podeu anar fent una idea del paisatge i de l’ambient, a través de l’experiència de Sergi Fernàndez, que ha fet “7 deserts amb un parell de rodes”, una aventura en solitari amb bicicleta, l’últim el del Sàhara, que podeu veure el vídeo aquí que van passar a tempsdaventura.

L’aventura a començat ja abans de sortir de Barcelona, avui mateix. Uns cables “sueltos” de la bateria, arranca/no arranca i trucada al RACC. A riure que són dos dies!!

Ja ha corregut la veu… i ara no hi ha qui ho pari!

Amb l’ajuda de la Conxa vaig fer el pastís de xocolata d’en Robert, tipus brownie, per portar a la feina el dia del canvi de despatx… total que ara que fem un altre sopar, i sense preguntar ja m’ha tocat repetir-lo!

A mi m’agrada molt i com que sembla que qui el prova (oi Oriol?) també, doncs us deixo aquí la recepta i ho proveu, però aneu amb compte, demostrar aquesta habilitat us pot perseguir de per vida 😉

Ingredients:
200 g. de mantega
200g. de sucre
200g. de xocolata fundant
5 ous

Preparació:
Posar la xocolata i la mantega a fondre al “bany maria”
Barrejar els rovells d’ou i el sucre fins aconseguir una massa pastosa.
Muntar les clares a punt de neu.

Després remenem la xocolata i mantega amb els ous i el sucre, i un cop ben remenat hi afegim les clares a punt de neu.

Posar-ho al forn (en fred, sense haver-lo escalfat prèviament) i uns 25 minuts a 180 graus. Si passat aquest temps encara està una mica líquid, deixar un temps més.

Fa dies que observo una situació que es repeteix constantment, i com que últimament el cap no em para quiet, doncs m’hi he parat a pensar i déu n’hi do!

Una cosa tant simple com el carril d’incorporació a la ronda de dalt de Barcelona, que faig cada dia, representa molt bé les diferents maneres d’afrontar la vida de les persones.

N’hi ha que s’aturen al principi d’aquest carril, per prudència, i esperen a tenir una bona oportunitat per incorporar-se.

D’altres s’esperen però al final, han apurat a veure si podien passar i han preferit frenar a temps que arriscar-se a entrar directament.

D’altres no frenen, veuen l’espai i amb molta habilitat s’hi incorporen.

Hi ha qui treu el morro i demostra que allà hi és ell…

I hi ha els dos extrems també, els que esperen, esperen, esperen i segueixen esperant a tenir l’oportunitat perfecte, el moment oportú, i els que no els hi importa els demés i sense cap tipus de mirament avancen al que s’està esperant, posen en perill a tothom, i entren sense frenar pel mig de la continua i fent maniobrar als vehicles que ja estan dins la ronda.

Una manera diferent d’afrontar una situació com tantes persones diferents que hi passen cada dia, i com d’un detall quotidià i insignificant, es pot observar les mil i una maneres que tenen les persones per enfrontar-se a la vida: esperar o no esperar? Prudència o temeritat? Anar a totes o pas a pas?…

Com sempre la dificultat està en trobar l’equilibri i l’actitud idònia en cada situació.

Potser no em concentro gaire amb uns temes però en canvi estic molt receptiu per a d’altres, sobretot creativo-culturals…

Dec estar immers en la quinzena cultural, del Liceu (Aida) al Palau de la Música (Adriana Calcanhotto), exposicions de fotografia, cine, etc. ja que no paro gaire. Ja em va bé…

Inclús se m’acumula la feina i em comencen a coincidir cites. Tenia dues entrades per anar a veure l’entrega dels Premis Butaca però coincidien amb l’òpera…

Cadascú sap amb qui i com li agradaria compartir aquests moments, i per tant us deixo que ho trieu vosaltres. I com que el millor dels bons moments és poder compartir-los, de moment compartiré un secret: la web d’IcatFM (emissora de radio musical de Catalunya Radio) celebra un any i cada dia regala entrades per exposicions, concerts amb entrada reduïda, espectacles, etc. Tant sols heu de visitar la web, i triar la promoció que us interessi i omplir el formulari. Quasi sempre toca 🙂

Shhhhhhh! No ho diguis a ningú!