Advertencia: L'ordre de lectura no altera el producte dels continguts de les parts.
El dia seguent tambe el vaig comensar dora, pero esmorzant a la part rica dels allotjaments, The Volcano Lodge, l'hotel central del Parc Nacional, que te un premi de 5 diamants pero en canvi es tot de fusta i rustic, pocs luxes. I te un restaurant mirador, arran dels penyassegats del crater impressionant. Buffet lliure i mes d'una hora mirant per la finestra!!
La llar de foc del Volcano Lodge, enorme i autentica com la de tots els allotjaments d'aquest tipus dels parcs Nacionals americans, fa 61 anys que no s'apaga, i es que ni que sigui estiu tot l'any, a la nit estan a 10 graus…
Despres excursio a peu al llarg del volca. Te diferents craters, per diferents punts es veuen surtidors de vapor i fums de sofre, bastant toxic. L'ultima activitat important va ser fa 10 dies, just quan preparava el viatge. No surt explotant cap al cel, com l'erupcio de fa 10 anys, sino que son vessaments de rius de lava que van pels laterals.
Despres del volca, carretera i direccio sud. Parada a la platja, Punalu'u Beach, una platja de sorra negra, justa davant d'un oasi d'aigua dolsa i plena de palmeres. Pero a mes a mes es una platja on van les tortugues a alimentarse d'algues i animalets i descansar. Aixi que nomes entrar una mica a la platja vaig estar nedant amb 5 o 6 tortugues verdes (aqui explica una llegenda, com la de Puff el Drac Magic pero en tortuga, molt xula!). Un experiencia mes de contacte amb la natura i els animals impressionant!!
No us penseu que us ho explico tot, eh! Com lo de les dues noies hawaianes que em van parar en un semafor i van pujar al cotxe… (o era un somni?)
Seguint avall, la carretera arriba a l'extrem sud i comensa a pujar cap a la costa oest. Alla hi ha un poblet, Wai'ohinu (en hawaia nomes hi ha 13 lletres incloses les vocals, per aixo els noms tenen tantes vocals) on vaig dinar, en un bar de carretera molt tipic, i hi posava “el bar mes al sud de tots Estats Units” i es veritat, es l'extrem mes al sud, pero al costat hi havia un altre bar que tambe ho posava, aixi que no se quin dels dos era…
D'alla surt una pista forestal, que els del lloguer de cotxes no han de saber que he passat, que et porta al punt geografic de mes al sud Ka Lae, on hi ha uns penyassegats de 12-15 metres davant l'ocea i… Sorpresa! em trobo el Feliu saltant amb uns altres paios daltabaix, des d'unes plataformes! Es un lloc magnific per bussejar (sempre portava les ulleres i les aletes a sobre), ple de peixos de colors i aigua cristalina i molt neta, que es barreja amb aigua dolsa… Deu ser de les poques illes que conec sense problemes d'aigua dolsa, com que hi ha zones on plou molt, molt, ni ha per tot arreu, inclus en brolla dins del mar!
Pero alhora es molt profund, entra de seguida mar endins i despres em va explicar l'Steve que hi ha possibilitats de corrents molts forts (com a Gibraltar) s'ajunten els corrents de l'oest amb els de l'est i ho xuclen tot mar endins, i tenint en compte que fa dos dies es van perdre dos kayakistes i encara no els han trobat, millor no allunyar-se de la costa.
Al costat hi ha una platja de sorra verda, de cristalls de lava, pero calia caminar 45 minuts anar i 45 tornar, i encara em quedaven uns quants km…
Es curios el tema de les camises hawaianes que ens sembla que siguin de festa o informals i en canvi son de vestir, valen molt cares i els homes de negocis i als telenoticies nomes porten d'aquestes, sense corbata. Aloha spirit! I el florejat, tant dels banyadors com de les camises, ve del gran nombre d'arbres amb flor que hi ha, que cada illa te la seva flor caracteristica i tal. Hibiscus, plumeria,…
Despres d'aixo un bon sopar a casa amb l'Steve i el dia seguent a nedar a mar obert. Vam estar tres hores nedant per mar endins, sortint des d'un resort que coneix el seu amic Adam, que es com el Higgins de Magnum, (que eren de hawai) i ens va convidar a esmorzar i dinar arran de platja… buff quin resort!!
Pero el que hi havia sota l'aigua encara era mes espectacular, hem tornat a nedar amb tortugues, peixos globus i els mitics Awa que em van espantar el primer dia. Tot el fons es de coralls, tota la lava n'esta recoberta i ell que es campio de pesca submarina baixava fins a 10 metres i s'estava una estona per alla fent fotos a tothom qui passava (basicament peixos). I amb mes aigua de mar dins les fosses nassals que la que hi cap a la banyera de casa s'acabava l'excursio, tot a punt per empaquetar i volar cap a Chicago de nou.
Aloha
;)
;)