Un professor ha escannejat alguns exercicis i exàmens amb respostes ben curioses… mireu que respon un alumne quan en un exercici de física li pregunten on és la x!!! O el magnífic elefant que apareix al mig d'un problema i impedeix calcular el desplaçament d'un pes…

Potser seré poc original, però així tinc sempre a mà aquests vídeos dels Millors Vídeos de Youtube del 2006:

El més creatiu

La millor Comedia

El millor comentari

La millor serie

El millor musical

El més inspirador

El més adorable

En una setmana he vist dos accidents de moto a Barcelona. El primer va ser per culpa d'un cotxe que va girar a l'esquerra sense posar l'intermitent i el motorista que anava pel carril de l'esquerra va volar fins quedar estès al mig del carrer.
Avui, una noia ha patinat amb les primeres gotes de pluja i ha lliscat uns metres al mig de la Ronda Sant Antoni, i tots els cotxes han hagut de fer mil maniobres per no atropellar-la.

I suposo, com diuen les estadístiques, que això es deu anar repetint sovint a Barcelona.

Però precisament no vull parlar dels accidents sinó de la situació que es genera. En un moment, surt gent de sota les pedres, de darrera als arbres, de dins dels cotxes, de dins dels bars, de sota terra, dels balcons… un munt de gent s'aplega a veure què ha passat.

El deure d'auxili és una obligació però potser no cal que tothom l'exerceixi alhora. De fet, sovint ja ha arribat l'ambulància o un metge i encara sent algú que diu “aixequeu-li les cames” o “poseu-lo de costat que s'empassarà la llengua”. I es que de sobte tota aquesta gent que van fer una optativa a l'institut d'higiene personal, ja en saben més que els sanitaris que estan fent la seva feina… potser sembla exagerat però ho he viscut recentment.

I en canvi m'indigna que quan enlloc d'un accident es tracta d'un atac a una persona (insults a immigrants o a rodamóns, baralles, robatoris de bosses en ple dia o al metro, maltractaments, abusos d'autoritat, etc.) la gent reacciona de forma diferent. Ningú en vol saber, ningú t'ajuda,…Una mica trist…

Tothom s'amaga sota les pedres, darrera un arbre, dins d'un cotxe, dins d'un bar, sota terra, al balcó…

L'altre dia pensava amb tots els grans avantatges que tenim avui amb internet. Tinc totes les adreces preferides a del.icio.us, bloglines, les fotos a flickr, el correu a gmail, treballs en wikis escampats, apunts de la tesi al blog, etc. amb la tranquil·litat (juntament amb les copies de seguretat corresponents) que si entra un virus al portàtil, puc formatejar quasi sense patir per res.

Però tanta dependència… jejejeje En fi, que la setmana vinent, concretament aquest dissabte 24, es proclama el dia de l'apagada d'Internet. A veure si tot internauta és capaç de passar 24 hores sense connectar-se. El fet de que sigui dissabte ho facilita però tot i així… a veure, penseu què feu vosaltres al engegar l'ordinador? i si no hi ha internet? fer neteja de l'escriptori??

La gràcia és que cadascú expliqui què farà aquell dia, sense internet. Jo com que no estaré a Barcelona i no podré anar a la manifestació per la Vivenda Digna, estaré fent de Bomber Voluntari. I vosaltres?
Ah, m'oblidava que dissabte és la Jornada del Ball de Diables!

Tot i que nosaltres utilitzem aquesta web per allotjar i presentar articles, us la recomano amb aquesta presentació de fotografies.

Es mostra com si fos el programa per veure pdf, amb una barra lateral per anar passant pàgines (o una barra superior amb fletxetes, zoom, etc.). Us recomano que ho feu tot escoltant aquesta música instrumental (que si us agarada podeu descarregar lliurement)

Disfruteu d'aquests instants!

Descarrega'l en pdf

Feia temps que no rebia una bronca, i tot i que ha estat suau m'ha sobtat. Jo esperava el bus 3 per anar cap a l'aeroport. Fent les ganyotes típiques que fa tot miop quan no porta ulleres he fet aturar el bus 2, i al veure que no era li he fet senyals de que no era el que jo esperava.

Quan ha vingut el següent, per no tornar a patinar, m'he esperat a que estés tant a prop, però deu ser que hi veig fatal que no he vist que era el tres fins que el tenia davant, i clar, al dir-li que parés ja passava de llarg. Ha parat més endavant i mig en conya mig en serio m'ha vingut a dir que li l'hagués avisat abans, doncs millor.

Quan li he dit que no hi veia gaire i que no portava les ulleres, ha canviat d'actitud.

Potser si abans de cridar a algú o d'enfadar-nos, pensem en que hi pot haver algun motiu que desconeixem que l'hagin fet actuar així, ens entendríem tots millor. I si jo em posés les ulleres més sovint, la liaria menys!

ACTUALITZAT (11-3-2007): Aquesta és l'adreça de la pàgina on hi ha totes les curiositats dels números, un petit oblit!

Des dels anys immemorials els números han tingut una infinitat d'utilitats. Hi ha números primers, parells, senars, sencers, decimals,… podem fer l'arrel quadrada, la potència, la fracció, una derivada o fins i tot sumar!

Sabieu que el número 33 és el nombre més gran que no és la suma de diferents nombres triangulars?

Sorpresos? bocabadats? doncs n'hi ha més…

…el 53 és l'únic nombre de dos dígits reversible en hexadecimal.

Si teniu curiositat (i temps lliure) podeu veure les característiques de tots els nombres, des del 0 fins al 9999, el número Kaprekar.

imatge

Cada dia anem a treballar seguint la mateixa ruta. Ens llevem més o menys a la mateixa hora, agafem la moto i gas cap amunt.

Per tant molts dies passem pels mateixos carrers a la mateixa hora, i molta gent que deu fer el mateix, també.

Nosaltres els observem i comentem a veure qui fa tard o qui no va a l'hora.És una manera entretinguda de començar el dia.

Hi ha una dona que cada matí ha de córrer arrossegant dos nens petits perquè l'autocar que els porta a l'escola està a punt de marxar. Però avui no l'hem vist, potser són a l'hospital per una dislocació del braç d'un nen de tant estirar-los… potser si es llevés 10 minuts abans…

També ens fixem amb un pare jove que baixa pel carrer Gran de Gràcia empenyent un cotxet d'aquells que m'agraden tant, però com que és alt i el cotxet petit, ha de fer una postura una mica còmica. cada dia el veiem a un tram del carrer diferent!!

Però què passa quan algun detall (estendre la roba abans de marxar, quedar amb el tècnic de la calefacció, recollir la cuina, o la mandra!) fan que marxem deu minuts més tard? Doncs que la rutina canvia, trobem gent nova pel carrer, noves situacions,… o algú que també s'ha encantat i coincidim!