Hi ha dies que un no pot dormir. Llavors cal buscar algun recurs per agafar el son.
Després de dues voltes cap a la dreta i tres cap a l’esquerra em va passar pel cap el porter d’un puticlub que passo per davant sovint (!). Per intentar dormir em vaig posar a imaginar la vida d’aquest personatge.
És una paio d’uns 30 anys (uiui, potser m’equivoco, jo per les edats…), que vesteix “traje” i gavardina, i que treballa de 5 de la tarda a 5 de la matinada. Mentre que per alguns treballar en un puticlub pot semblar una ganga de feina, a mi em sembla que no pas.
Ell està totes les hores fora, a la porta, faci fred o calor, no com el deejay (a tot drap eh!) que està sempre dins.
Passa l’estona enviant missatges sms per mòbil, això sí. No sé a qui deu escriure. M’imagino que no té fills però sí una novia/dona a l’altre costat de la línia. Posats a imaginar, li paguen poc, i des de la seva oficina mòbil té negocis obscurs.
Si plega a les 5 de la matinada, i comptant que dormi unes 8 hores (8 + 5 = 13) es deu llevar al migdia. Després de dinar i jeure una estona per casa, ja se li han fet les quatre de la tarda. Temps de fer-li dos petons a la novia/dona i cap a la feina, ja que no hi viu a prop.
I així de dilluns a dissabte, cada dia! … menys diumenges.
Té una complexió física destacable, és alt i fort, però no sé quan deu anar al gimnàs, ni a passejar, ni al banc (que només obre una tarda a la setmana), ni a comprar, ni al cine, ni al dentista, ni a connectar-se a internet per buscar una altra feina, ni a quedar amb els amics, ni…
Potser la relació que hi ha entre aquest personatge i el fet que jo no pogués dormir és coneguda per alguns de vosaltres…
Sembla que ho hagi somiat, però no. Ho imaginava mentre estava despert, ben despert, sense poder dormir, que no sé què és pitjor.
;)
;)