Perdoneu que insisteixi amb les rutines, però és que a vegades hi ha situacions surrealistes. I segueixo referint-me al gimnàs perquè és un dels llocs (a part d'internet) on em socialitzo els dies entre setmana, i això que no hi conec a gaire gent….

Imagineu-vos un passadís llarg, llarg. D'aquells que si hi hagués poca llum faria por estar-hi sol (però en aquest gimnàs , al ser subterrani, i posen mooolta llum). Hi ha tot d'armariets lliure i uns quants d'ocupats. La meva rutina és anar sempre al mateix passadís (no ho digueu a ningú, però és més ample), l'armariet m'és indiferent. Però carai! Just t'estàs canviant, només hi ha una persona a l'altra punta, i patam, el que acaba d'arribar té la roba a la taquilla del meu costat, i clar, ell arriba suat, suat! Coincidència?

És que mira que n'hi ha d'armariets!! Aquí no és com als hotels, si posa taquilla 1536 és que n'hi ha 536, però als hotels si hi posa habitació 512 significa que només n'hi ha 12(i tu pensant que estàs a un hotel impressionant, el què fa el marquèting).

Però també passa que tu t'estàs canviant, i llavors acaba d'arribar un altre persona, i aquest si, té una rutina més estricta i s'ha de posar a la taquilla just del costat perquè és “la seva”, la que fa servir sempre, i tant li fa que hi hagi gent, que estigui ple de roba per allà estesa… li és igual. Exemple de persona A convençuda (potser tant no cal!)

En fi, a mi em faria gràcia estudiar Psicologia al acabar el doctorat però ara estic pensant afegir-hi sociologia, i poder estudiar aquests fenòmens paranormals en totes les dimensions humanes. Seguirem informant.

Acabo d'arribar de la piscina. Acabo d'arribar molt diferent de com he sortit de casa. I és que una estona en remull ja ho té això, et deixa diferent.

L'aigua és impressionant. Sembla mentida com després de tot un dia de treball, una estona submergit, ens reactivi d'aquesta manera. Suposo que el fet que en edat adulta, estiguem formats per més del 60% d'aigua déu ser un motiu de pes. Suposo que el cos es mereix que de tant en tant el tornem al seu estat natural i se n'alegra!

De veritat, l'aigua és vida! Hi ha coses que poden semblar millors:
– Pujar una muntanya, com el Carlit amb bona companyia… però no seria possible sense anar-se hidratant és a dir, bevent aigua.
– Anar de Girona a Olot amb bici és inoblidable, però de nou, sense beure aigua, és un patiment.
– Una sessió de capoeirano pot acabar mai bé de la vida, si no és bevent un litre d'aigua com a mínim.
– Una classe de ioga, no és complerta sense una bona dutxa (d'aigua!) al acabar.
I així la llista no s'acabaria. L'aigua, és imprescindible!

A més, l'aigua, quan es gela, cobreix els llacs, crea icebergs, fa que s'enfonsin vaixells però alhora emmagatzema líquids perquè a la primavera puguin germinar les llavors que porten tot l'hivern esperant el sol. En alguns llocs quasi ni la veuen a passar i a d'altres (Montes Khasi, India) en canvi els en sobra.

Per cert, m'agrada molt el disseny de les ampolles que cada any ven EVIAN, des del primer any que vam anar a Val Thorens, i la vam comprar a una gasolinera.
Com que durant tot l'any bec aigua de l'aixeta (i de Barcelona!) doncs per un dia em fa gràcia aquesta envasada.

Només us volia transmetre les bones sensacions que em dóna l'aigua:

“Buida la teva ment, allibera't de les formes, com l'aigua. Si poses aigua en una tassa, es converteix en la tassa.Si la poses en una ampolla, es converteix en l'ampolla. Si la poses en una tetera, es converteix en la tetera. L'aigua pot fluir o pot colpejar. Sigues aigua amic meu!”

Bruce Lee – Be water my friend

Heu pensat mai en la relativitat de les coses? què us sembla un objecte tant simple, vist des d'una altra perspectiva?

Fotografia – elrentaplats

Podríem dir que hi ha dos tipus de persones. Les persones tipus A i les persones tipus B. Això es desprèn d’un estudi dut a terme per l’autor, durant quasi 27 anys, amb una precisió de llenyataire i seguint el mètode científic d’un boletaire.

Les tipus A són aquelles que quan arriben a un lloc nou (feina, gimnàs, hotel, alberg, vestuaris,…) tenen per costum utilitzar sempre el mateix lavabo. El què trien el primer dia, en certa manera se’l fan seu. El primer dia el trien perquè està net, els hi agrada, té un penjador més que els altres, el pany tanca bé, etc. i al allarg dels dies el cuidaran com si fos el de casa seva i mai, mai li faran el salt. Bé, mai, mai….

Les persones tipus B són les que no es preocupen tant, ja sigui per mandra o bé per passotisme, els hi és igual. Tal com arriben, es posen al primer lavabo que troben. Els hi és igual si el portarotllos està trencat o si no hi ha penjadors. Tampoc es preocupen massa de netejar-ho, possiblement no hi tornaran.

I aquí és quan persones A i B entren en conflicte. Quan una persona A arriba al seu lloc preferit, i abans hi ha passat una persona B, pot ser que s’ho trobi en un estat que no és el què li agradaria trobar i l’impulsi a visitar el lavabo del costat, tota indignada perquè algú no ha tingut la mateixa cura que ella.

I llavors és quan es produeix un moment màgic, amb efectes psicològics (motiu d’un posterior estudi) consistent en comprovar que hi ha vida més enllà de les seves 4 parets. Per sort descobrirà un espai nou, potser més agradable, que no pensava que pogués existir. Mentre que la persona B seguirà igual, no s’haurà assabentat de res, la A ha superat un nou entrebanc en el seu camí.

I tu, ets A o B?