
Krahn – Magazine La Vanguardia 12/11/06

Krahn – Magazine La Vanguardia 12/11/06
Les bombolles de sabó són una de les expressions artístiques més espectaculars. Tenen la virtut de fer embadalir tant a infants com a adults, pels seus colors, per la seva mobilitat i per la seva extrema senzillesa.
Les bombolles de sabó donen un toc d’alegria a un instant, sovint passatger, però que és on rau la transcendència d’aquests objectes. El què fa mantenir expectant a tothom, homes i dones, nenes i vells, és l’emoció de veure una cosa tant fràgil, resistir més del què sembla.
Alhora, els jocs de llum i color que li donen el sabó, regalen uns instants màgics, que ens traslladen a una altra dimensió. Això sí, només són uns instants. Gaudim dels instants.
Amb tant d'enrenou pels efectes del canvi climàtic, l'ús de la bicicleta s'està consolidant a moltes ciutats. Londres no n'és una excepció i a simple vista, semblava que la gent anava més amb bici per Londres que per Barcelona, inclús els dies de pluja, ple de gent amb bici i impermeable.
A Londres, van posar en marxa una iniciativa per promoure'n el seu ús, com d'altres que ja s'havien dut a terme en altres ciutats, consistent en posar 10 bicis a disposició dels ciutadans, sense lligar ni res. 10 bicis de gamma alta, pintades de groc i amb cartells publicitaris. Si tu en veies una la podies agafar, fer-la servir i quan la deixessis, un altre l'agafava, gratuïtament. I alhora, es posava en marxa una web perquè tots els usuaris d'aquestes bicicletes poguessin deixar missatges. Un total de 230.000 visites a la web i centenars de viatges, avalen l'èxit de la iniciativa.
“Un noi arribava tard al cine, on l'esperava la seva novia, i com que amb bus tardaria molt, va veure una bici d'aquests i va arribar puntual!” i com aquesta, mil històries més…
Però sí, tot el què us esteu suposant, és el què finalment va passar: passades les 6 setmanes d'experiment, quan l'ajuntament anava a recollir les bicicletes, que volien enviar a un projecte a l'Àfrica, fiufiu ja no les va trobar! I ja poden preguntar a la web o als fòrums, què no hi ha manera de saber un són.
Sis setmanes de vida! Quan haguessin durant a Barcelona??
Per a qui li interessi, el proper diumenge es fa un acte a 28 ciutats, reclamant l'ús de les bicicletes per reduir les emissions de CO2.
Sí, acabo d'arribar a Barcelona i estic fent nous amics.
Bé, de fet, eren uns “amics” que havia deixat enrere abans de marxar i que ara he retrobat.
No acabo d’entendre perquè amb tantes comissions i quotes com paguem, els bancs no obren cap tarda de maig a octubre! És que no tenim ni dret a accedir als nostres diners ni una setmana a la setmana. A l’Agost fa calor, però de Maig a Octubre???
En fi, els “amics” del banc ara, que ja obren a les tardes, volen que em faci una assegurança amb ells, que em compri un ordinador portàtil nou, a crèdit i més car que al Mediamarkt, i que em faci un fons d’inversió, que per assegurar podria ser de 75 i 25, per no patir.
Doncs abans de marxar, el meu “amic”, el qual encara visito sovint perquè em cau més simpàtic que els de l’oficina més propera, insistia en que necessitava tot això. Però el tio era sincer, i això m’agrada, jejeje. Perquè clar, ara tindrà una nena i ha de pagar la hipoteca (que tal i com estan els interessos…) i necessita col•locar tot el què pugui!
I ahir que vaig exercir el meu dret a anar a la caixa a la tarda, a una altra entitat que la del meu amic, em van insistir en canviar l’assegurança de la moto, que “a vegades surt més a compte la nostra assegurança, ni que ho tinguis junt amb tota la família i et facin bonificacions”.
Així què, per qui encara no ho sàpiga, les caixes no obren a les tardes de Maig a Octubre, per preparar els nous productes que vendran a les tardes, quan el fred i la manca de claror deprimeixen a qualsevol!

Tren Lancaster – London Euston 9:29 zulu
Li acaba de caure el llapis sota el seient de davant i no se n’ha adonat.
És un noi jove, francès, i pels apunts que repassava he sabut que estudiava en una Management School, tot i que per la camisa blanca, la corbata, els pantalons de fil, els mitjons negres, els mocassins i un bon rellotge de corretja de cuir negre, ja ho semblava.
S’ha hagut d’aixecar de cop i volta, per deixar passar a una noia que volia seure al costat de la finestra, ell estava al passadís, i recollint els apunts, el mòbil, el bolígraf, el cafè i la llibreta de notes, li ha caigut. Al passadís, la gent seguia esperant per passar, s’ha posat vermell i no ha vist com li queia.
Una noia que porta una bossa penjada en bandolera, es gira i dóna un cop al senyor que està assegut al costat del passadís, no se n’adona. El senyor i jo sí; ell ho ha notat i jo tant sols observava.
Un altre senyor parla amb el seu veí. El veí va dient que si amb el cap, però no l’escolta. El que ha començat la conversa no se n’adona, des de dins no es veu però a mi m’ho ha semblat. Potser m’equivoqui. Potser m’estan observant a mi. Potser la samarreta de moltapor els crida l’atenció. Tant se val. La senyora del costat, que està fent meditació, no entén què escric (ja que ho escric en un tros de paper que he trobat per aquí) i es queda amb les ganes i la curiositat.
Nota: I amb aquesta petita crònica acaba la meva estada a Anglaterra… No sé què passarà demà, però espero poder-vos seguir explicant cabòries des d'aquest petit forat.
Can pistraus
[com les variants pistrac, pistracs, probablement del cast. pistraje, pistraque, encreuament de pisto i comistraje]
Mot emprat en l'expressió a can Pistraus loc adv A la perdició, al desastre. Eren molt rics, però tota la seva fortuna se n'ha anat a can Pistraus.
Em feia gràcia aquesta expressió i en vaig buscar la definició. I jo no sé si aquest pobre home va anar a parar a can pistraus o no però no n'hi havia per menys:
“La policia deté un noi de 23 anys per conduir marxa enrere 450 quilòmetres, al llarg del desert d'Austràlia, a 45 km/h”.
Resulta que se li va espatllar el canvi de marxes i només podia anar marxa enrere! I ja és greu, que en una carretera per on no hi passa mai ningú, on les gasolineres estan cada 200 o 300 quilòmetres, on només et creues amb les mítiques boles del desert i les vaques es morin deshidratades, se t'espatlli el canvi de marxes, només puguis anar marxa enrere durant 450 km. i a 45 km/h (unes 10 hores!!!) i t'acabi detenint la poli!!

Avui us presento un projecte molt interessant que pretén fomentar la cultura lliure a través d’internet. I en aquesta línia, han editat un recopilatori de música jazz sota el nom “Música lliure II”, ja que hi ha la versió Música Lliure I, que és un recull de música catalana d’altres estils.
Aquesta música està disponible per ser baixada lliurement, sota la llicència de Creative Commons que ho autoritza.
Aprofito també per presentar-vos una pàgina d’enllaços que he afegit al bloc, al menú de la dreta, amb un recull de programari lliure de tot tipus.
Així doncs espero que gaudiu amb aquesta música, la qualitat de la qual és excel•lent. Això sí, si us ho voleu grabar en un CD, haureu de pagar el canon a la SGAE, per una música de la qual ells no en tenen cap dret. A Andorra no es paga el canon (i que cadascú compri els cds on vulgui).
Si bé en moltes webs es troben fotos d'anglesos alcohòlicament desinhibits en festes universitàries, on hi passa de tot, els que hi ha aquí deuen ser-ne l'excepció (si més no a la piscina).
A Utah, em van avisar que utilitzar banyador de natació era sinònim d'homosexualitat i que cridava l'atenció, per tant “allà dónde fueres haz lo que vieres”. Però aquí ningú m'ha dit res i enlloc d'una piscina sembla que estigui en un cole de l'Opus.
Situem-nos: piscina coberta de 25×12'5m. On hi ha famílies, estudiants, nenes, avis… I només hi ha un carril per nedar, que no fa ni dos metres d'amplada i tothom neda braça! Jo més d'un cop he vist perillar parts sensibles del meu cos…
El problema, a part de que la gent no porti gorro i l'aigua sigui translúcida a punt de sublimació, és quan surts de l'aigua. Els vestuaris, que tenen els seus anys, són com molts altres, amb les les dutxes sense mampara ni res, una paret i 5 sortidors. I jo em dutxava allà tant tranquil fins que el tercer dia em vaig començar a sentir observat, bastant observat. Llavors, observant jo, vaig veure que ningú es despullava allà davant dels demés, al contrari: el terra està xop (perquè no hi ha mampares a les dutxes i es mulla tot) però a ells els hi és igual, abans es mullen els pantalons i els mitjons que deixar anar la tovallola que els tapa. Es dutxen amb banyador, si si amb sabó i tot, però amb banyador. En canvi ningú porta xancletes, serà que els fan nosa.
En fi, allà ells i els seus problemes però PERQUÈ VAN FER LES DUTXES AIXÍ, DONCS?
70.000 mil litres de pintura, 455 morters i 1.700 detonadors son necessaris per aquest espectacle:
I el mitic Sony Balls: