Amb tant d'enrenou pels efectes del canvi climàtic, l'ús de la bicicleta s'està consolidant a moltes ciutats. Londres no n'és una excepció i a simple vista, semblava que la gent anava més amb bici per Londres que per Barcelona, inclús els dies de pluja, ple de gent amb bici i impermeable.

A Londres, van posar en marxa una iniciativa per promoure'n el seu ús, com d'altres que ja s'havien dut a terme en altres ciutats, consistent en posar 10 bicis a disposició dels ciutadans, sense lligar ni res. 10 bicis de gamma alta, pintades de groc i amb cartells publicitaris. Si tu en veies una la podies agafar, fer-la servir i quan la deixessis, un altre l'agafava, gratuïtament. I alhora, es posava en marxa una web perquè tots els usuaris d'aquestes bicicletes poguessin deixar missatges. Un total de 230.000 visites a la web i centenars de viatges, avalen l'èxit de la iniciativa.

“Un noi arribava tard al cine, on l'esperava la seva novia, i com que amb bus tardaria molt, va veure una bici d'aquests i va arribar puntual!” i com aquesta, mil històries més…

Però sí, tot el què us esteu suposant, és el què finalment va passar: passades les 6 setmanes d'experiment, quan l'ajuntament anava a recollir les bicicletes, que volien enviar a un projecte a l'Àfrica, fiufiu ja no les va trobar! I ja poden preguntar a la web o als fòrums, què no hi ha manera de saber un són.

Sis setmanes de vida! Quan haguessin durant a Barcelona??

Per a qui li interessi, el proper diumenge es fa un acte a 28 ciutats, reclamant l'ús de les bicicletes per reduir les emissions de CO2.

Tren Lancaster – London Euston 9:29 zulu

Li acaba de caure el llapis sota el seient de davant i no se n’ha adonat.

És un noi jove, francès, i pels apunts que repassava he sabut que estudiava en una Management School, tot i que per la camisa blanca, la corbata, els pantalons de fil, els mitjons negres, els mocassins i un bon rellotge de corretja de cuir negre, ja ho semblava.

S’ha hagut d’aixecar de cop i volta, per deixar passar a una noia que volia seure al costat de la finestra, ell estava al passadís, i recollint els apunts, el mòbil, el bolígraf, el cafè i la llibreta de notes, li ha caigut. Al passadís, la gent seguia esperant per passar, s’ha posat vermell i no ha vist com li queia.

Una noia que porta una bossa penjada en bandolera, es gira i dóna un cop al senyor que està assegut al costat del passadís, no se n’adona. El senyor i jo sí; ell ho ha notat i jo tant sols observava.

Un altre senyor parla amb el seu veí. El veí va dient que si amb el cap, però no l’escolta. El que ha començat la conversa no se n’adona, des de dins no es veu però a mi m’ho ha semblat. Potser m’equivoqui. Potser m’estan observant a mi. Potser la samarreta de moltapor els crida l’atenció. Tant se val. La senyora del costat, que està fent meditació, no entén què escric (ja que ho escric en un tros de paper que he trobat per aquí) i es queda amb les ganes i la curiositat.

Nota: I amb aquesta petita crònica acaba la meva estada a Anglaterra… No sé què passarà demà, però espero poder-vos seguir explicant cabòries des d'aquest petit forat.

Cultura Lliure

Avui us presento un projecte molt interessant que pretén fomentar la cultura lliure a través d’internet. I en aquesta línia, han editat un recopilatori de música jazz sota el nom “Música lliure II”, ja que hi ha la versió Música Lliure I, que és un recull de música catalana d’altres estils.

Aquesta música està disponible per ser baixada lliurement, sota la llicència de Creative Commons que ho autoritza.

Aprofito també per presentar-vos una pàgina d’enllaços que he afegit al bloc, al menú de la dreta, amb un recull de programari lliure de tot tipus.

Així doncs espero que gaudiu amb aquesta música, la qualitat de la qual és excel•lent. Això sí, si us ho voleu grabar en un CD, haureu de pagar el canon a la SGAE, per una música de la qual ells no en tenen cap dret. A Andorra no es paga el canon (i que cadascú compri els cds on vulgui).