{"id":1265,"date":"2009-04-27T00:02:59","date_gmt":"2009-04-26T22:02:59","guid":{"rendered":"http:\/\/www.elrentaplats.cat\/blog3\/?p=1265"},"modified":"2009-04-27T00:02:59","modified_gmt":"2009-04-26T22:02:59","slug":"el-viatge-duna-tesi","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.francescbalague.com\/blog\/2009\/04\/27\/el-viatge-duna-tesi\/","title":{"rendered":"El viatge d\u2019una tesi!"},"content":{"rendered":"

Doncs aix\u00f2, tal i com sona\u2026 un projecte<\/a> professional i personal, que ha durat 4 anys i mig, ja est\u00e0 impr\u00e8s.<\/p>\n

Costa fer-se a la idea de qu\u00e8 signifiquen 54 mesos de feina, amb diferents ritmes, amb diferents motivacions, etc. per\u00f2 ara, quan ho tens a les mans i t\u2019imagines que all\u00e0 hi ha tot aquest temps recollit\u2026 buf\u2026 t\u2019agafa un no s\u00e9 qu\u00e8 i un no s\u00e9 com\u2026 s\u00f3n moltes hores que, fossis on fossis, el cap hi dedicava atenci\u00f3, sabia que sempre quedava alguna cosa pendent per fer, unes lectures per resumir, unes dades per analitzar i moooltes p\u00e0gines en blanc per escriure.<\/p>\n

Per la meva edat, \u00e9s el projecte m\u00e9s llarg en el que he estat implicat, i durant tot aquest temps era la meva activitat principal\u2026 I ara, de cop i volta, s\u2019acaba; t\u2019inventes una portada, un \u00edndex i uns agra\u00efments, i fiufiu. S\u2019ha acabat!<\/p>\n

De fet, queda pendent que la junta de Departament, la junta de facultat i la comissi\u00f3 de doctorat, en dongui el vist i plau, passi un temps en exposici\u00f3 p\u00fablica i finalment es convoqui el tribunal per defensar-la. Fins llavors, la panxa segueix indicant que no \u00e9s un tema tancat.<\/p>\n

I aix\u00ed ho he resumit:<\/p>\n

\n

El proc\u00e9s d\u2019elaboraci\u00f3 d\u2019una tesi doctoral \u00e9s un llarg viatge. Comen\u00e7a amb molta il\u00b7lusi\u00f3 i es va construint a mesura que va avan\u00e7ant. En tots els viatges hi ha moments \u00e0lgids, moments tensos, moments feli\u00e7os i moments tristos. Es cometen errors i es corregeixen. Es descobreixen nous camins i es coneixen noves persones. Es creen nous lligams i nous vincles. Es camina lentament, aturant-se a cada rac\u00f3, o s\u2019accelera i s\u2019avan\u00e7a a passes de gegant. Llocs llunyans, fant\u00e0stics i desconeguts. Llocs propers, que es veuen cada dia per\u00f2 que no es coneixen. Tot tipus de mitjans de transport. Temps per llegir i temps per escriure. Sovint la m\u00fasica \u00e9s una bona companyia. Els viatges acostumen a remoure emocions, a posar les sensacions a flor de pell, nerviosisme, excitaci\u00f3, cansament, euf\u00f2ria, alegria, des\u00e0nim, desorientaci\u00f3, felicitat\u2026 I tamb\u00e9 ajuden a fer-nos m\u00e9s forts, m\u00e9s savis, m\u00e9s respectuosos, m\u00e9s tolerants\u2026 Un viatge de 4 anys com aquest ha donat per molt, i \u00e9s l\u2019inici de nous camins, nous reptes i oportunitats. Per\u00f2 aquests 4 anys no han estat en solitari; al contrari, sempre ben acompanyat. I sense aquesta companyia res d\u2019aix\u00f2 hagu\u00e9s tingut sentit. Als qui ja no hi s\u00f3n. Als qui hi han estat des del principi. Als qui hi segueixen sent, per\u00f2 una mica m\u00e9s lluny. Als qui hi s\u00f3n ben a prop. Als qui m\u2019han guiat des de petit, i als qui em guien de gran. Als qui em fan tocar de peus a terra i als qui em fan somniar. Als qui m\u2019han aguantat els moments de nervis, i en tots moments.<\/p>\n<\/blockquote>\n

I continua amb agra\u00efments m\u00e9s personals, que com que\u00a0 ells i elles ja saben qui s\u00f3n, de moment es queden impresos en paper. Gr\u00e0cies per caminar al meu costat!<\/strong><\/p>\n

\"\"<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Doncs aix\u00f2, tal i com sona\u2026 un projecte professional i personal, que ha durat 4 anys i mig, ja est\u00e0 impr\u00e8s. Costa fer-se a la idea de qu\u00e8 signifiquen 54 mesos de feina, amb diferents ritmes, amb diferents motivacions, etc. … Continue reading →<\/span><\/em><\/a><\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":[],"categories":[4,12],"tags":[414],"jetpack_featured_media_url":"","_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.francescbalague.com\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1265"}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.francescbalague.com\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.francescbalague.com\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.francescbalague.com\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.francescbalague.com\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=1265"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/www.francescbalague.com\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1265\/revisions"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.francescbalague.com\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=1265"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.francescbalague.com\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=1265"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.francescbalague.com\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=1265"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}