{"id":1417,"date":"2009-07-30T10:47:13","date_gmt":"2009-07-30T08:47:13","guid":{"rendered":"http:\/\/www.elrentaplats.cat\/blog\/?p=1417"},"modified":"2009-07-30T10:47:13","modified_gmt":"2009-07-30T08:47:13","slug":"22-dies-a-luvi","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.francescbalague.com\/blog\/2009\/07\/30\/22-dies-a-luvi\/","title":{"rendered":"22 dies a l’UVI"},"content":{"rendered":"

\"Sala<\/p>\n

Quan una persona arriba a urg\u00e8ncies d’un hospital i despr\u00e9s d’una exploraci\u00f3 diuen que ha d’anar a l’UVI, d’entrada ja no \u00e9s gaire bona senyal. L’UVI \u00e9s la Unitat de vigil\u00e0ncia intensiva<\/a>; on ingressen els pacients que necessiten un seguiment continu, sovint respiraci\u00f3 artificial, medicaci\u00f3 molt controlada, etc.<\/p>\n

A l’arribar, una infermera explica les normes que regulen aquest espai, i que a partir d’aquell moment passen a formar part del teu dia a dia com a visitant. Hi ha tres torns de visita, nom\u00e9s pot entrar una persona a l’habitaci\u00f3, cal posar-se una bata, desinfectar-se les mans abans i despr\u00e9s d’entrar, etc. El metge d\u00f3na informaci\u00f3 un cop al dia, a la visita del migdia. I a partir d’aquest moment, aquests tres torns de visita s\u00f3n els que passen a organitzar la jornada. Amb el pas dels dies, coneixes les altres fam\u00edlies que tenen alg\u00fa ingressat, algunes que arriben noves, d’altres que marxen, i amb qui es creen m\u00e9s o menys empaties… s\u00f3n moltes hores compartides a la sala d’espera.<\/p>\n

Dins l’habitaci\u00f3 de la UVI, hi ha tres m\u00e0quines principals, que els nouvinguts a aquest m\u00f3n, per molt interessant que sigui, no ten\u00edem cap inter\u00e8s en con\u00e8ixer tant profundament. Hi ha el respirador; una m\u00e0quina que ajuda a respirar al pacient i que amb un soroll r\u00edtmic molt caracter\u00edstic \u00e9s l’\u00fanic que trenca el silenci de l’habitaci\u00f3. Un so que se’t grava a dins, i que amb el pas dels dies, fins hi tot pots notar-ne les difer\u00e8ncies de freq\u00fc\u00e8ncia. Una altre aparell important \u00e9s el monitor de control cardiol\u00f2gic que monitoritza l’estat del cor i de la circulaci\u00f3 sangu\u00ednia (la pressi\u00f3, les pulsacions, la saturaci\u00f3, etc.). I L’altra gran aparell \u00e9s el penjador de sueros i control de dispensador de medicament informatitzat. Els medicaments que necessiten un control m\u00e9s prec\u00eds, utilitzen uns aparells electr\u00f2nics que permeten indicar el percentatge o el volum per hora de medicament necessari de manera molt exacta.<\/p>\n

Per tant, cada vegada que entres a l’habitaci\u00f3, els nouvinguts ens fixem en aquestes tres m\u00e0quines a veure qu\u00e8 ha canviat, qu\u00e8 marquen, si tot sembla “normal”, etc. sense saber exactament qu\u00e8 significa, com evoluciona, etc. que el metge resumeix i ho explica de forma entenedora cada migdia. I a mesura que passen els dies vas aprenent qu\u00e8 signifiquen tots aquests valors, quins s\u00f3n bons i quins no ho s\u00f3n tant. Qu\u00e8 \u00e9s una via subcl\u00e0via, una sonda enteral, el nivell de leuc\u00f2cits, de plaquetes i de prote\u00efna C reactiva<\/a>, qu\u00e8 significa exactament un pron\u00f2stic reservat, com funcionen els fongs, les bact\u00e8ries (i diferents tipus), els antibi\u00f2tics, els cultius, els an\u00e0lisis, qu\u00e8 \u00e9s un TAC<\/a>, un ecocardiograma<\/a>, etc. En 22 dies i sense voler-ho, fas un curs de medicina general al qual tu no t’havies matriculat.<\/p>\n

Les tres visites marquen el pas dels dies, desorientant la noci\u00f3 del temps, nom\u00e9s ordenada per aquestes tres franges al dia i la nit per descansar. No saps si \u00e9s dilluns, dimarts o dissabte. I nom\u00e9s recordes on ets per l’olor tant caracter\u00edstica que fa l’hospital, l’UVI i el gel desinfectant que repetidament cal posar-se a les mans. L’olor \u00e9s especial. Nom\u00e9s s’obren els portes de l’hospital i ja identifiques aquella olor, tots els pensaments del m\u00f3n exterior desapareixen i l’olor et transporta de cop i volta a una altra realitat; ets a un hospital, i sense voler ser-hi.<\/p>\n

La gent que viu fora de la ciutat s’ha de despla\u00e7ar i organitzar la vida en funci\u00f3 d’aquests despla\u00e7aments i visites. Trasbalsa tot l’organigrama personal i familiar.<\/p>\n

Tamb\u00e9 amb el pas dels dies, coneixes a tot el personal, els seus torns, els seus inhumans-horaris, i en el fons s\u00f3n totes aquestes persones les que fan possible que tot tiri endavant; la seva feina consisteix en donar tot el suport i cures necess\u00e0ries a aquests pacients. I tenen molta feina! Alguns d’aquests pacients estan sedats, adormits, i a m\u00e9s a m\u00e9s de les cures necess\u00e0ries se’ls ha de rentar, afaitar, moure, traslladar a fer unes radiografies, girar, alimentar, animar, tornar a moure… I per altra banda xerrar amb els familiars, explicar l’evoluci\u00f3 i la situaci\u00f3 dels pacients, donar informaci\u00f3 delicada de la millor manera possible, explicar els tractaments i les tasques que estan duent a terme, etc. Aquesta informaci\u00f3 \u00e9s igual d’important que les cures i atencions al pacient, ja que al costat de cada pacient hi ha uns familiars que no saben qu\u00e8 est\u00e0 passant i que necessiten que alg\u00fa els hi parli, escolti i acompanyi en aquest proc\u00e9s.<\/p>\n

L’hospital \u00e9s un gran ecosistema on tothom hi juga un paper important perqu\u00e8 tot funcioni, des del personal de manteniment, els metges de gu\u00e0rdia… i tot i con\u00e8ixer de primera m\u00e0 aquest entorn, realment no el pots con\u00e8ixer a fons fins que no t’hi veus immers i implicat. I nom\u00e9s queda felicitar i agrair a totes aquestes persones que de forma professional desenvolupen aquesta tasca humana.<\/p>\n

22 dies poden ser molts o poden ser pocs. El tems \u00e9s relatiu<\/a>: per\u00f2 sigui com sigui es fan eterns. Hi ha temps per a la incertesa, temps per al neguit i el dubte, l’angoixa de no saber qu\u00e8 passar\u00e0. Hi ha temps per pensar i plantejar-se moltes coses… Per\u00f2 despr\u00e9s d’aquests 22 dies, per sort, en venen molts m\u00e9s… i \u00e9s una gran not\u00edcia quan t’anuncien que s’abandona l’UVI i es passa a planta (una habitaci\u00f3 normal). Per\u00f2 sempre queda el neguit de si realment ja no hi ha cap problema, si tot anir\u00e0 b\u00e9, si ja est\u00e0 tot controlat… per\u00f2 entre dubtes i alegries, aix\u00f2 nom\u00e9s el temps ho dir\u00e0.<\/p>\n

\n

Nom\u00e9s… gr\u00e0cies!<\/p>\n<\/blockquote>\n

\n

\n

Foto CC: krynowekeine<\/a><\/h5>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Quan una persona arriba a urg\u00e8ncies d’un hospital i despr\u00e9s d’una exploraci\u00f3 diuen que ha d’anar a l’UVI, d’entrada ja no \u00e9s gaire bona senyal. L’UVI \u00e9s la Unitat de vigil\u00e0ncia intensiva; on ingressen els pacients que necessiten un seguiment … Continue reading →<\/span><\/em><\/a><\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":[],"categories":[12],"tags":[195,435,439],"jetpack_featured_media_url":"","_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.francescbalague.com\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1417"}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.francescbalague.com\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.francescbalague.com\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.francescbalague.com\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.francescbalague.com\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=1417"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/www.francescbalague.com\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1417\/revisions"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.francescbalague.com\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=1417"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.francescbalague.com\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=1417"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.francescbalague.com\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=1417"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}