Em sap greu desilusionar-vos, per\u00f2 per sort no em passen coses sorprenents cada dia.
Avui ha estat un dia tranquil. Com que feia sol (estic comen\u00e7ant a dubtar de tot el qu\u00e8 havia sentit a dir sobre Londres) he decidit seguir caminant, ja que em quedava per veure el m\u00edtic pont sobre el riu i el centre, amb els seus mercats,… dem\u00e0 i dem\u00e0 passat ja he d\u2019anar a la Universitat, on tinc unes visites concertades. <\/p>\n
Realment molts us deveu preguntar qu\u00e8 hi faig jo aqu\u00ed? doncs \u00e9s f\u00e0cil i segur qu\u00e8 molts us hi sentireu identificats. Estic fent el doctorat sobre les estrat\u00e8gies docents que utilitza el professorat universitari i quines necessitats i dificultats tenen per a millorar les seves classes. Per tant estar\u00e9 a Londres visitant l\u2019Imperial College i coneixent qu\u00e8 fan ells per millorar les seves classes, com utilitzen els recursos tecnol\u00f2gics, etc. I despr\u00e9s a Lancaster el mateix a la Universitat d\u2019all\u00e0. <\/p>\n
B\u00e9, un cop ja us he posat al dia dels meus assumptes, us en vull transmetre un altre. A mi em va marcar la s\u00e8rie Ve\u00efns, que feien a tv3 fa anys, anys. I sempre sortia l\u2019escena de la bugaderia. Doncs ara soc a Anglaterra i la vull viure. No marxar\u00e9 de Londres sense passar dues hores assegut davant d\u2019una rentadora-assecadora de dos mestres de di\u00e0metre, veient com d\u00f3na voltes. Primer cap a un costat i despr\u00e9s cap a l\u2019altre. I si m\u2019avorreixo, a llegir alguna revista del cor rosa angl\u00e8s. Doncs s\u00ed, sortir\u00e9 de l\u2019alberg amb una cistella de mimbre plena de roba, i anir\u00e9 dos carrers m\u00e9s avall on un cartell de ne\u00f3 blau que hi diu \u201cLaundry\u201d, s\u2019intercala amb un de vermell que diu \u201cyes, we\u2019re open\u201d.
Espero poder compartir amb vosaltres aquestes sensacions, i si alg\u00fa t\u00e9 enveja, a Gr\u00e0cia, crec que a la Pla\u00e7a del Sol, tamb\u00e9 n\u2019hi ha una!!<\/p>\n
Aaaah i suposo que els que heu estat aqu\u00ed ja ho sabeu. I \u00e9s que a totes les guies ho posa: \u201csobretot no et paris a l\u2019esquerra de les escales mec\u00e0niques del metro, que molesta molt als anglesos\u201d. I jo no m\u2019ho acabava de creure, per\u00f2 avui ho he viscut i \u00e9s incre\u00efble. Estem tres persones assegudes al metro, un al costat de l\u2019altre. Un paio mig vagabundo que porta gorro de llana (fa fresca per\u00f2 com per portar gorro…), un modern amb americana i suadora de caputxa a sota, escoltant m\u00fasica i jo. Tot normal, cadasc\u00fa al seu rotllo, jo mirant i escoltant a tothom… Quan arribem a la parada, baixem els tres alhora, una darrera l\u2019altre sense emp\u00e8nyer, tot normal, cadasc\u00fa al seu rotllo, jo mirant i escoltant a tothom… i pugem els tres a l\u2019ascensor (el metro deu anar molt avall i tamb\u00e9 cal ascensor), tot normal, cadasc\u00fa al seu rotllo, jo mirant i escoltant a tothom… per\u00f2 quan comencem a pujar les escales mec\u00e0niques, jo em poso a la dreta, com diu la guia (que per alguna cosa la he comprat!) i el del gorro a la meva esquerra. Llavors el modern-londinenc, es posa en el paper de Londinenc-enfadat-per-haver-parat-a-l\u2019esquerra i de molt males maneres empeny al del gorro i li diu: \u201cperdoni!\u201d. Ara ja no \u00e9s normal, jo al meu rotllo i casi saltem daltabaix de la barana de la DRETA! Per\u00f2 el del gorro no es d\u00f3na per al\u00b7ludit i el seg\u00fcent que puja repeteix l\u2019escena i el torna a apartar de males maneres.
Crec que com que tothom va al seu rotllo, i com que \u00e9s una rutina de cada dia, l\u2019\u00fanic que la trenca \u00e9s quan alg\u00fa es para al costat esquerra. Deuen pensar mira, el novato, i de mala gana l\u2019aparten. I aix\u00ed trenquen amb la rutina i tenen alguna cosa per comentar: \u201cOh avui m\u2019ha passat una cosa sorprenent al metro, un paio amb gorro de llana s\u2019ha parat al costat esquerra de les escales mec\u00e0niques, t\u2019ho pots creure?\u201d<\/p>\n
En fi, un altre dia m\u00e9s!<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"
Em sap greu desilusionar-vos, per\u00f2 per sort no em passen coses sorprenents cada dia. Avui ha estat un dia tranquil. Com que feia sol (estic comen\u00e7ant a dubtar de tot el qu\u00e8 havia sentit a dir sobre Londres) he decidit … Continue reading