{"id":178,"date":"2006-10-15T08:00:06","date_gmt":"2006-10-15T15:00:06","guid":{"rendered":"http:\/\/www.elrentaplats.cat\/blog\/index.php?entry=entry061015-170006"},"modified":"2006-10-15T08:00:06","modified_gmt":"2006-10-15T15:00:06","slug":"la-rutina","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.francescbalague.com\/blog\/2006\/10\/15\/la-rutina\/","title":{"rendered":"La rutina&#8230;"},"content":{"rendered":"<p>Em sap greu no escriure tant sovint&#8230; Ara comen\u00e7ava a agafar el ritme, a rebre m\u00e9s comentaris que de costum, etc. Per\u00f2 \u00e9s que ara ja he tornat a la rutina(llevar-se, menjar, treballar, dormir&#8230;) i d\u00f3na poc a les aventures o reflexions filos\u00f2fiques. <br \/>No vaig saber que finalment marxava a Anglaterra i a on anava, fins 4 dies abans, i per tant en un moment em vaig trobar a Londres, una ciutat que d&#039;entrada no m&#039;atreia, parlant en angl\u00e8s i tot moolt m\u00e9s car que a Barcelona, havent-me d&#039;espavilar per menjar, per moure\u2019m d&#039;un lloc a un altre, etc. I per tant la rutina va canviar de cop, quasi sense assimilar-ho. I precisament \u00e9s d\u2019aix\u00f2, de les rutines, del qu\u00e8 us volia parlar avui.<\/p>\n<p>Tooots tenim els nostres costums, des de que ens llevem, fins que anem a dormir, i incl\u00fas quan dormim, i quan vas a un lloc nou, doncs t\u2019hi has d\u2019anar acostumant. <\/p>\n<p>D\u2019entrada aqu\u00ed els horaris s\u00f3n diferents. El fet d\u2019anar una hora menys no \u00e9s el m\u00e9s destacat, sin\u00f3 l\u2019horari europeu dels \u00e0pats. Dinar a les dotze o la una, no \u00e9s del tot rebutjable, si acab\u00e9ssim de trebalalr a les 5 i despr\u00e9s lliure. Per\u00f2 sopar a les 7 \u00e9s una mica m\u00e9s complicat de compaginar, amb la nostra rutina. Si sopes a les 7, qu\u00e8 fas fins que no vas a dormir? Jo a la tarda, quan marxo del despatx, ja no tinc internet, i a la resid\u00e8ncia no hi ha televisi\u00f3 ni companys de pis. Que jo el primer dia&#8230; b\u00e9 us situo. Es tracta d\u2019una planta baixa amb tres habitacions independents i una sala-cuina com\u00fa. Doncs el primer dia, despr\u00e9s de sopar sol i no veure rastres d\u2019altra gent, quan vaig sentir que alg\u00fa entrava a la seva habitaci\u00f3 vaig sortir pitant a saludar i presentar-me&#8230;\u201dhola que soc el noi d\u2019aqu\u00ed davant, que estar\u00e9 aqu\u00ed un mes i soc de Barcelona&#8230;\u201d i l\u2019altre \u201cah, hola encantat jo soc de les Scheichelles i he vingut a veure la meca filla que estudia aqu\u00ed i dem\u00e0 ja marxo\u201d. Al cap de dos dies, em trobo un altre home a la cuina i repeteixo la presentaci\u00f3&#8230; \u201chola que soc el noi d\u2019aqu\u00ed davant, que estar\u00e9 aqu\u00ed un mes i soc de Barcelona&#8230;\u201d i ell \u201cA hola, jo soc de Glasgow i dem\u00e0 ja marxo&#8230;\u201d. Total que aqu\u00ed entra hi surt la gent tot el dia i no d\u00f3na temps a establir converses, i si hi sumem els horaris dels \u00e0pats (els meus menys d\u2019acord a l\u2019horari europeu), doncs aix\u00f2, que a partir de les 7 o les 8 aqu\u00ed poca distracci\u00f3. I ja he llegit dos llibres, Eduardo Mendoza \u201c<a href=\"http:\/\/www.mauriciolanovela.net\/\" target=\"_blank\" >Mauricio o las Elecciones primarias<\/a>) i un thriller en angl\u00e8s de <a href=\"http:\/\/www.amazon.co.uk\/exec\/obidos\/search-handle-url\/index=books-uk&#038;field-keywords=james%20patterson&#038;results-process=default&#038;dispatch=search\/ref=pd_sl_aw_hhh-2_books-uk_19355154_2&#038;results-process=default?tag2=gb-en-google-21\" target=\"_blank\" >James Patterson<\/a>, Mary, Mary. Aix\u00ed que dem\u00e0 despr\u00e9s d\u2019esmorzar comen\u00e7ar\u00e9 ja el tercer!<\/p>\n<p>No s\u00e9 perqu\u00e8 per\u00f2 quan estic fora de casa menjo diferent&#8230; b\u00e9 si que ho s\u00e9, aqu\u00ed pel preu de les fruites i verdures!!!  La fruita la venen a tant la pe\u00e7a i un pr\u00e9ssec val cent peles, els pl\u00e0tans 60 i les pomes, m\u00e9s barates aix\u00f2 s\u00ed, 30, per\u00f2 m\u00e9s avorrides. I els enciams tamb\u00e9 s\u00f3n, cars cars!<br \/>Per tant el qu\u00e8 a mi m\u2019agraden les amanides i les fruites, doncs aqu\u00ed s\u2019ha d\u2019anar variant una mica. En canvi la carn i els ous valen m\u00e9s o menys el mateix i mira, no m\u2019agrada tant per\u00f2 tiro per aqu\u00ed. Aix\u00f2 s\u00ed, la pasta amb tom\u00e0quet i pa amb formatge phildephia ho puc trobar a tot arreu.<\/p>\n<p>El temps lliure tamb\u00e9 \u00e9s diferent. Jo a Barcelona ja dono voltes, ja! Per\u00f2 aqu\u00ed m\u00e9s. Si b\u00e9 el temps m\u00e9s fred i sovint m\u00e9s gris, no m\u2019agrada quedar-me a casa i ja he arreglat una bici vella de competici\u00f3 i he anat uns quans cops fins al poble, m\u2019he fet soci de la piscina del campus (aaahh no \u00e9s obligatori portar gorro de bany, i est\u00e0 l\u2019aigua&#8230;..!!), la setmana que b\u00e9 fan dansa contempor\u00e0nia, <a href=\"http:\/\/www.walkerdanceparkmusic.com\/\" target=\"_blank\" >Walker Dance Park Music<\/a> i diumenge vaig amb un company mexic\u00e0, la seva dona i els dos bessons de 5 mesos, d\u2019excursi\u00f3 per aqu\u00ed.<\/p>\n<p>I al vespres, per no anar a dormir abans de les deu de la nit, que ser\u00e0 normal si sopes a les 7, doncs faig coses de p\u00e0gines web o miro uns DVDs que m\u2019ha deixat un company xin\u00e8s, que tot i estar etiquetats en xin\u00e8s, hi ha la opci\u00f3 de sentir-los en angl\u00e8s, i entre els cedits, hi ha una perla dels anys 80, que vaig veure ahir, \u201cTequila Sunrise\u201d del Mel Gibson, Mchelle Pfeiffer i Kurt Russell, jaja quins records! Tamb\u00e9 tinc Blade Trinity, Coronado, Elektra, Ocean\u2019s twelve, que ja he vist per\u00f2 que s\u00f3n entretingudes. Com podeu veure molt culturals i profundes.<\/p>\n<p><a href=\"javascript:openpopup('http:\/\/www.affichescinema.com\/insc_t\/tequila_sunrise.jpg',298,416,false);\"><img decoding=\"async\" loading=\"lazy\" src=\"http:\/\/www.affichescinema.com\/insc_t\/tequila_sunrise.jpg\" width=\"150\" height=\"208\" border=\"0\" alt=\"\" \/><\/a><\/p>\n<p>I no voldria despedir-me sense dir-vos que estic obtenint bons resultats en la meva tasca quotidiana de cerca d\u2019informaci\u00f3 per a la meva tesi, i que vaig coneixent a molta gent d\u2019altres universitats.<\/p>\n<p>Espero que vosaltres tamb\u00e9 estigueu aprofitant el temps, ja que de seguida canviaran l\u2019hora i ens quedarem tots a les fosques (jejeje jo ja no notar\u00e9 el canvi) i que tot us vagi molt b\u00e9!!<\/p>\n<p>Per cert, sab\u00edeu que mentre jo escrivia aix\u00f2 i vosaltres dedic\u00e0veu un temps a llegir-ho i ha gent que t\u00e9 altres aficions? (<a href=\"http:\/\/www.fayerwayer.com\/archivo\/2006\/10\/tipo_recita_pi_hasta_el_digito_1000.php\" target=\"_blank\" >&#8220;recita el n\u00famero pi fins al 100.000<\/a>, telaaaa)<\/p>\n<p>Fiu  fiu<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"<p>Em sap greu no escriure tant sovint&#8230; Ara comen\u00e7ava a agafar el ritme, a rebre m\u00e9s comentaris que de costum, etc. Per\u00f2 \u00e9s que ara ja he tornat a la rutina(llevar-se, menjar, treballar, dormir&#8230;) i d\u00f3na poc a les aventures &hellip; <a href=\"https:\/\/www.francescbalague.com\/blog\/2006\/10\/15\/la-rutina\/\"><em>Continue&nbsp;reading&nbsp;<span class=\"meta-nav\">&rarr;<\/span><\/em><\/a><\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":[],"categories":[15],"tags":[],"jetpack_featured_media_url":"","_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.francescbalague.com\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/178"}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.francescbalague.com\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.francescbalague.com\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.francescbalague.com\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.francescbalague.com\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=178"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/www.francescbalague.com\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/178\/revisions"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.francescbalague.com\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=178"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.francescbalague.com\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=178"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.francescbalague.com\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=178"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}