18\/12\/2007
Tan-tan – Boujdour<\/b> <\/p>\n
Als motoristes, com es temien, no els deixen passar per la ruta prevista. Toca pla B. Hi ha una zona militaritzada i amb mines, que ja pensaven que estaria tancada, i efectivament hauran de donar la volta. Per tant hem quedat al migdia a Tan-tan<\/p>\n
Jo he hagut de recular els 28 km. fins a Tan tan i he comen\u00e7at a veure el qu\u00e8 \u00e9s una tempesta de sorra del desert. Despr\u00e9s de canviar m\u00e9s euros (aquest pneum\u00e0tic m'ha desquadrat el pressupost) i connectar a internet ens hem trobat, en una cafeteria popular. Hem dinat i preparat les coses per l'etapa que ser\u00e0 de tarda-nit. <\/p>\n
El que el forner deia que era una tempesta per la zona de Tan-tan, res res 25 km, s'ha convertit en 200 km. infernals, veient com la sorra creua la carretera i en alguns trams les dunes es mengen l'asfalt. Nom\u00e9s pensava que si Al\u00e0 existeix, no permetr\u00e0 que se'm punxi la roda aqu\u00ed mig; i no se m'ha punxat \ud83d\ude42<\/p>\n
El desert \u00e9s com la muntanya; m\u00e9s val no fiar-se'n mai i estar sempre alerta. Ahir m'oferia una posta de sol impressionant i avui ens castiga amb una tempesta de sorra brutal. \u00c9s com anar enmmig de boira, amb un sol brillant, sense veure a m\u00e9s de 20 metres i amb fortes r\u00e0fegues de vent lateral que obliguen a agafar el volant fort, fort, i que perjudiquen molt als vehicles: la sorra es posa per tot arreu.<\/p>\n
Quan l'he deixada enrera ja era a Tarfaya, poblet pescador on l'autor del Petit Pr\u00edncep s'hi va aturar i es va inspirar per escriure el cap\u00edtol de l'aviador i el desert. El peix no m'agrada gaire per\u00f2 aqu\u00ed \u00e9s el que tenien i acabat de pescar ha estat el dinar\/berenar post tempesta a la pla\u00e7a del poble, just davant d'on compren i venen les ovelles i traginen trastos amb carros tirats per rucs escanyolits.<\/p>\n
La carretera \u00e9s plena de tendes i cabanes de n\u00f2mades que es dediquen a pescar, ja que passa a 50 metres de l'oce\u00e0, tota l'estona baixa paral\u00b7lela al mar. I despr\u00e9s el venen a peu de carretera o als pobles ve\u00efns.<\/p>\n
Despr\u00e9s de 100 km. m\u00e9s he arribat a Laayoune, on t\u00e9 la base l'ONU, que en teoria vetlla perqu\u00e8 es compleixi l'acord de pau que va obligar a signar al govern marroqu\u00ed i al Frente Polisario. Total, ple de policia i militars. Segueixo avall per escur\u00e7ar l'etapa del dia seg\u00fcent.<\/p>\n
De nit es condueix molt millor, i com ja he dit no hi ha perill d'adormir-se aqu\u00ed. Els 6 o 7 sentits treballen sense parar tota l'estona i l'ambient \u00e9s m\u00e9s fresc; 4 hores conduint per la tempesta amb totes les finestres tancades \u00e9s dur, dur.
De dia estem a uns 26 graus i al vespre baixa a 15 aprox.<\/p>\n
Abans d'entrar a cada \u201cprovincia\u201d hi ha control de la policia, amb punxes al terra i tot. Al principi parava com tothom, per\u00f2 de seguida, vaig deduir que s'ha de parar a uns 100 m. abans d'on est\u00e0 el poli i esperar que t'avisin. No ho diu enlloc per\u00f2 si tothom ho fa… Quasi mai m'han parat, alguns nom\u00e9s volen xerrar i d'altres… \u201ccadeau\u201d jejeje i el paio t'ho diu rient amb el teu passaport a la m\u00e0 i allunyant-lo de tu!!
De nit, tot i no veure el paisatge, tamb\u00e9 hi ha sorpreses. He vist unes senyals de reduir velocitat, i pensava que eren per obres i com que de nit no treballen i no es veia res ni ning\u00fa, he afluixat per\u00f2 no m'he aturat. De sobte surt un poli corrents darrera meu amb un foco fent senyals. Era un control de policia i hauria d'haver parat! Com que el papa em va dir que no em poses en problemes, he parat de seguida i ha vingut el poli corrent. En aquest cas ni passaport ni res, directament \u201cargent, argent\u201d. Jo mig en franc\u00e8s mig en angl\u00e8s li he dit que no havia vist les senyals i que ho sentia molt… ho hem arreglat amb tabac (que m'est\u00e0 resultant molt).<\/p>\n
El que m\u00e9s sorpren al arribar a Cap Boujdour \u00e9s el far que hi ha. Com que \u00e9s desert, la mateixa llum que guia als vaixells enmig del mar es veu des de mooolts quil\u00f2metres terra en dins. I \u00e9s que els fars poden dir tantes coses!!!(L'illa dels 5 fars<\/a>). Uns senyals de llum que han estat un bon regal per acabar la jornada!<\/p>\n Passar\u00e9 la nit aqu\u00ed sense saber encara si el Jordi i el Ciscu hauran pogut entrar a Maurit\u00e0nia per Bir-Mogrein o no… 19\/12\/2007 Com que avui tamb\u00e9 he dormit en un camping (=dutxa) he aprofitat per c\u00f3rrer per un altre passeig mar\u00edtim, el de Boujdour; aix\u00ed comen\u00e7ar\u00e9 el dia a tope. Avui nom\u00e9s s\u00f3n 360 km. i ho far\u00e9 de dia.<\/p>\n Si ahir el desert em va sorprendre amb una tempesta de sorra avui ha estat la pluja; ha caigut m\u00e9s aigua en dues hores, que a Catalunya en els \u00faltims tres mesos. En serio!! aix\u00ed que aqu\u00ed tot si val. Els rius que creuo de tant en tant porten m\u00e9s aigua que el Llobregat i alhora hi ha zones seques, seques!!<\/p>\n A mig cam\u00ed del no res (han estat 5 hores de diferents \u201cno res\u201d) m'ha saludat una colla de dromedaris salvatges que pasturaven. Per la carretera n'hi ha de morts, la pudor dels quals se sent des de km lluny (com a Austr\u00e0lia amb les vaques).<\/p>\n \u00c9s un desert ben curi\u00f3s. Hi ha trossos pedregosos, trosos amb muntanyetes, i trossos de mooolta sorra, llacs, rius… i l'oce\u00e0!! Impressionant, un \u201cno res\u201d captivador. Ojal\u00e0 tots els \u201cno res\u201d fossin aix\u00ed.<\/p>\n Abans d'arribar a Dakhla, he trobat una esplanada plena d'autocaravanes i m'hi he atan\u00e7at. Era una platja ideal pel windsurf i gent de tot Europa baixen cap aqu\u00ed a fer-ne. Ll\u00e0stima de la pluja, dem\u00e0 hi tornar\u00e9.<\/p>\n He entrat a Dakhla a les tres del migdia, a temps per dinar un shwarma de pollastre i arr\u00f2s. Passejar per la ciutat i anar fins a la platja, on hi havia bones onades per\u00f2 ning\u00fa a l'aigua. 18\/12\/2007 Tan-tan – Boujdour Als motoristes, com es temien, no els deixen passar per la ruta prevista. Toca pla B. Hi ha una zona militaritzada i amb mines, que ja pensaven que estaria tancada, i efectivament hauran de donar la … Continue reading
Dem\u00e0 pen\u00faltima etapa abans de Maurit\u00e0nia. De Boujdour a Dakhla, i nom\u00e9s quedar\u00e0 Dakhla \u2013 Nouadibou (la frontera).<\/p>\n
Boujdour – Dakhla<\/b> <\/p>\n
\u00c9s un lloc curi\u00f3s. Seria com Tarifa Marroqu\u00ed. Uns quants tot terrenys i autocaravanes mega equipades que venen de diferents pa\u00efsos europeus a fer windsurf i kitesurf. Alhora mitja ciutat \u00e9s militar, i la resta gent d'aqu\u00ed que van a la seva, et saluden amablement per\u00f2 no atabalen gens. Carrerons amb botigues, mercadillo, passeig mar\u00edtim, etc. M'ha agradat molt.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"