23\/12\/2007 Entrem a Maurit\u00e0nia<\/p>\n
Ens llevem dora, dora. Hem dormit a l'\u00faltima gasolinera abans de la frontera, lloc habitual de parada de tothom que vol creuar: petit restaurant, habitacions,…<\/p>\n
La frontera obre a les 8 i a les 8:30 ja hi erem, per\u00f2 al ser festa no obrir\u00e0n fins passades les 9.
Paper i m\u00e9s papers, cua i m\u00e9s cua… total 3 hores al costat Marroqu\u00ed.
Estem al mig del desert, quatre barracons i uns murs i valles s\u00f3n la frontera. Al mig d'un solar, un soldat obliga a mantenir una estricta fila als conductors que hem de fer els papers, asseguts en un banc a l'ombra del mur. Al mig del solar hi ha un \u00fanic arbre i sota una tauleta i dues cadires. Un altre soldat va cridant un per un i et fa seure all\u00e0 per fer esl papers de duana.<\/p>\n
Superat aix\u00f2 s'entra a la zona de ning\u00fa. Una immensa esplanada de 10 km de llarg, sense carretera ni res, on en teoria cal seguir una pista que molts cops no existeix. Sortir-se de la ruta pot voler dir acabar com les desenes de cotxes que s'amunteguen per all\u00e0 mig, explotats per mines. \u00c9s zona hostil, de mines i bandolers. Incl\u00fas n'hi ha que tiren palades de sorra perqu\u00e8 t'hi quedis atrapat i cobrar-te molts diners per treure't amb un 4×4. La policia no hi t\u00e9 res a dir ni a fer, no hi ha llei ni ordre aqu\u00ed. <\/p>\n
Moooolt a poc a por per\u00f2 sense aturar-nos anem passant, el terra \u00e9s molt dolent i nom\u00e9s creuem els dits per no punxar aqu\u00ed. Hi ha gent darrera les dunes… anem fent i aconseguim arribar al costat Maurit\u00e0. Uns amics senegalesos s'han quedat atrapats al mig per\u00f2 al final tamb\u00e9 arriben.<\/p>\n
Tres hores m\u00e9s de papers, cues i inspeccions dels vehicles al costat Maurit\u00e0.<\/p>\n
Aqu\u00ed tot \u00e9s diferent. Si ha Marroc eren barracons de pedra, aqu\u00ed s\u00f3n fustes i cartrons. A l'agost deu ser brutal i insuportable. Avui est\u00e0vem a 31 graus.
Tamb\u00e9 \u00e9s diferent la policia i els militars, sempre demanen diners directament, no volen tabac, nom\u00e9s diners. Un soldat ens agafa una ampolla d'aigua i sense protestar!<\/p>\n
Total 6 hores per creuar aquest tram. Entrem a Maurit\u00e0nia amb la intenci\u00f3 de desembercar les motos i separar-nos. Ells cap a Atar per pista, i jo baixar fins a Nouakchott, la capital i despr\u00e9s tornar amunt per una altra carretera fins a Atar (l'espectactular zona del Adrar, desert, dunes i oasis, per on passaven les antigues caravanes transsaharianes, i on passarem uns dies).<\/p>\n
Per\u00f2 de sobte ens reventa un altre pneum\u00e0tic i ens obliga a parar. El canviem de seguida i busquem un poble que en tingui de nous, aquest est\u00e0 inservible. Els pobles que marca el mapa, m\u00e9s aviat son poblats (tendes, barraques i haimes). Entrem a aquest que hi posa un cartell de Michelin. Per\u00f2 ens torna a perseguir la desgr\u00e0cia i embarranquem al mig del carrer, que \u00e9s de sorra.
Tot i assegurar-nos que tindrien pneum\u00e0tics nous, en el fons era una deixalleria i res de res.
De seguida apareix un jeep que per uns diners ens el treu, per\u00f2 tamb\u00e9 venen ve\u00efns i nens que ens ajuden a emp\u00e8nyer i entre tots poc a poc el podem treure.<\/p>\n
S'ha fet tard, han tornat a canviar els plans. Jo he de retrocedir 100 km fins a la ciutat per comprar un pneum\u00e0tic, amb el risc que si se'n punxa un altre em quedo tirat. Per tant decidim anar-hi junts i prorrogar la sortida al dia seg\u00fcent.
Arribem a Noadibou i de seguida ens en posen un, no \u00e9s nou per\u00f2 est\u00e0 for\u00e7a b\u00e9. No \u00e9s f\u00e0cil trobar les mides exactes i tot…<\/p>\n
Com anar a les barberies\/perruqueries quan estic a d'altres pa\u00efsos, l'ambient als tallers mec\u00e0nics permet observar molt d'aprop el dia a dia de la gent del pa\u00eds. Degut a l'estat de les carreteres i dels vehicles! S\u00f3n lloc molt concorreguts i per tot tipus de gent.<\/p>\n
Parem al camping-alberg i passegem per la 2a ciutat m\u00e9s gran de Maurit\u00e0nia.<\/p>\n
Aqu\u00ed condueixen al seu rotllo, sense mirar ni frenar, rotondes sense cedir el pas. Els cotxes ja no tenen ni llums, uns quants sense matr\u00edcula i TOTS rebregats i abonyegats com si acabessin de sortir de la premsa.<\/p>\n
Arribem fins al port de pescadors, \u00e9s una de les zones de pesca m\u00e9s importants del m\u00f3n i envien a tot arreu. Vaixells europeus venen aqu\u00ed a pescar i hi ha centernars de cayucos amarrats per sortir a pescar el dia seg\u00fcent. Alguna d'aquestes barques ser\u00e0 robada i utilitzada per 80-100 persones desesperades que intentaran arribar a Canaries.<\/p>\n
Un soldat mentre ens aconsella que \u00e9s tard i comen\u00e7a ser perill\u00f3s estar all\u00e0, ens demana diners, un mobil… per demanar!!<\/p>\n
Haviem fet fotocopies dels papers de la duana i com que el senyor no tenia canvi ens les ha regalat. Al tornar li he deixat un bitllet per sota la porta. Li far\u00e0 il\u00b7lusi\u00f3 comen\u00e7ar el dia obrint la porta de la \u201cpetita copisteria\u201d amb una troballa inesperada.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"
23\/12\/2007 Entrem a Maurit\u00e0nia Ens llevem dora, dora. Hem dormit a l'\u00faltima gasolinera abans de la frontera, lloc habitual de parada de tothom que vol creuar: petit restaurant, habitacions,… La frontera obre a les 8 i a les 8:30 ja … Continue reading