{"id":335,"date":"2007-12-31T07:31:52","date_gmt":"2007-12-31T14:31:52","guid":{"rendered":"http:\/\/www.elrentaplats.cat\/blog\/index.php?entry=entry071231-153152"},"modified":"2007-12-31T07:31:52","modified_gmt":"2007-12-31T14:31:52","slug":"ultim-repte-del-2007-entrar-a-senegal","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.francescbalague.com\/blog\/2007\/12\/31\/ultim-repte-del-2007-entrar-a-senegal\/","title":{"rendered":"Ultim repte del 2007: entrar a Senegal!"},"content":{"rendered":"

<\/object><\/p>\n

29\/&\u00e9\/2007<\/p>\n

El dia tranquil d'ahir va acabar tranquil a la terrassa del Sahara Auberge, compartint espaguetis a la bolonyesa que ha fet una noia de Paris, i s'hi afegeix un noi de Filadelfia i un altre de Polonia. Treuen un tetrabrick de 5 litres de vi Merlot i en bebem una micA cadasc\u00fa. A Maurit\u00e0nia l'alcohol \u00e9s il\u00b7legal. Hem intercanviat adreces i ja tenim nous destins per compartir. Xerrem, toquem la guitarra… bon rotllo!!<\/p>\n

El noi polon\u00e8s explica que han matat a dues persones m\u00e9s i que per aix\u00f2 hi tants controls policials als albergs, campings, cybers… A ell el van perseguir 5 persones despr\u00e9s que una li deman\u00e9s primer un cigarro i despr\u00e9s diners.<\/p>\n

El soldat que vaig pujar ahir no es creia que a Barcelona no tinguessim camells, jejeje i \u00e9s que aqu\u00ed, nom\u00e9s entrar a la capital hi ha una esplanada immensa plena de ramats d'uns 50 camells cadasc\u00fan, amb el seu pastor i escopeta, i una petita tenda, esperant per iniciar una ruta de dies desert endins.<\/p>\n

Avui \u00e9s una altra hist\u00f2ria (ser\u00e0 un text llarg, podeu fer etapes). <\/p>\n

Em toca apostar. No m'agrada i quasi sempre perdo, per\u00f2 no tinc m\u00e9s remei. Dues opcions: <\/p>\n

Opci\u00f3 A:<\/b> atravessar la frontera per Rosso, ciutat ca\u00f2tica punt de pas per entrar a Senegal a trav\u00e9s de la barcassa que travessa el riu que fa de frontera. Est\u00e0 ple de professionals de l'estafa que en teoria t'ajuden a fer \u201cles formalit\u00e9s\u201d per passar. M'han dit que no \u00e9s gens recomanable, la guia tamb\u00e9 ho adverteix. \u00c9s tot un negoci i mercadeig mafi\u00f3s, la policia, la gent,… A m\u00e9s a m\u00e9s els horaris de la barca tamb\u00e9 limiten. Tanca de 12 a 15 i \u00e9s dific\u00edcil haver fet tots els tr\u00e0mits abans de les 12…<\/p>\n

Opci\u00f3 B: <\/b> fer 80 km de pista sense asfaltar fins Diama, altre punt frontera i on no cal creuar cap riu. \u00c9s m\u00e9s petit i no hi ha tant de merder mafi\u00f3s. Per\u00f2 risc elevat de punxar una roda, o patir alguna averia i quedar-me tirat.<\/p>\n

De Nouakchott fins a la frontera s\u00f3n 200 km i durant el trajecte acabo decidint entrar per Rosso (opci\u00f3 A), entrar a la gola del llop. \ud83d\ude41 Hi perdr\u00e9 diners i molt m\u00e9s temps, en teoria, per\u00f2 cal evitar riscos a la furgoneta i la \u201croda delicada\u201d.<\/p>\n

Nom\u00e9s arribar a Rosso em reben 8 o 10 persones, uns dient que me'n vagi per Diama, altres que pel ferry i ells m'ajuden, que els hi dongui els papers… Al final un policia m'agafa tota la documentaci\u00f3 i em fa entrar dins la muralla de zona fronterera. Inevitablement haur\u00e9 d'acabar utilitzant els serveis d'un noi senegal\u00e8s per passar, l'Amad\u00fa, i que els altres em deixin tranquil. He hagut de pagar per tot: posar el segell al passaport es considera \u201ctrevail supplementaire des agents\u201d i et fan un rebut i tot!! 6 euros. Igual que per anotar la matr\u00edcula en el llibre de registre (2 euros) i 3 m\u00e9s pel poli del parquing… en cap moment li dono els documents a l'amad\u00fa, ell m'acompanyo per\u00f2 jo faig tots els tr\u00e0mits.<\/p>\n

Falta pagar el bitllet de la barca i al tio que controla la cua, l'asseguran\u00e7a temporal del vehicle a Senegal i faltar\u00e0 veure que cobra aquest noi per tot plegat…<\/p>\n

Tots els tr\u00e0mits fets. S\u00f3n les 12:15 i tanca la barca fins a les 3. A esperar al mig de l'esplanada a 30 graus. Tot es paralitza, les petites embarcacions que creuen a les persones deixen la seva fren\u00e8tica activitat, l'esplanada es buida de sobte i comen\u00e7a a sonar la pregaria que toca pels altaveus de la mesquita.<\/p>\n

Fem el t\u00e8 (convida l'Amad\u00fa???) en una haima que hi ha al costat d'on s'esperen els camions, una mica d'ombra i a esperar…<\/p>\n

A les 3 torna el rebombori i moviment, massa moviment. Un paio disfressat de policia em demana que el porti fins a Dakar, ensenyant-me uns galons de la jaqueta. Els ulls que fa i les xancletes destartalades, la manera de parlar… em fan desconfiar i li dic que no puc. L'Amad\u00fa m'adverteix que no conf\u00efi en ning\u00fa en aquesta \u00e0rea. <\/p>\n

Pujo a la barca i torno a pagar. He aconseguit pujar pel preu d'un sol vehicle, em volien fer pagar el doble pel remolc i els hi he dit que si calia l'aixecava i el posava de costat. Un cop a dalt no m'han dit res m\u00e9s. Li he agafat carinyo al remolc, v\u00e8s per on! Conduir amb el remolc, maniobrar amb el remolc, aparcar amb el remolc, que tothom em pregunti pel remolc… \u00e9s un festival!!<\/p>\n

Creuem el riu, a l'altre costat: SENEGAL!! baixem de la barca i aparquem fora de la muralla, hem de tornar a entrar caminant ja que els tr\u00e0mits es fan a dins i un poli s'ha quedat tota la meva documentaci\u00f3.<\/p>\n

Havia sentit a parlar del \u201cCarnet de Passage\u201d, un document necessari per als cotxes vells. A Senegal no es pot entrar amb un cotxe m\u00e9s vell de 5 anys (en teoria si \u00e9s per vendre'l nom\u00e9s) i a Espanya m'havien dit que no era necessari.<\/p>\n

\u00c9s la part del viatge que m\u00e9s em temia. Ja n'he tingut prou amb tot el qu\u00e8 ha passat (i el qu\u00e8 us explicar\u00e9 quan torni jejejej) com per anar encara m\u00e9s al sud i buscar m\u00e9s problemes. Per\u00f2 les motos necessiten el remolc… avall!!<\/p>\n

Sembla que l'opci\u00f3 d'anar per la pista ha estat un encert descartar-la. Uns belgues que portaven un BMW X5 ni ho han intentat. Per\u00f2, haur\u00e9 triat la bona??<\/p>\n

L'Amad\u00fa comen\u00e7a a fer gestions. Fa estona que la meva documentaci\u00f3 circula de m\u00e0 en m\u00e0 (papers del cotxe, passaport, carnet de conduir…) i quan mostro desconfian\u00e7a o pregunto, ell s'enfada i em diu que tot controlat. Passa l'estona… Finalment, fa falta el carnet de passage i no el tinc = PROBLEMES.<\/p>\n

Estic aqu\u00ed sol, la gent que polula per la frontera \u00e9s perillosa i l'Amad\u00fa m'aconsella que no hi parli, no els hi fagi cas i que no em separi d'ell. Darrera la muralla, on hi ha la furgo sola, atraquen amb ganivets a plena llum del dia…<\/p>\n

El pla \u00e9s parlar amb el paio de \u201ctr\u00e0nsit\u201d, aquest trucar\u00e0 a l'aduana i all\u00e0 em faran el \u201cpassavant\u201d per circular, tres facile!!<\/p>\n

L'Amad\u00fa em porta a una botigueta de fotocopies i em diu que m'esperi all\u00e0, ell se'n va a fer gestions. Pregunto pels meus documents…<\/p>\n

Un noi copia documents amb una m\u00e0quina d'escriure. A cap frontera que he passat fins ara tenen ordinadors, tot va a m\u00e0 en grans llibres de registre, per cada persona es tra\u00e7a una l\u00ednia recta perfecte amb un tros de fusta i es va dibuixant aix\u00ed la quadr\u00edcula dia rere dia.<\/p>\n

M'espero una bona estona. Pateixo per la furgoneta i el qu\u00e8 hi tinc a dins… est\u00e0 fora justa davant d'un mercat, envoltada de gent polulant sense altra feina a fer. <\/p>\n

Despr\u00e9s de molta estona torna l'Amad\u00fa i em pregunta si ja he pagat al de tr\u00e0nsit. Li dic que all\u00e0 no ha vingut ning\u00fa. Torna a marxar amb els meus papers i torno a esperar. Suposo que en una d'aquestes anades i vingudes ja no tornar\u00e0 i em quedar\u00e9 all\u00e0 sense papers ni res…<\/p>\n

Torna ell i un noi ben arreglat, \u00e9s el de \u201ctr\u00e0nsit\u201d (jajajaja, si, si el de tr\u00e0nsit!! juers quina m\u00e0fia xunga que hi ha aqu\u00ed montada!!). Em demana 300 euros per fer la trucada a l'aduana. Li dic que no, que me'n torno a Maurit\u00e0nia. Primer he de pagar sense tenir els papers ni saber si realment \u201ctrucar\u00e0\u201d o em faran el passavant. Estic molt cansat i no s\u00e9 qu\u00e8 fe<\/p>\n

r… <\/p>\n

Negociem a tres bandes i quan je em veia tornant amunt i ells han vist que me les pirava hem acordat un preu. Ho he de pagar tot ara… no tinc m\u00e9s opcions. Si no surt b\u00e9 me'n entorno, per\u00f2 ja estic aqu\u00ed i ho intento. Pago i anem a l'aduana. Fem cua. Quan em toca a mi tot de gent s'espera darrera meu. El senyor de la guixeta em comen\u00e7a a posar problemes amb l'antiguitat del vehicle \u201ctu as compris?\u201d Juers, aqu\u00ed no passo ni de conya!! El truquen i xerra per tel\u00e8fon. L'Amad\u00fa em diu que \u00e9s el de \u201ctr\u00e0nsit\u201d que l'est\u00e0 trucant\u201d, no m'ho crec de cap manera i no s\u00e9 si riure o plorar. <\/p>\n

Tanca la finestreta i se'n va cap a dins a deliberar. Torna a obrir i em diu el mateix, que l'edat del cotxe, que patim, patam… Torna a parlar per tel\u00e8fon. Ho comen\u00e7o a veure negre i que haur\u00e9 de tornar. M'han enredat. Torna a tancar la finestreta i se'n va a dins altra vegada… Moments tensos, tensos… l'Amad\u00fa no diu res… Torna, obre la finestreta i comen\u00e7a a omplir el \u201cpassavant\u201d amb les meves dades, pago la taxa corresponent com tothom i em d\u00f3na tots els els meus documents. L'Amad\u00fa m'acompanya al cotxe, li dono la seva \u201ccomissi\u00f3\u201d i bufo. Torno a bufar!!<\/p>\n

Estic reventat per\u00f2 ho he aconseguit. Tot plegat nom\u00e9s diners i mooolt de temps, per\u00f2 cap m\u00e9s problema. Soc a Senegal.<\/p>\n

Aquesta can\u00e7\u00f3 (such great heights, de Postal Service) sona tot just arrencar el cotxe i m'anima. Queden 100 km fins a St. Louis on dormir\u00e9.<\/p>\n

El paisatge ha canviat per complert, aqu\u00ed \u00e9s la savannah africana, m\u00e9s verd, i els camells deixen pas a unes vaques mig b\u00fafals. Vaig poc a poc, la carretera est\u00e0 malament, i aprofito per anar parant i fent fotos. Les dones vesteixen de mil colors, transportant cubells i mil objectes al cap, sense gaires complicacions. Els carrers dels pobles que travesso estan plens de gent xerrant, nens jugant… Quedo gratament sorpr\u00e8s. M'agrada molt.<\/p>\n

Per\u00f2 arribar a la ciutat = PROBLEMES!! El primer control de la policia em demana els papers. Despr\u00e9s els triangles de senyalitzaci\u00f3 i l'extintor. Quin extintor? Aqu\u00ed \u00e9s obligatori! 20 euros de multa. Juers, ja hi som! Porto unes sangoneres al bra\u00e7 que m'ho xuclen tot. Em diu que he d'anar al centre a pagar a la comissari i ell em ret\u00e9 el perm\u00eds de circulaci\u00f3 fins que torni amb el rebut. Finalment ho arreglem all\u00e0 mateix.<\/p>\n

2 km m\u00e9s endavant, un altre control (\u00e9s que hi ha la police i la gendarmerie), em tornen a demanar els papers, el triangle i l'extintor. Li explico que ja he pagat per l'extintor, per\u00f2 clar no tinc rebut… Comprova que els llums de freno funcionen, el sintermitents, i despr\u00e9s diu que hauria de portar una placa de franjes vermelles i blanques darrera com els camions. Multa!! Ves al centre a pagar i jo et retinc el perm\u00eds… ho arreglem all\u00e0 mateix, quin remei. Per\u00f2 aqu\u00ed \u00e9m demana euros, com a tot arreu, i li dic, com sempre, que estic de ruta per marroc i mauritania i no tinc euros, nom\u00e9s moneda local. Em pregunta quan vull pagar i arribem a un acord, quin remei!! Se la saben molt llarga amb els euros!!<\/p>\n

Fins a Dakar es repetir\u00e0 la hist\u00f2ria, per una cosa o per altra has d'acabar pagant, i sortir\u00e0 car aix\u00f2, aiaiaiai.<\/p>\n

En els dos controls he coincidit amb una furgoneta de matr\u00edcula espa\u00f1ola i com que semblava que sabien on anaven els he anat seguint fins que m'han portat a un camping estupendo just a la platja. Oh la la, per fi la calma. Hammaca, llegir, escriure, fer el sopar…<\/p>\n

Acaba un en\u00e8ssim dia llarg del viatge. No us escric mai abans que tot s'hagi solucionat i el to amb el qu\u00e8 ho escric, us asseguro que no t\u00e9 res a veure amb com visc aquests moments m\u00e9s tensos i d'incertesa. Tambe em relaxa i em serveix de terapia per relativitzar i asimilar tot el que ha passat. Acabo esgotat, per\u00f2 tot solucionat!!<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

29\/&\u00e9\/2007 El dia tranquil d'ahir va acabar tranquil a la terrassa del Sahara Auberge, compartint espaguetis a la bolonyesa que ha fet una noia de Paris, i s'hi afegeix un noi de Filadelfia i un altre de Polonia. Treuen un … Continue reading →<\/span><\/em><\/a><\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":[],"categories":[1],"tags":[],"jetpack_featured_media_url":"","_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.francescbalague.com\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/335"}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.francescbalague.com\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.francescbalague.com\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.francescbalague.com\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.francescbalague.com\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=335"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/www.francescbalague.com\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/335\/revisions"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.francescbalague.com\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=335"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.francescbalague.com\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=335"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.francescbalague.com\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=335"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}