31\/12\/2007 <\/p>\n
Deixo enrere St. Louis per seguir travessant Senegal fins a Dakar. I el Petit Pr\u00edncep em torna a saludar; enormes i vells baobabs a banda i banda de la carretera van inspirar tamb\u00e9 l'autor del llibre i el paisatge realment s'ho val.<\/p>\n
Arribo a Dakar sense problemes, a les 12:30 passant m\u00e9s de dues hores i mitja per fer els 20 km d'entrada a la ciutat, amb un tr\u00e0nsit molt intens i aturats cada dos per tres. S'havia mort el papi de roma de senegal i estan tres dies de dol i tothom ha anat a ciutat a la missa.<\/p>\n
Trobo l'hotel i m'hi instalo. Per\u00f2 mentres us escrivia i desitjava un bon any no estava tranquil. Alguna cosa no anava b\u00e9.
Haviem quedat arribar a Dakar al migdia i a les 5 de la tarda no tinc not\u00edcies d'ells dos i m'\u00e9s impossible contactar-hi. Els mobils que vam llogar no han funcionat b\u00e9 des de que hem entrat a aquest pa\u00eds, ni GSM ni directament via sat\u00e8lit, per\u00f2 en canvi aqu\u00ed tothom utilitza mobils…
Ahir a la nit no va quedar clar si havien rebut el sms amb l'adre\u00e7a de l'hotel i per tant no s\u00e9 ni com ni quan ens trobarem.<\/p>\n
Trucos des de l'hotel varies vegades per\u00f2 no tenen cobertura. Vaig a donar una volta pel mercat i m'intenten estafar amb la cl\u00e0ssica \u201cei, que jo et conec, no recordes que l'altre dia…\u201d Busco internet i els hi envio un email amb l'adre\u00e7a de l'hotel per si no podem contactar via mobils.<\/p>\n
A les 18:30 la preocupaci\u00f3 ja \u00e9s m\u00e9s gran; una cosa \u00e9s quedar a la nit i haver d'esperar a que arribin i l'altre \u00e9s que passin 6 hores de l'hora acordada i no s\u00e0pigues res de res, estan en un lloc com aquest.<\/p>\n
A les 19:00 aconsegueixo trucar al Ciscu que portava el seu mobil de Movistar i em diu que se li ha trencat el motor a a mig cam\u00ed i que est\u00e0 venint amb una furgoneta\/bus i la moto carregada a la baca. Va molt lent i arribar\u00e0 tard. El Jordi ha seguit amb la moto i creu que qued\u00e0ven uns 150 km fins Dakar, que fa estona que s'han separat i no hauria de trigar gaire. Li ha enviat l'adre\u00e7a de l'hotel per sms per\u00f2 no t\u00e9 confirmaci\u00f3 de si la rebut. Jo no puc trucar al Jordi perqu\u00e8 el seu mobil no t\u00e9 cobertura.<\/p>\n
Jo vaig trucant cada hora al ciscu per tranquilitzar-lo i animar-lo, porta moltes hores amb m\u00e9s de 40 persones dins la furgo i no s'acaben d'entendre…
Ell diu que l'esperi a \u201cl'entrada de Dakar\u201d per\u00f2 \u00e9s tan llarg i ple de cotxes i gent que \u00e9s impossible trobar-nos per all\u00e0. <\/p>\n
Al final esbrino on paren tots els autocars i com hi podr\u00e9 arribar jo amb la furgo i el remolc. El truco i li dic que no baixi fins al final, que quedarem a l'estaci\u00f3. Del Jordi seguim sense saber-ne res. No t\u00e9 cobertura. \u00c9s negra nit i ni que hagi rebut l'adre\u00e7a \u00e9s molt dif\u00edcil que pugui veure els noms dels carrers, quasi no hi ha faroles…<\/p>\n
Torno a internet i li envio les coordenades gps de l'hotel (el mobil sat\u00e8lit no t\u00e9 cobertura per\u00f2 sempre indica la posici\u00f3) i ells porten un gps a la moto. No ha contestat el 1r email, per tant encara no ha intentat connectar-se.<\/p>\n
Torno a trucar al ciscu (no us dic quan ens han costat les trucades des de l'hotel, jajajaja), porta moltes hores dins el minibus i diu que li sembla que est\u00e0 arribant.<\/p>\n
A les 22:30, mentre faig temps llegint perqu\u00e8 arribi el Ciscu i anar-lo a buscar (hem quedat que fins que no estigui a l'estaci\u00f3 no sortir\u00e9, ja que nom\u00e9s el puc trucar des de l'hotel) el Jordi entra per la porta de l'habitaci\u00f3!!! Ha trobat l'hotel, i 10 hores m\u00e9s tard del previst ens retrobem!!<\/p>\n
Resulta que no estava a 150 km sin\u00f3 a 270 i que entre el tr\u00e0nsit i tot ha estat conduint fins ara. Un policia li ha indicat molt b\u00e9 la direcci\u00f3 (havia rebut el sms!) i ha trobat l'hotel.<\/p>\n
Anem a buscar el Ciscu a l'estaci\u00f3. Si les gran estacions de busos a la nit s\u00f3n desaconsellables, aquesta ho \u00e9s m\u00e9s. Sembla un cementiri de cotxes abandonats, amb alg\u00fa polulant, petits grups al voltant de fogueres…<\/p>\n
Donem una volta sense aturar-nos i ni rastre del ciscu. Suposem que li poden haver robat la motot per\u00f2 esperem que ell estar\u00e0 b\u00e9. Quan inici\u00e0vem una segona volta, un home amb xilava i caputxa (aqu\u00ed \u00e9s normal, per\u00f2 a aquelles hores i aquell lloc impressionava) ens fa senyals que sap on \u00e9s el noi de la moto. Aiaiaiai<\/p>\n
Jo conduia i el Jordi el fa pujar al seu costat, i seguim entre taxis estarractas i furgonetes atrotinades, que esperen tornar a la rutina dem\u00e0 al mat\u00ed.<\/p>\n
Fem altra vegada la volta (\u00e9s una esplanada gran com un camp de futbol) i ni rastre. Ell diu que l'ha ajudat a descarregar la moto i l'havia deixat all\u00e0… i all\u00e0 no hi havia ning\u00fa!
Baixa i se'n va caminant entre els cotxes. Moments tensos!! Passada una estona torna i darrera apareix el ciscu arrossegant la moto. Com que no li agradava gaire la situaci\u00f3 i uns homes li van comen\u00e7ar a dir coses, es va anar a refugiar amb un grup de taxistes.
Vam carregar la moto al remolc i tornar cap a l'hotel. A les 12:30 ja erem a l'habitaci\u00f3, ens haviem pogut dutxar i tot i els 3 dies de dol ens han dit que encara trobariem alguns llocs de festa. Vam fer les campanades all\u00e0 mateix, tranquil\u00b7lament al nostre ritme, ra\u00efm de llauna i al so del nang nang que mig ennuagat cantava el Jordi.<\/p>\n
\u201cSopar de gala\u201d al Indigo Caf\u00e8, i despr\u00e9s de festa a la bo\u00eete Ker Samba, que curiosament la regenta la Monste de Granollers, i els pescadors vascos i gallecs ens van fer d'amfitrions. Quan ja era hora de canviar de lloc i anar al Gran Scala de Dakar, estavem morts i vam tornar cap a l'hotel.<\/p>\n
Tot i que un dia m\u00e9s tard del previst i amb algun petit contratemps d'\u00faltima hora, els 3 hem arribat a Dakar i estem junts!!!<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"
31\/12\/2007 Deixo enrere St. Louis per seguir travessant Senegal fins a Dakar. I el Petit Pr\u00edncep em torna a saludar; enormes i vells baobabs a banda i banda de la carretera van inspirar tamb\u00e9 l'autor del llibre i el paisatge … Continue reading