Posted
on December 11, 2008, 5:09 pm,
by fadmin,
under imatges, música, poesia.
No esperem el blat
sense haver sembrat,
no esperem que l’arbre doni fruits sense podar-lo;
l’hem de treballar,
l’hem d’anar a regar,
encara que l’ossada ens faci mal.
No somnien passats
que el vent s’ha emportat.
Una flor d’avui es marceix just a l’endemà.
Cal que neixin flors a cada instant.
Tornar a canviar.
Adaptar-se a un altre ritme,
a un altre entorn,
a una altra manera de viure,
així, de cop i volta…
requereix paciència.
I calma, moooolta calma!!
Antony & The Johnsons – Knockin’ on heaven’s door (original de Bob Dylan)
Quan tens mil i una coses al cap,
totes elles et requereixen l’atenció,
totes elles al mateix moment
i sempre coincideixen a la mateixa hora,
mil coses a fer, mil coses per acabar.
Sembla que el minuts durin 30 segons,
els dies només tinguin 18 hores,
i que ens faltarien mans per arribar a tot.
A més a més plou, fa fred, moooolt fred!!
Doncs una cançó animada,
que posi una mica de foc enmig de la boira!!
Estic immers en una cursa de fons de la qual jo en soc l’organitzador, el corredor, l’àrbitre, el massatgista, el conserge, el president, el soci, el primer, l’últim,… qui decideix els terminis, qui els ha de complir i qui els aplaça…
Així que cada vegada que s’assoleix una fita, i es tanca un capítol, el salt endavant és brutal, i l’energia que s’allibera inexplicable. Ho he de cridar als 4 vents!!
Com la cançó, com la foto i el que representa, com tota la gent que d’una manera o altra córren al meu costat en aquesta cursa!!
See the light at me
searching from many years…
My spirit flies to you
Now i guess it saw
I Dance with the wind
I’m flowing to your dream
You can lose your fear
You can change your life.
Posted
on October 27, 2008, 11:29 am,
by fadmin,
under música.
Quan no esperem res,
de cop i volta succeeix l’inesperat;
els dies grisos deixen lloc al sol i al cel blau,
tornen a sortir flors i la gent torna a somriure!!
Per molts dies l’inesperat ens segueixi sorprenent.