I n s t a n t s

“…segueixo apostant al 5

i cada 2 per 3 surt sis”

Fito i Fitipaldis – Me equivocaría otra vez

Buscando visa, para naufragar
buscando visa, carne de la mar
buscando visa, la razón de ser
buscando visa, para no volver

Juan Luis Guerra – Visa para un sueño

Per quan surt el sol i tens ganes de fer quelcom,

de passejar, sortir, saltar sobre un toll d’aigua…

feel free 🙂

Jason Mraz – I’m yours

Com va? què fas? per on pares?

Com les muntanyes ruses, tot puja i baixa, sense parar. No hi ha treva.

Ha tornat una certa tristesa, ma solitude, anyorança, records, aquella melancolia que se’t posa dins…

Mirar fotos, sommiar, recordar viatges passats, no saber-ne res… tot crea un nus a l’estomàc que contrau el diafragma i dificulta la respiració. No m’ofegaré, queda un escletxa que permet la recirculació de l’aire, i perquè no em vull ofegar, però…

Costa no saber res… però aquests moments on la muntanya russa arriba a baix de tot, ens fan tocar de peus a terra, frenen l’eufòria i tot i la tristesa i l’anyorança, ens equilibren.

demà serà un altre dia, avui al música la trieu vosaltres 🙂

Una història d’amor… on finalment,
el més petit de tots, rebutja la filla del rei!

I

Si n’eren tres tambors

que en vénen de la guerra:

I el més petit de tots

porta un ram de rosetes,

ram, ram pataplam,

porta un ram de rosetes.

II

La filla del bon rei/del Ruan

n’ha sortit en finestra:

-Tambor, lo bon tambor,

si em vols dar una roseta?

Ram, ram pataplam,

Si em vols dar una roseta?

III

-Donzella que l’haurà

serà l’esposa meva;

no us donaré el ram

que a vós no us pugui prendre,

ram, ram pataplam,

que a vós no us pugui prendre.

IV

-M’haureu de demanar

al pare i a la mare.

Si el sí us volen dar,

per mi, res no es pot perdre,

ram, ram pataplam,

per mi, res no es pot perdre.

V

-Déu lo guar, el bon rei/ el Ruan

Si em dareu la infanteta?

– Bé em dir diràs tu, tambor,

Quina hisenda és la teva?

Ram, ram pataplam.

Quina hisenda és la teva?

VI

-La hisenda que jo tinc:

la caixa i les manetes.

-Ix-me d’aquí, tambor,

abans no et faci perdre!

Ram, ram pataplam.

Abans no et faci perdre !

VII

-No em fareu perdre vós,

Ni vós em fareu perdre

Que allà en el meu país

En tinc gent que em defensa,

ram, ram pataplam,

en tinc gent que em defensa.

VIII

-Bé em diràs tu, tambor,

bé em diràs qui et defensa ?

-Em defensa el rei franc

Amb tota la/sa noblesa,

ram, ram pataplam,

amb tota la/sa noblesa.

IX

-Bé em diràs tu, tambor,

bé em diràs qui és ton peire?

-Mon peire, gran senyor,

és rei de l’Anglaterra,

ram, ram pataplam,

és rei de l’Anglaterra.

X

-Vine, vine, tambor,

ma filla serà teva.

-No en sento grat de vós;

tampoc no en sento d’ella,

ram, ram pataplam,

tampoc no en sento d’ella,

XI

que allà en el meu país

n’hi ha que són més belles.

Més hermosa i gentil

n’és la meva promesa,

ram, ram pataplam,

n’és la meva promesa.

Els tres tambors (viquipèdia) – Popular Catalana (lletra)

Feia mooolt de temps que la buscava, i aquí la tinc 🙂

My dream is to fly

over the rainbow so high!!

Yves Larock – Rise up (My Dream Is To Fly)

Instants actius – Sant Pere Pescador 5i6 de juliol 2008

Parlar com si cada moment fos important.

Callar per escoltar l’altre.

L’amor no necessita llits.

– Joan Barril –

com que aquí ja han triat A Quai, de la BSO Amelie, he triat aquesta altra cançó 🙂

Últimament molta gent em pregunta “i què, com va la vida?”

I és que ja sigui a través de Facebook o d’altres vies he
contactat amb gent que fèia molts anys que no veia…
i la pregunta té tota la raó de ser; però la resposta…
Doncs això, pujant i baixant fent camí, fins a la fi!!

Fa una tarda gris plujosa
al matí era força clar.
No vull boires, no vull foscors,
això ja ho duc a dins.
Tot el dia que estic trist,
tot és d’un color tan gris,
però potser no durarà
i tornarà el cel blau.

Tens els ulls desesperats
com tots els nàufrags,
escoltant l´aparició
d’una vela blanca.
El passat és melangia,
el futur és una rifa.
Passa la vida, passa de pressa,
que tothom tregui el bitllet.

Muntanyes russes,
pujar i baixar perquè si,
tan podrit destí.
Muntanyes russes,
pujar i baixar fent camí
a.. fins a la fi.

Elèctrica Dharma i Sau – Muntanyes Russes

Flickr Marquino

És tristesa?

És il·lusió?

És enyorança?

És esperança?

Instants 29 de juny de 2008 – Ha arribat un dia 29 de juny sense adonar-me’n;
i endavant; buffff… que fort!!!

Jorge Luis Borges – Poema de un Recuerdo

“Butterfly, baby i still have my doubts about you ’cause
Butterfly, ’cause i can’t find nothing bad about you and
Butterfly, you mess me up you made my heart double beat and
Butterfly, i don’t know how it is you got inside of me
But you’re in there now
Oh you’re in there now, you’re in there now”

Mason Jennings – Butterfly

Flickr Dolsets