Avui m’he fixat en una situació que feia temps que no recordava i que pateixen sobretot els nens i nenes. Es tracta d’aquells dies de platja, en els que per una cremada, una rascada, un braç enguixat, etc. no es poden banyar a la platja.
Els d’estiu, són dies de descobrir, experimentar, jugar… i no és estrany que un acabi amb el turmell trencat, l’altre amb uns punts a la cella… i clar, després no es poden banyar. Però deixar un nen a la sorra dient-li que haurà d’estar 3 o 4 dies sense banyar-se, va contra la naturalesa dels nens i nenes… i pocs són els pares capaços de suportar-ho.
Per tant, la solució:imaginació! una bossa d’escombraries al braç, unes venes o “parxes” que suporten l’aigua, etc. Però de seguida es comprova, que tot i lligar la bossa tant fort que quasi se li gangrena el braç del fill, amb menys de dos minuts és plena d’aigua, i aquell guix es comença a inflar… o el parxe que ens havien dit que es podia mullar, no aguanta ni mitja hora d’aigua+sorra…
Per sort, jo no m’hi vaig trobar gaire en aquestes situacions, més aviat castigat sense banyar per molestar a ma germana o als cosins que no pas per un braç trencat… però alguna vegada si… i realment costen de passar, coses de l’estiu.
Foto CC: Jorge Miente
ja, ja, ja,…com m’ha sonat aquest escrit! xò no pas perquè tingui nens que portar a la platja sinó pels nens de colònies que no es poden banyar!
la paciència imagina’t com n’és de difícil!
teniem una nena que és especialista en alguna fractureta just abans de les colònies! l’any passat un esginç, aquest una capsulitis (que dius…..quina tonteria, xò, el metge i els pares manen)
tots els invents tb els hem intentat aplicar. burtals!
me n’alegro molt que ja estigueu tots bé!
jejejeje ostres a les colònies, això i els dies de pluja és el pitjor pels monitors!! però quan surt el nen de l’aigua amb la bossa plena d’aigua, amb aquella cara d’aiaiai i ara què… tot i la desgràcia, és un moment divertit 🙂
Una abraçada rits!
jeje, fins i tot de grans ho fem això! Sense anar més lluny,la setmana passada no vaig poder resistir la temptació de no banyar-me per culpa d’un tall gros al peu. Em vaig fer un embenat especial que no durava ni tres segons dins l’aigua, però l’aigua de mar va ajudar a curar-ho també 🙂
també m’alegro que vagi tot millor!
Si! jejeje quan ets gran encara pitjor 🙂 no serveix de gaire que et diguin que a la tarda ja et compraran un gelat… som tossuts 🙂
Una abraçada!