Tenir cua de palla

Avui he llegit la curiosa expressió “Tenir cua de palla“, que vol dir no estar exempt de culpa en alguna cosa, no deixar d’ésser mereixedor de censura en algun afer, etc. Diccio IEC

El viatge d’una tesi!

Doncs això, tal i com sona… un projecte professional i personal, que ha durat 4 anys i mig, ja està imprès.

Costa fer-se a la idea de què signifiquen 54 mesos de feina, amb diferents ritmes, amb diferents motivacions, etc. però ara, quan ho tens a les mans i t’imagines que allà hi ha tot aquest temps recollit… buf… t’agafa un no sé què i un no sé com… són moltes hores que, fossis on fossis, el cap hi dedicava atenció, sabia que sempre quedava alguna cosa pendent per fer, unes lectures per resumir, unes dades per analitzar i moooltes pàgines en blanc per escriure.

Per la meva edat, és el projecte més llarg en el que he estat implicat, i durant tot aquest temps era la meva activitat principal… I ara, de cop i volta, s’acaba; t’inventes una portada, un índex i uns agraïments, i fiufiu. S’ha acabat!

De fet, queda pendent que la junta de Departament, la junta de facultat i la comissió de doctorat, en dongui el vist i plau, passi un temps en exposició pública i finalment es convoqui el tribunal per defensar-la. Fins llavors, la panxa segueix indicant que no és un tema tancat.

I així ho he resumit:

El procés d’elaboració d’una tesi doctoral és un llarg viatge. Comença amb molta il·lusió i es va construint a mesura que va avançant. En tots els viatges hi ha moments àlgids, moments tensos, moments feliços i moments tristos. Es cometen errors i es corregeixen. Es descobreixen nous camins i es coneixen noves persones. Es creen nous lligams i nous vincles. Es camina lentament, aturant-se a cada racó, o s’accelera i s’avança a passes de gegant. Llocs llunyans, fantàstics i desconeguts. Llocs propers, que es veuen cada dia però que no es coneixen. Tot tipus de mitjans de transport. Temps per llegir i temps per escriure. Sovint la música és una bona companyia. Els viatges acostumen a remoure emocions, a posar les sensacions a flor de pell, nerviosisme, excitació, cansament, eufòria, alegria, desànim, desorientació, felicitat… I també ajuden a fer-nos més forts, més savis, més respectuosos, més tolerants… Un viatge de 4 anys com aquest ha donat per molt, i és l’inici de nous camins, nous reptes i oportunitats. Però aquests 4 anys no han estat en solitari; al contrari, sempre ben acompanyat. I sense aquesta companyia res d’això hagués tingut sentit. Als qui ja no hi són. Als qui hi han estat des del principi. Als qui hi segueixen sent, però una mica més lluny. Als qui hi són ben a prop. Als qui m’han guiat des de petit, i als qui em guien de gran. Als qui em fan tocar de peus a terra i als qui em fan somniar. Als qui m’han aguantat els moments de nervis, i en tots moments.

I continua amb agraïments més personals, que com que  ells i elles ja saben qui són, de moment es queden impresos en paper. Gràcies per caminar al meu costat!

El món sobre rodes

Doncs de tots els possibles, aquest és el llibre que trio per Sant Jordi: El món Sobre rodes.

L’Albert Casals i Serradó, de 18 anys, va passar una infantesa entrant i sortint de l’hospital, fins quedar en cadira de rodes.  Però aquest fet, no li ha impedit viatjar, i molt! I sempre de la manera més econòmica possible, en contacte directe amb la gent dels llocs visitats i amb cadira de rodes. Un exemple impressionant de ganes de viures, de fer coses, d’aventura, de conèixer gent…

De totes les aventures viscudes n’ha fet un llibre. Però més enllà dels viatges, m’agrada la seva filosofia de vida, que ell anomena “Felicisime“:

«Felicisme» és el nom que acostumo a donar a la meva filosofia o manera personal de veure el món i la vida. Una filosofia que no he pogut deixar de resumir en un llibre com aquest, on parlo precisament d’això: de la meva manera de fer i veure les coses. Com el nom ja indica, la clau del felicisme és la felicitat. I és que la felicitat és l’únic motor, l’única raó de l’existència humana. Totes les accions de l’ésser humà estan motivades pel desig de ser feliç, ho sapiguem o no, i només mitjançant una existència feliç podem proporcionar felicitat als altres.

En conseqüència, és lògic que destinem tots els esforços de la nostra vida a trobar i mantenir aquesta felicitat: una felicitat plena, estable i permanent.

La fotografia infinita

Un interessant fotografia infinita de National Geographic. Vés fent clics… :)

Mentre les branques es barallen, les arrels s’abracen.

La Contra - PDF

Una frase molt maca dóna títol a l’entrevista que Ima Sanchís feia a Doudou Diène, ex relator especial de l’ONU en matèria de racisme. Però aquesta frase serveix per parlar del racisme (LaContra 21/04/2009 – pdf).

En lo profundo, todos somos la misma persona. En Senegal tenemos un proverbio: mientras se pelean las ramas de los árboles, sus raíces se abrazan. Las personas podemos pelearnos por los vientos de las ideologías y de los acontecimientos; la solución no es cortar las ramas, la diversidad, sino llegar a las raíces del árbol, donde se abrazan.

Las raíces son los valores universales.

Exacto, esos que todos compartimos. El problema está en el tronco del árbol, la educación y los prejuicios que sustentan a las ramas. A lo largo de estos seis años de investigación he comprendido que el racismo es universal, lo he visto en los treinta países que he estudiado.

I destaco la idea:

…Y Freud, “la bestia interior”. Tras la Primera Guerra Mundial, en la que hubo 10 millones de muertos, dijo: la cuestión no es por qué hemos llegado tan bajo, sino entender que nunca hemos llegado tan alto como pensábamos; el porqué es la pregunta elemental que aún no hemos respondido.

Ens pensem que hem evolucionat molt, però potser en algunes coses, no tant!

Adreçador de botifarres

Adreçador de botifarres a La Llacuna: http://an-a.es/6repy6

Okapi, l’animal desconegut

Vés per on, quan trobo un animal que no conec,  ho busco a les imatges de google directament. I després, de seguida, a la wikipèdia.

Ves per on, d’una llista de 500 animals, algú va proposar aquest… i em va cridar l’atenció i aquí el tenim, un magnífic exemplar d’ungulat rumiant que viu a les tupides selves del nord de la República Democràtica del Congo entre els rius Uelle, Iturri i a les selves d’Aruwimi.

Recorda, per la forma del seu cos, a una girafa nana ja que fa 2 m de llargada, 1,5 d’alçada i menys de 250 kg de pes) de potes i coll molt curts. Encara que el mantell del pèl és totalment diferent, vermellós a tot el cos excepte en potes i glutis, on adopta un color blanc amb ratlles negres, semblant a una zebra. Com les girafes, té dues banyes petites recobertes de pèl al cap sense utilitat aparent i una llarga llengua prensil de color negre que utilitza per introduir les fulles d’arbustos i arbres baixos a la boca. La longitud d’aquesta és tal que pot netejar l’interior de les orelles amb la seva punta. L’ocapi està molt emparentat amb les girafes i amb elles comparteix moltes adaptacions morfològiques, encara que el seu cos recordi en realitat més d’un cavall.

Resulta interessant com va ser el seu descobriment!!

Error 104 – Banca ètica

Et canviarà el sistema o el canviaràs tu?
Campanya de Setem a favor de la Banca ètica.

A caçar llibres

Ara venen dies de parlar de llibres. Tothom treu novetats, els carrers i les botigues s’omple de paradetes, etc. i fins i tot te’n regalen al metro,  al forn de pa o a la farmàcia.

I entre tanta marabunta, Vilaweb ens ofereix un espai per anar mirant tranquil·lament des de casa aquestes novetats, triar, i sortir a comprar amb la idea clara. Un bon consell per no desesperar-se el dia de Sant Jordi, que ja el tenim aquí a tocar. Es tracta d’un catàleg virtual de més de 10 editorials catalanes que exposen les seves novetats o llibres destacats. http://www.vilaweb.cat/webs/llibressantjordi09/

Aquí alguns dels enllaços relacionats amb llibres que he anat arxivant durant l’any:

Posant una mica d’art a la vida

M’agraden les parets blanques… pots imaginar-t’hi el què vulguis! però aquests tres quadres de la capçalera em van agradar més i ja pengen de la paret del menjador :)

Rutabaobab Learning around the world
Akoranga Educación, tecnología y desarollo
Crowdfunding Sherpas