Perdoneu que insisteixi amb les rutines, però és que a vegades hi ha situacions surrealistes. I segueixo referint-me al gimnàs perquè és un dels llocs (a part d'internet) on em socialitzo els dies entre setmana, i això que no hi conec a gaire gent….

Imagineu-vos un passadís llarg, llarg. D'aquells que si hi hagués poca llum faria por estar-hi sol (però en aquest gimnàs , al ser subterrani, i posen mooolta llum). Hi ha tot d'armariets lliure i uns quants d'ocupats. La meva rutina és anar sempre al mateix passadís (no ho digueu a ningú, però és més ample), l'armariet m'és indiferent. Però carai! Just t'estàs canviant, només hi ha una persona a l'altra punta, i patam, el que acaba d'arribar té la roba a la taquilla del meu costat, i clar, ell arriba suat, suat! Coincidència?

És que mira que n'hi ha d'armariets!! Aquí no és com als hotels, si posa taquilla 1536 és que n'hi ha 536, però als hotels si hi posa habitació 512 significa que només n'hi ha 12(i tu pensant que estàs a un hotel impressionant, el què fa el marquèting).

Però també passa que tu t'estàs canviant, i llavors acaba d'arribar un altre persona, i aquest si, té una rutina més estricta i s'ha de posar a la taquilla just del costat perquè és “la seva”, la que fa servir sempre, i tant li fa que hi hagi gent, que estigui ple de roba per allà estesa… li és igual. Exemple de persona A convençuda (potser tant no cal!)

En fi, a mi em faria gràcia estudiar Psicologia al acabar el doctorat però ara estic pensant afegir-hi sociologia, i poder estudiar aquests fenòmens paranormals en totes les dimensions humanes. Seguirem informant.

Acabo d'arribar de la piscina. Acabo d'arribar molt diferent de com he sortit de casa. I és que una estona en remull ja ho té això, et deixa diferent.

L'aigua és impressionant. Sembla mentida com després de tot un dia de treball, una estona submergit, ens reactivi d'aquesta manera. Suposo que el fet que en edat adulta, estiguem formats per més del 60% d'aigua déu ser un motiu de pes. Suposo que el cos es mereix que de tant en tant el tornem al seu estat natural i se n'alegra!

De veritat, l'aigua és vida! Hi ha coses que poden semblar millors:
– Pujar una muntanya, com el Carlit amb bona companyia… però no seria possible sense anar-se hidratant és a dir, bevent aigua.
– Anar de Girona a Olot amb bici és inoblidable, però de nou, sense beure aigua, és un patiment.
– Una sessió de capoeirano pot acabar mai bé de la vida, si no és bevent un litre d'aigua com a mínim.
– Una classe de ioga, no és complerta sense una bona dutxa (d'aigua!) al acabar.
I així la llista no s'acabaria. L'aigua, és imprescindible!

A més, l'aigua, quan es gela, cobreix els llacs, crea icebergs, fa que s'enfonsin vaixells però alhora emmagatzema líquids perquè a la primavera puguin germinar les llavors que porten tot l'hivern esperant el sol. En alguns llocs quasi ni la veuen a passar i a d'altres (Montes Khasi, India) en canvi els en sobra.

Per cert, m'agrada molt el disseny de les ampolles que cada any ven EVIAN, des del primer any que vam anar a Val Thorens, i la vam comprar a una gasolinera.
Com que durant tot l'any bec aigua de l'aixeta (i de Barcelona!) doncs per un dia em fa gràcia aquesta envasada.

Només us volia transmetre les bones sensacions que em dóna l'aigua:

“Buida la teva ment, allibera't de les formes, com l'aigua. Si poses aigua en una tassa, es converteix en la tassa.Si la poses en una ampolla, es converteix en l'ampolla. Si la poses en una tetera, es converteix en la tetera. L'aigua pot fluir o pot colpejar. Sigues aigua amic meu!”

Bruce Lee – Be water my friend