Tren Lancaster – London Euston 9:29 zulu
Li acaba de caure el llapis sota el seient de davant i no se n’ha adonat.
És un noi jove, francès, i pels apunts que repassava he sabut que estudiava en una Management School, tot i que per la camisa blanca, la corbata, els pantalons de fil, els mitjons negres, els mocassins i un bon rellotge de corretja de cuir negre, ja ho semblava.
S’ha hagut d’aixecar de cop i volta, per deixar passar a una noia que volia seure al costat de la finestra, ell estava al passadís, i recollint els apunts, el mòbil, el bolígraf, el cafè i la llibreta de notes, li ha caigut. Al passadís, la gent seguia esperant per passar, s’ha posat vermell i no ha vist com li queia.
Una noia que porta una bossa penjada en bandolera, es gira i dóna un cop al senyor que està assegut al costat del passadís, no se n’adona. El senyor i jo sí; ell ho ha notat i jo tant sols observava.
Un altre senyor parla amb el seu veí. El veí va dient que si amb el cap, però no l’escolta. El que ha començat la conversa no se n’adona, des de dins no es veu però a mi m’ho ha semblat. Potser m’equivoqui. Potser m’estan observant a mi. Potser la samarreta de moltapor els crida l’atenció. Tant se val. La senyora del costat, que està fent meditació, no entén què escric (ja que ho escric en un tros de paper que he trobat per aquí) i es queda amb les ganes i la curiositat.
Nota: I amb aquesta petita crònica acaba la meva estada a Anglaterra… No sé què passarà demà, però espero poder-vos seguir explicant cabòries des d'aquest petit forat.
;)
;)
;){kind=icon}
